MEDI AMBIENT

Torna l’envàs retornable?

El Govern estudia implantar un sistema de dipòsit i devolució per reduir l’abandonament de residus

El Govern fa feina per aprovar, a finals d’any, la primera llei de residus de la Comunitat. Balears és una de les poques autonomies que encara no disposa d’una normativa en aquest sentit. Els dos anteriors pactes de progrés ho van intentar, però no se’n van sortir. Ara sembla que la tercera serà la bona, per voluntat política i perquè Madrid i Brussel·les ho exigeixen.

Des de la Direcció General de Residus, reconeixen que la gestió dels residus de l’Arxipèlag és “molt millorable”. En aquest sentit, Balears és la quarta comunitat per la cua, si bé es destaca la bona feina de municipis com ara Esporles, Puigpunyent o Sant Llorenç del Cardassar. L’altra cara de la moneda, però, seria Eivissa.

Tornar enrere per progressar

La normativa podria canviar els hàbits de consum dels ciutadans. En aquest sentit, la mesura en estudi que crida més l’atenció és la implantació d’un sistema de retorn i reutilització d’envasos similar al que funciona a Alemanya. Una delegació de la Conselleria va visitar fa dues setmanes la ciutat de Düsseldorf per conèixer de prop el sistema. El director general de residus, Sebastià Sansó, reconeix a l’ARA Balears que el sistema els “agrada molt”, però subratlla que encara està en fase d’estudi perquè alguns informes tècnics en desaconsellen l’aplicació. Els principals dubtes resideixen en el cost i en l’abast de les competències autonòmiques en aquest àmbit.

Per a les noves generacions, el concepte de pagar un dipòsit per un envàs al supermercat i recuperar-lo quan aquest es retorna pot sonar a marcià, però el cert és que s’ha fet tota la vida. Aquesta pràctica va caure en desús durant els anys 80 del segle passat i això ens ha duit fins a una estadística esgarrifosa: cada dia, 30 milions de llaunes, ampolles i brics són abandonats a l’estat espanyol, segons assenyala el president de la Fundació Retorna, Miquel Roset. Aquesta ONG és una de les principals impulsores d’aquest sistema. Calculen que, a Balears, es podrien recuperar diàriament 1,5 milions i mig d’envasos que actualment embruten ciutats, pobles, camps, platges i costes. Des de la Fundació asseguren que han estudiat casos a 40 regions diferents, tots amb resultats positius. Contra la falta de consciència ciutadana, tocar la butxaca apareix com el remei més pràctic. “Malauradament, és així”, reconeix Sansó.

Des de Retorna, afegeixen que la implantació d’un sistema de retorn d’envasos, a escala estatal, crearia 14.000 llocs nous de feina directes i indirectes. A més, asseguren que la indústria no hauria d’assumir més despeses i que aquest sistema seria complementari al de recollida selectiva. Només les begudes tornarien al sistema d’envàs retornable. Envasos d’atres productes, com ara els de neteja, seguirien destinats als contenidors grocs.

Oposició de la indústria

El sistema d’envasos retornables té, però, un detractor molt sensible: la indústria envasadora. Una llei europea de 1997 els obligà a responsabilitzar-se de la gestió dels residus i la resposta fou la creació de la Fundació Ecoembes, que té més de 12.000 associats, entre ells els gegants del sector. Ecoembes s’encarrega de fomentar el reciclatge amb les aportacions dels fabricants. Seva és, per exemple, la responsabilitat de l’aparició dels contenidors de colors. La gerent de comunicació d’Ecoembes, Nieves Rey, subratlla que el sistema alemany només serviria per al 8% del total d’envasos que es consumeixen. En canvi, la despesa d’implantar-lo seria d’uns 900 milions d’euros. Cada màquina costa uns 23.000 euros i el petit comerç, per tant, no s’hi podria acollir.

El director de Retorna confirma que el sistema d’envàs retornable desperta una “oposició molt bèstia” entre la indústria i que coneix casos anteriors on s’ha aplicat “una pressió molt potent” sobre els polítics. “Estarem divertits les pròximes setmanes si el Govern segueix endavant amb aquesta proposta”, vaticina Roset.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF