Publicitat
Publicitat

LES ILLES: GRESOL DE CULTURES

Ponts per travessar el mur dels prejudicis

La figura de la mediadora cultural aposta per bastir vies de comunicació que mostrin la diversitat com a riquesa

La ignorància i el desconeixement són dos dels ingredients que permeten al racisme aparèixer i fer-se fort en societats diverses culturalment com la nostra. La dicotomia entre els de fora (ells, els dolents) i els d’aquí (nosaltres, els bons) es construeix a partir de tòpics edificats des de la desinformació, mentides que es converteixen en veritats a força de repetir-se, que s’aferren al subconscient i sobre les quals creix l’odi cap a qui és diferent. Sense saber-ne res, definim la perillositat d’una persona pel color de pell; afirmam que no respecta els drets de les dones perquè parla un idioma que ens sona desconegut o, simplement, canviam la llengua perquè pensam que algú que vesteix robes exòtiques no sabrà parlar en català.

Són alguns dels exemples del que cada dia troben les mediadores culturals que treballen en l’atenció a la diversitat cultural. “El que intentam és treballar perquè la diferència cultural sigui motiu d’apropament i no de distància i de creació de prejudicis. Volem gestionar de manera positiva la diversitat cultural”, expliquen Antònia Maria Amengual i Saleha Aarabe, tècniques d’immigració de l’equip de gestió de la diversitat cultural de l’Ajuntament de Palma.

Aquesta visió de la tasca de mediació cultural també la comparteix Zohra Laaroussi-Elkati, mediadora intercultural de l’Ajuntament de Manacor. Veuen la diferència com una oportunitat de créixer, de sumar coneixements a la “motxilleta cultural” de cadascú. “Una de les claus de tot és afegir cultures a la motxilleta cultural que tots tenim”, afirma Laaroussi; “respectar la diversitat cultural de cadascú i cercar la part que ens uneix com a persones humanes”, afegeix. De totes maneres, aquesta és una tasca “bidireccional” en la qual és imprescindible la implicació dels ‘autòctons’.

“Si jo he fet l’esforç de conèixer la teva cultura, la del lloc que m’ha acollit, i tu no has fet ni una passa per acostar-te a mi ni has tingut la intenció de conèixer les meves tradicions i cultura, com vols que la gent s’integri?”, es demana Laaroussi. “Si m’ho poses difícil, no m’integraré. És una tasca bidireccional”, sentencia aquesta marroquina de naixement, que fa més de 20 anys que viu a Mallorca. I és que la tasca de la mediació també incideix en els professionals i els ciutadans en general. “Per facilitar la comunicació, que és la primera passa per establir relacions encaminades a la consolidació, s’ha d’assegurar una entesa mútua. El professional ha d’entendre l’usuari, és una cosa mútua”, explica Amengual.

Generositat i exigència

La relació dels nouvinguts amb els autòctons, segons expliquen, s’ha de construir des de la generositat a l’hora d’atorgar drets i des de l’exigència a l’hora de demanar els deures. És una l’única manera d’aconseguir una convivència intercultural que respecti les identitats dels individus. Llaroussi és taxativa. No vol sentir a parlar d’allò que en deim ‘bonisme cultural’ o ‘políticament correcte’. Aposta per polítiques valentes i decidides, ja que “ens hi jugam la cohesió social”.

“Si he de dur vel o no, ho he de dir jo, s’han de respectar els drets individuals de les persones de portes endins, en l’esfera privada, no de portes enfora. Si l’escolarització a l’Estat és fins als setze anys, doncs s’ha d’acatar. No pot ser que una nina en tingui catorze i no vagi a escola perquè ha d’ajudar a casa. És aquí on les administracions han d’actuar amb mà dura. Han d’actuar de la mateixa manera que ho farien amb una família de manacorins”, hi insisteix Laaroussi.

La construcció d’identitats

Tot i els vents racistes i xenòfobs que bufen provinents tant d’Europa com dels Estats Units, Laaroussi és optimista pel que fa a la convivència a Mallorca. En aquest sentit, i compartint l’anàlisi teòrica amb Amengual i Aarabe, Laaroussi destaca que el concepte d’integració multicultural, d’origen anglosaxó, i el d’integració per assimilació, el concepte d’integració francès per excel·lència, han fracassat. No han aconseguit generar identitats que permetin la convivència. En el primer cas, es generen guetos; en el segon, es creen ciutadans sense identitat: ni la del lloc d’acollida ni la del d’origen, com va passar a França amb la revolta de les banlieues.

És en aquest punt on apareix el concepte d’interculturalitat, sobre el qual es treballa tant a Manacor com a Palma. “La interculturalitat reconeix la diversitat i dona importància a la relació entre persones, i facilita el coneixement i l’intercanvi mutu de cultures”, assenyala.

I aquesta és la clau per evitar que el racisme de Donald Trump als Estats Units o el de Marine Le Pen a França arribi a Mallorca: voler conèixer l’altre, tenir curiositat per la diferència i trobar-hi els aspectes que s’assemblen; afegir torrades hal-al en els foguerons en podria ser un dels millors exemples.

De totes maneres, i tal com va recordar Laaroussi, basta fer un senzill exercici de memòria històrica per desmuntar el primer tòpic de les migracions i del racisme: “Recomanaria a la gent que fes memòria i pensàs en els mallorquins que partiren a l’Argentina, a Cuba...”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 12/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF