PSICOPATOLOGIA

Tempo Cognitiu Lent, una nova dimensió del dèficit d’atenció

Investigadors de la UIB vinculen aquest comportament amb conductes depressives
Els infants amb TCL acostumen a somiar desperts, viuen “al seu món”, són tímids i tenen poca iniciativa. / I. BUJ

Investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS) de la UIB treballen des de fa anys en l’àmbit del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). El seu focus d’interès se centra en aquells infants que presenten un dèficit d’atenció però gens d’impulsivitat o hiperactivitat, conegut pel nom de Tempo Cognitiu Lent. Es tracta d’un tret del comportament, gairebé desconegut per mestres, pares i professionals clínics, que es caracteritza per les dificultats dels infants per mantenir la concentració i l’atenció i un alentiment en general, tant des del punt de vista motor com cognitiu.

“És un tema d’investigació molt actual dins l’àmbit del TDAH, però poc conegut”, explica Mateu Servera, investigador i professor de Psicologia de la UIB. De fet, tot i que se’n parla des dels anys 80, no ha estat fins fa deu anys que s’ha demostrat que hi és i que es pot mesurar en escales que completen pares i mestres. Són infants que no arriben a les consultes clíniques perquè, tot i que tinguin problemes importants d’atenció i sovint de rendiment acadèmic, no presenten gens d’impulsivitat ni sobreactivitat motora, de manera que no solen crear problemes ni a l’escola ni a casa i no tenen conductes problemàtiques. “Passen desapercebuts”, sentencia Servera.

Estudi punter

El grup de recerca de Servera, format també per investigadors dels Estats Units, és punter en la investigació d’aquest comportament. De fet, la UIB ha ajudat decisivament en la creació d’escales per mesurar el TCL de manera fiable i vàlida. La principal dificultat del TCL és que s’encavalca amb les escales d’inatenció del TDAH i, per això, el treball s’ha centrat a cercar ítems diferents del TDAH. L’escala del TCL dissenyada per aquest grup consta de 15 ítems i els pares i mestres han de valorar amb quina freqüència es produeixen. Que quedi mirant fixament al buit, somiï despert, perdi el fil del que està pensant i barregi idees són alguns ítems a valorar.

Partint d’aquesta escala, l’equip de Servera ha realitzat un estudi longitudinal en què s’ha fet un seguiment d’infants classificats amb TCL per pares i mestres durant sis anys, de primer a sisè de Primària. L’estudi, en què varen participar inicialment prop de 900 famílies, ha servit per constatar que els infants amb puntuacions elevades en TCL també puntuen alt en conductes depressives o problemes emocionals. A més, s’ha vist que els infants que puntuaven alt als 6 anys, tres anys després, en gran part eren els que continuaven tenint puntuacions més elevades en les escales de conductes relacionades amb la depressió i l’ansietat, de manera que tenir puntuacions altes en TCL podria ser un factor risc perquè en el futur l’infant pugui presentar, amb major probabilitat, conductes relacionades amb trastorns d’aprenentatge, conductes depressives i problemes emocionals o socials.

Amb els resultats obtinguts, l’objectiu ara és crear tres grups (un grup amb puntuacions elevades de TCL, un grup amb puntuacions de TDAH i un grup control) i veure “si es mantenen diferències tant en comportament, que sembla que sí, com en l’àmbit psiconeurològic, és a dir, diferències en habilitats d’atenció, de llenguatge i de memòria”. “Si aconseguim demostrar que tenen una entitat diferenciada, segurament es plantejaran tractaments específics”, hi afegeix.

Tractament

Actualment no hi ha cap programa validat específicament per tractar el TCL i, en casos de puntuacions elevades, de moment es recomana una aproximació terapèutica similar al TDAH amb predomini inatent, que pot suposar fonamentalment una intervenció psicoeducativa centrada en la millora de les habilitats d’atenció, de retenció, d’estudi i d’afrontament de problemes, i a vegades també farmacologia. Quan el TCL arriba a puntuacions extremes i es relaciona amb altres trets i condicions del temperament, pot arribar a suposar un problema greu i desencadenar un trastorn psicopatològic. Per tant, apunta Servera, la detecció primerenca i l’atenció psicològica d’aquests infants sembla molt necessària.