Balears, la comunitat que té més pacients per metge de capçalera

PalmaLa sanitat d'atenció primària a Balears encapçala un rànquing de "dubtosa honorabilitat". Així ho ha definit el president de la Societat espanyola de metges d'atenció primària a Balears, Fernando García, qui ha destacat que les Illes són la localitat on cada metge de capçalera té més pacients. En concret, segons les dades disponibles el 2014, la mitjana de targetes sanitàries per facultatiu és de 1.699. Aquesta dada supera amb 327 pacients la mitjana estatal.

I com incideix aquesta ràtio a la professió? "Més pressió i més impediment de temps per pacient", denuncia García. Els professionals d'aquest àmbit reclamen un sistema més just, més equitatiu i més digne. El Fòrum d'atenció primària, amb motiu del Dia de l'especialitat, lamenta la situació de "caos" que es viu als centres de salut i la desproporció de recursos existents amb el servei hospitalari. De fet, un 35% del total de metges del sistema sanitari són professionals de capçalera, però García defensa que aquesta proporció hauria de ser del 50%. "La desproporció és una de les majors d'Europa", ha lamentat.

Què demanen els metges de capçalera? Quines millores s'haurien de fer? Quines passes està fent el Govern balear per encaminar la situació? La presidenta de la Societat balear de medicina familiar i comunitària, Elena Muñoz, ha analitzat en roda de premsa el decàleg elaborat pel Fòrum d'atenció primària ja fa un any en defensa dels centres de salut. Alguns dels punts clau que recull:

Augment de recursos humans

Més capacitat resolutiva i pressupost

El Fòrum d'atenció primària celebra l'increment de pressupost que s'ha duit a terme aquesta legislatura i la intenció del Govern de resoldre un tema que els darrers anys va quedar estancat. Ara bé, reclamen més efectivitat. Es va demanar un increment pressupostari progressiu del 20% en quatre anys i, encara avui, no arriba al 15%. El nombre de professionals per cada 1.000 habitants és un dels menors de totes les comunitats autònomes. Els sindicats, a més, critiquen la partida dels professionals balears que s'han format, ja que la contractació és eventual. D'altra banda, també reclamen que els gestors del servei siguin professionals i no estiguin polititzats.

Malalties cròniques

L'atenció primària se n'ha de fer càrrec i reclama més temps per pacient

Muñoz ha destacat que l'atenció primària mereix "ser líder de malalties cròniques". En aquest sentit, Muñoz ha criticat que Balears i Aragó són les dues comunitats que no tenen un protocol d'atenció per a malalts crònics. Els professionals defensen que és molt més eficient que els metges de capçalera duguin el seguiment de les malalties cròniques, ja que s'assegura un mateix metge per pacient.

També es reclama més temps d'atenció per pacient. Actualment les agendes dels metges dediquen entre 5 i 7 minuts per usuari. Els professionals reclamen que, almenys, es puguin assegurar 10 minuts de consulta mitjana.

Accés a les proves de diagnòstic

Balears és una de les comunitats que disposa de menys facilitats

Els metges de capçalera reclamen més accés a les proves diagnòstiques. Els facultatius de les Illes només poden accedir a nou proves, mentre que a la comunitat de Madrid poden consultar-ne 12. Alhora, els professionals reclamen plantilles estables i que es valori la gestió d'aquells metges que s'hi impliquen més que d'altres.

També es reclama compatibilitat de les targetes sanitàries per tot l'Estat. Així, un pacient balear que vulgui comprar medicament receptats pel seu metge de capçalera en una altra comunitat autònoma hauria de poder fer-ho.

Facultat de medicina

Es veu amb bons ulls, però demanen més hores d'atenció primària

Els professionals de l'atenció primària reclamen més hores a l'àmbit universitari estatal dedicades a l'atenció primària. Amb la creació de la facultat de medicina de Balears, que veuen amb bons ulls, demanen que s'adaptin els currículums a la seva realitat. En concret, Muñoz ha destacat que s'estan duent a terme contactes amb la Universitat.