LES ALTRES VIOLÈNCIES MASCLISTES

“Vares tancar bé les cames?”

Els abusos i les agressions sexuals fora de la parella es persegueixen sense una mirada de gènere
Durant el 2015, a l’estat espanyol es varen denunciar més de tres violacions diàries. / FRANCESC MELCION

El març del 2016, una jutgessa va demanar a una dona que havia patit una violació si, durant l’agressió, havia intentat tancar bé les cames. Sovint, els mitjans de comunicació fan referència a la roba que vestia una víctima d’una agressió masclista (o si havia begut); els tribunals qüestionen la barrera del consentiment, com si fer determinades passes bloquejàs tornar enrere, i les dones es troben revivint una experiència traumàtica davant algú que qüestiona el seu relat.

Aquesta situació podria ser diferent si totes aquestes dones fossin ateses per serveis especialitzats, formats i sensibilitzats en qüestions de gènere, però, ara per ara, la Llei de mesures integrals contra la violència de gènere protegeix les víctimes que hagin estat agredides per les seves parelles o exparelles.

Per tant, si un home pega a la seva companya sentimental, ella decidirà a quina ciutat vol declarar, ho farà davant els Jutjats de la Dona, rebrà assistència jurídica i psicològica, trobarà facilitats per canviar el centre escolar dels seus fills, pot optar a una ajuda econòmica... Però si l’agressió l’ha comesa un desconegut o una persona de l’entorn amb qui no tingui una relació sentimental, el delicte perd la perspectiva específica de gènere, aquestes mesures desapareixen i s’aplica a l’agressor el Codi Penal.

“S’ha d’obrir el ventall a nous fenòmens com les agressions despersonalitzades”, considera Francisca Mas, presidenta del Lobby de dones i advocada. Així, Mas considera que els drets subjectius que la Llei contra la violència de gènere garanteix a les dones “s’haurien d’ampliar a totes les violències masclistes”, com diu el Conveni d’Istanbul signat el 2011.

Aquesta és una de les reivindicacions del moviment feminista, que considera que les violacions i els abusos i les agressions sexuals tenen un clar component de gènere (aquestes dones són violades, se n’abusa i se les agredeix perquè són dones) que la llei que pretenia ser integral l’any 2004 encara no considera.

“Si hi hagués prou sensibilitat, es podria millorar l’assistència a les víctimes”, explica Mas, sense haver de modificar la llei. L’Estatut de la víctima, que va aprovar-se fa dos anys, dona eines als tribunals per garantir la protecció i la manera com s’atenen les persones que han sofert violència masclista. “Els instruments per fer-ho hi són, però falta coratge i formació”, assegura.

Les dades

Segons les darreres dades d’Eurostat, publicades aquesta mateixa setmana, durant el 2015 es varen denunciar a l’estat espanyol 9.869 crims de violència sexual, 1.229 dels quals varen ser violacions: més de tres cada dia. L’agència d’estadística recorda que, tot i l’impacte que generen aquestes dades, la realitat social és encara pitjor, ja que les seves estadístiques tenen en compte els crims denunciats i no tenen per què ser tots els comesos.

Això explicaria que països com Suècia, on existeix una major conscienciació en termes de gènere, la taxa de denúncies sigui la més elevada del continent: no per una major presència del problema, sinó per una major visibilització i cultura de la denúncia. En qualsevol cas, l’any 2015 es varen denunciar 215.000 crims de violència sexual a la Unió Europea i Espanya va acabar l’any amb 2,65 violacions per cada 100.000 habitants.

Davant aquestes dades, salta a la vista l’obvietat que encara queda un llarg camí per recórrer i que, amb cada passa que el moviment feminista fa o força l’Administració a fer, el patriarcat troba la manera de continuar exercint el seu poder: “Si el patriarcat s’ha rearmat, nosaltres també hem de cercar nous recursos”, afirma Mas. Entendre que un abús sexual en una festa, una violació per part d’un amic o una agressió al carrer és un acte impregnat de masclisme serà una primera passa per deixar de qüestionar la força que ha de fer una dona amb les cames per evitar se violada.

‘La Manada’ com a exemple paradigmàtic

La menor protecció en què es troben les dones que han estat víctimes d’una agressió masclista fora de la parella ha tingut el seu exemple paradigmàtic amb el judici a ‘La Manada’, els cinc homes que presumptament violaren una jove durant les festes de Sant Fermí de Pamplona de l’any passat. El seguiment del judici i qüestions com el fet que la dona, madrilenya, s’hagi hagut de desplaçar fins a Navarra a declarar han estat obertament criticats des del moviment feminista perquè no s’hi ha inclòs una percepció de gènere que tingués més en compte la protecció de la víctima i la confiança en el seu relat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF