LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Valtonyc: "Justifiquen la repressió amb l’excusa del terrorisme"

Entrevista amb el raper mallorquí condemnat a tres anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme

/ JAUME ROSSELLÓ

Els versos àcids del raper Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), conegut artísticament pel nom de Valtonyc, hauran de pagar un preu molt alt. Concretament serà de 3 anys i 6 mesos de presó, una multa de 3.000 euros i les costes del judici, segons va sentenciar l’Audiència Nacional dimecres passat. El músic ha estat acusat d’enaltiment del terrorisme i humiliació a les seves víctimes, d’un delicte d’amenaces i d’injúries a la Corona. Amb tot, les mostres de suport a Valtonyc s’han multiplicat tant dins com fora del territori mallorquí.

Per què creis que els delictes dels quals us acusen no són atribuïbles a les lletres de les vostres cançons?

L’Audiència m’ha condemnat per les meves idees, que són d’esquerres, i per la meva proximitat als moviments socials i a col·lectius com Endavant o Arran. Tots els rapers que han estat jutjats per les seves lletres són comunistes.

Què voleu dir quan deis a les vostres cançons que “Jorge Campos mereix una bomba de destrucció nuclear” o que “un dia ocuparem Marivent amb un kalàixnikov”?

La primera és només una metàfora per dir que es mereix el pitjor, però quan la vaig escriure pensava només en la hipèrbole en si. Jo no tinc plutoni a ca meva. Tampoc no tinc cap kalàixnikov. Només faig referència a aquesta arma perquè és també un símbol de la revolució antifeixista.

I què significa que “ens governen terroristes i, en canvi, qui fa política està entre reixes”?

És molt simple. Espanya és l’únic país de tot Europa que té un secretari general del Partit Comunista a la presó, Manuel Pérez Martínez, conegut pel sobrenom de Camarada Arenas. El seu partit (el PCE-r) va ser il·legalitzat per la llei de partits del 2002, perquè els partits que la van aprovar van pensar que anava contra els interessos de la Constitució. Aquest home acumula 23 anys de tancament a la presó tot i haver-se demostrat que no va tenir relació amb els GRAPO, cosa de què se’l va acusar.

Què enteneu per ‘terrorisme’?

El concepte de ‘terrorisme’ s’ha tergiversat completament. No és altra cosa que una forma de govern que utilitza la por. A Síria hi ha terrorisme, terrorisme d’estat. A Espanya ja no hi ha terrorisme, encara que sí hi ha terrorisme d’estat. La por d’un sirià és que li caigui una bomba d’Al-Assad al damunt. La por d’un ciutadà espanyol és perdre la feina, que el treguin de ca seva, no arribar a final de mes, cobrar una misèria. Els terroristes són els qui permeten tot això i, a més, justifiquen totes les repressions polítiques i socials utilitzant el terrorisme d’excusa. La islamofòbia i el racisme, també els justifiquen amb el terrorisme. Tuitar i cantar no és terrorisme! Han agafat les meves metàfores i els han donat el sentit que han volgut.

Què us va dir Pablo Iglesias, qui us va encarregar una de les cançons per les quals us han condemnat per injúries a la Corona, quan li vàreu presentar la cançó No al Borbó ?

Em va encarregar la cançó amb motiu del Dia de la república, per a un programa pròxim a l’aniversari, dient-me que sabia que el meu rap era compromès. Durant aquells dies, justament, varen sortir a la llum molts assumptes tèrbols relacionats amb el rei emèrit: la seva relació amb Corina, la cacera dels elefants, els negocis amb Gaddafi, entre d’altres. Em vaig limitar a llegir les darreres notícies del rei i amb això vaig construir el relat del rap, sense anar més lluny. Li vaig presentar la cançó i Iglesias em va dir que li encantava.

Com us defensàreu al judici?

No vaig voler arribar a cap acord previ al judici, perquè d’aquesta manera m’havia de declarar culpable i no ho som. I no demanaré perdó perquè som innocent, jo no he fet res. Vaig apel·lar a la llibertat d’expressió, la qual no pot tenir límits. Hem de poder dir qualsevol cosa. Fins i tot una persona d’ideologia feixista ha de poder dir el que pensa. Una altra cosa és que faci mal a algú. Jo només he fet cançons, no he fet mal a ningú. Se suposa que hi ha llibertat de creació artística. Es tracta d’un simple guió que no s’ha de prendre seriosament. També em vaig defensar apel·lant a alguns articles dels Drets Humans, però el tribunal va considerar que les meves cançons fomentaven la violència. Em varen dir que eren perilloses perquè, pel fet d’escoltar-les, algú podria emprendre accions violentes. Però... com no ha de poder existir la violència en l’art? Jo no em consider un artista, però, si el que faig jo és apologia del terrorisme, també haurien de jutjar Tarantino o, fins i tot, Picasso per quadres com el Gernika, que també és una obra que pot considerar-se violenta.

Com valorau les mostres de suport que rebeu?

Estic sorprès, no m’ho esperava gens. Avui en dia, ningú no fa res per ningú. Feim un tuit i ens pensam que hem fet un acte de solidaritat. M’han intentat silenciar, però només han aconseguit donar-me més veu. El meu cas ha arribat molt enfora. Amb tot això, a més a més, molta gent s’ha adonat del que hi ha a aquest país. Existeix un col·lectiu, anomenat La insurgencia, que és format per 12 rapers d’arreu del món units amb l’objectiu de fer difusió de la cultura revolucionària. Gairebé tots ells varen ser segrestats per la policia, un per un, i duits a l’Audiència Nacional. També ells foren acusats d’apologia del terrorisme i d’organització terrorista, pel sol fet de cantar.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF