Ens ho creim?

EnòlegDiumenge passat el nou president de Petits Cellers afirmava, en aquest diari, que cada vegada els illencs aprecien més i millor els nostres productes. Assegut davant l’ordinador, em deman si aquesta percepció és certa o si continuam sent un poble servil que considera que tot allò que ve de fora és millor, acatant modes, ordres externes i menyspreant o ignorant la cultura i la gastronomia local. En conclusió, em deman si creim en nosaltres o no.

La setmana passada es va dur a terme la Nit del Comerç, una gran festa organitzada per la patronal de comerç Afedeco, al Palau de Congressos de la cadena Melià, on premiaren empreses i persones que han dedicat la seva vida al comerç local. Com a ésser humà amb certa intel·ligència, pressupòs que estam davant un acte organitzat i fet per gent que creu en la bona feina dels comerciants, elaboradors i treballadors de casa nostra i que tenen una especial cura i sensibilitat cap als productes i productors de proximitat -de fet, el lema utilitzat fou ‘Tots amb el nostre comerç’. A la festa hi assistiren nombrosos càrrecs públics, polítics i representants de la societat civil, que gaudiren d’un sopar de gala. El menú del sopar organitzat pels que ens demanen que vetllem i donem suport al comerç local és un fidel reflex de la nostra societat:

Primer plat: salmorejo amb ventresca de tonyina

Segon plat: salmó sobre cous-cous amb verdures i salsa teriyaki

Postres: iogurt grec

Vi: Selecció Melià, que, com a bons hotelers patriotes, fou un Rioja de nom Montibre.

El 15 de maig es varen dur a terme unes xerrades organitzades per la DO Binissalem dins el marc dels Wine Days Mallorca. Una de les intervencions més destacades fou la del director de l’Agència de Turisme de Balears, Pere Muñoz. Per primera vegada, un alt càrrec de turisme plantejava de manera clara, contundent i sobretot convençut que aposten de manera estratègica pel sector gastronòmic de les Illes. No només com un element de cohesió i de promoció interna, sinó també per substituir el turisme que només vol engatar-se i anar a les franquícies de fast foods per visitants que, a part de gaudir de sol, platja i paisatges, també vol descobrir la nostra extensa i delicada gastronomia. Amb aquest canvi, hi podem guanyar tots, no només el sector terciari, sinó també els pagesos i les indústries agroalimentàries de casa nostra. Dir-ho és molt senzill, no és la primera vegada que algú ho verbalitza, però Pere Muñoz, que és un polític intel·ligent i bregat amb moltes batalles, ja va anunciar quin era el camí dissenyat per aconseguir-ho. És una aposta a mitjà i llarg termini. La idea és crear taules de treballs, algunes ja estan en fase embrionària, molt similar als anomenats clústers, on hi haurà empreses, institucions i agents que tinguin relació amb la gastronomia per debatre, plantejar i articular dues o tres accions que després s’han de tirar endavant entre tots. No es necessiten més informes de com està el sector, ni tampoc fer llistes interminables de petits objectius, ni fer accions unilaterals que no són acompanyades i acaben acumulant pols als magatzems de la Conselleria. Cal posar tots els implicats d’acord en un parell d’actuacions i posar-ho en marxa de manera immediata, col·lectiva i amb ambició. Una vegada decidida l’acció a realitzar, han de ser com aquelles embarcacions de competició de la costa cantàbrica anomenades ‘traineres’, on tots remen amb el mateix ritme, intensitat i sentit, i el timó l’ha de portar algú del sector privat per evitar que sigui vist com un instrument d’un partit que pot ser enfonsat quan hi hagi canvi de govern.

La proposta és ben interessant i ambiciosa. Som al mapa, al bell mig del Mediterrani, amb una àmplia gamma de productes alimentaris, uns pagesos i elaboradors que ja fa temps que aposten pels productes de qualitat, una gastronomia saludable, singular i amb grans cuiners i cuineres que fan una tasca espectacular. Què ens diferencia del País basc, Galícia o Catalunya? Una cosa molt senzilla i que no té res a veure amb la gastronomia, nosaltres encara no ens creiem que som molt bons i, mentre la majoria de la població illenca continuï amb actituds servils, no hi ha res a fer. Aconseguirem canviar el xip?

Vi recomanat Obac 2014, Celler Binigrau (Biniali)

Record la primera vegada que vaig conèixer Miquel Batle quan estava a punt de començar l’aventura de Binigrau juntament amb els seus germans. Em va sorprendre la seva humilitat, claredat d’idees, determinació i sobretot una riuada d’il·lusió i optimisme. Després de més de deu anys triomfen a Mallorca i sobretot a fora, però no han canviat la seva manera de ser, modests però orgullosos del que fan i de la qualitat que es pot aconseguir si es treballa bé. Obac és un vi negre mescla de les autòctones mantonegro i callet amb les foranes cabernet sauvignon, merlot i syrah. Vermell obscur, fruita negra madura, prunes tocs suaus de torrefactes i d’espècies, gustós en boca, càlid, llarg i d’aquells que s’han de beure peus davall taula.