Els advocats de les Illes reclamen que s'elimini la presó permanent revisable
La Comissió de Drets Humans qüestiona la reforma del Codi Penal que entra en vigor dimecres i critica que deixa de banda la finalitat de reinserció de la pena i la substitueix pel simple càstig
PalmaLa Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB) ha elaborat un informe sobre la reforma del Codi Penal, que entra en vigor dimecres, 1 de juliol, i ha advertit que suposa un important retrocés, té un marcat caràcter populista, fonamentat en el discurs de la seguretat, i un preocupant allunyament dels principis d'intervenció mínima del dret penal i de la finalitat resocialitzadora que han de tenir les penes. Pels advocats de Balears, un dels aspectes més greus de la nova reforma penal és la presó permanent revisable que introdueix. En aquest sentit critiquen tant la seva qüestionable constitucionalitat (perquè és difícilment compatible amb la funció de reinserció i reparació de la pena) com la seva efectivitat en l'objectiu de reduir la criminalitat. Per això, la Comissió de Drets Humans de l'ICAIB en reclama la derogació i que l'extensió de les penes es relacioni amb l'entitat de la lesió o posada en risc dels béns jurídics protegits per a cada figura.
Els advocats, en l'informe sobre l'evolució del sistema penal i penitenciari, es mostren molt preocupats per la tendència recessiva de les darreres normes i en especial de la reforma del Codi Penal que entrarà ara en vigor. Pels lletrats, una vegada més, el legislador ha optat per incrementar la reacció penal com a única resposta i, a més més, en atenció a postulats “populistes” més que científics o acadèmics “que no tenen res a veure amb els principis de prevenció, proporcionalitat i resocialització”.
Així, els lletrats han mostrat la seva inquietud pel canvi operat, passant d'un model social que va imperar durant els anys de la transició (un model que incideix en la resocialització i la utilització restrictiva i proporcional de les penes privatives de llibertat) “a models primer liberal i ara positivista, caracteritzats per l'enduriment de les penes, l'ampliació del catàleg de delictes, la introducció de noves conductes punitives”, un model que, segons els advocats, margina la finalitat resocialitzadora de la pena i admet figures que impliquen la limitació permanent de la llibertat.
Segons els lletrats, aquesta tendència recessiva ha arribat “al punt àlgid amb la reforma del Codi Penal”, tant per la utilització de la pena de presó “més enllà dels principis de proporcionalitat i necessitat” com per la deriva cap a una pena-càstig que deixa de banda la finalitat de resocialització.
L'evolució del sistema penitenciari és igualment preocupant, segons els advocats, especialment per les dificultats d'accés al tercer grau i a la llibertat condicional. Pels lletrats, l'abús que s'està propiciant de la pena privativa de llibertat no valora els efectes negatius que pot tenir tant per a la persona privada de llibertat com per al seu entorn familiar.
En opinió dels lletrats, és important la incorporació de professionals de l'àmbit social en el procés de reinserció i la realització d'estudis que ofereixin dades fiables sobre les necessitats de prevenció i resocialització de s'han d'atendre.
L'informe ha estat presentat aquest dilluns pels advocats de la CDH Antoni Vicens, Neus Linares i Pilar Barceló.