Sherezade 2016

La Via Lliure 11 de setembre del 2015

Va omplir més de 5 quilòmetres de la Meridiana l’última Diada:amb més de mig milió d’inscrits i una participació que vorejava els dos milions, la Via Lliure va afegir un nou símbol a les reivindicacions catalanes, el punter gegant.

Feia dos mesos que el marit de la Sònia Cabayol se n’havia anat de casa i, per primer cop en quinze anys, es trobava sense ningú amb qui fer les coses que es fan amb algú. Aviat arribaria Nadal i Cap d’Any. I d’aquí no res, l’Onze de Setembre, que ja s’havia convertit, també, en un dia “d’aquells”. Un dia per no estar sol. Un dia per queixar-se “de la logística” i “de la feinada que és ser català”. L’única possibilitat digna de quedar-se a casa mirant la tele era fer-se unionista.

Va trucar a l’amiga separada per veure què faria, però l’amiga separada havia trobat parella, feia poc, fent de voluntària per a l’ANC i tots dos estaven apuntats des de feia dies al tram 125. Passarien tot el dia a Barcelona. Hi anirien en tren de bon matí (perquè aparcar seria impossible). Dinarien en un bar de cerveses artesanes i, després, anirien a fer el cafè a casa de la mare d’ell, que justament vivia a la Meridiana. La convidava a venir amb ells, naturalment. Que ara tingués parella no canviava res. Eren amigues. Però la Sònia Cabayol va dir-li que no, que tenia plans.

Els dies següents va entrar en xats independentistes per veure si hi havia algun home de la seva edat (“més de 45”) que volgués anar a Barcelona a la mani. Va escoltar tots els missatges gravats de solters que buscaven parella dels diversos fòrums en català i va aconseguir una cita. L’home, que es deia Marc, se la va mirar decebut i de seguida li va dir que no era el seu tipus de dona, que ell buscava algú “més atlètic”.

Nou dies abans de l’Onze de Setembre va crear-se el nick “Sherezade2016” (“Sherezade” ja estava agafat) i va entrar en un xat de dones que tenien relacions amb casats. Va llegir-ne les històries tristes. Els seus amants (tots amb nens petits i esposes castradores) només les veien a la feina i les grapejaven al magatzem. Mai per Nadal, per Cap d’Any o l’Onze de Setembre. De seguida, Sherezade2016 va convertir-se en una irònica consellera. Va dir que tenia un amant casat que es deia Jordi i que era pilot d’avió (el primer que li va passar pel cap) i al cap de dos dies els va proposar “una quedada”. Havien d’anar a Barcelona l’Onze de Setembre per demostrar-se que podien fer coses sense “ells”. I per Nadal farien un sopar de solteres. I per Cap d’Any marxarien lluny. “Som valuoses, noies”, escrivia al xat.

Va quedar a la plaça Urquinaona amb dues d’elles. Es van petonejar i de seguida van anar al tram. Van manifestar-se, van cridar “Independència”. Cap de les dues va deixar el mòbil ni un moment. Es feien fotos i les enviaven als amants, com per demostrar-los que tenien una vida autònoma.

Al vespre, una de les dones, que es deia Rosa, va dir que marxava un moment. Que l’amant li havia dit que deixava la dona i els nens a casa i que si volien es podien veure un instant, en un bar, perquè faria veure que quedava amb els amics. “Ho sento, sóc dèbil...”, va murmurar. Llavors l’altra, que es deia Maite, va dir que en aquest cas potser aniria a veure el seu en un pàrquing, només un moment, per dir-li “hola”, perquè la seva dona era amb altres mares de l’escola fent un cafè. “Tu no el veuràs, el teu, Sònia?”, li van preguntar. “No, jo no em penso arrossegar, no vull engrunes”, va mentir. “No li penso agafar el telèfon”. I les altres van acotar el cap, colpides pel seu coratge. “Doncs ja ens veurem, eh?”, va dir la primera. “Sí! Que per Cap d’Any l’hem de fer grossa”, va respondre la Sònia. I es va posar el punter a dins de la bossa.