Un vespre de cultura i reivindicació

L'Assemblea de Docents protagonitza l'entrega dels premis 31 de Desembre de l'OCB

A més dels àpats abundants, del cant de la Sibil·la i de l'arribada dels Reis d'Orient, el Nadal a Mallorca compta, des de fa vint-i-set anys, amb una altra tradició important: la gala de la Nit de la Cultura, en què l'Obra Cultural Balear fa el lliurament dels premis 31 de Desembre a aquelles persones i entitats que han destacat per la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes. Com no podia ser d'una altra manera tenint en compte el caldejat context sociopolític i cultural que viuen actualment les Illes Balears a causa de les polítiques bel·ligerants i del tarannà autoritari del Govern del PP, la gala va ser un festival de reivindicacions. Li degueren xiular molt les orelles, anit, al president José Ramón Bauzá, perquè no varen ser pocs els premiats que, sense esmentar-lo, feren referència a ell o al seu govern. A més, l'escenografia era plena de camisetes verdes i s'hi reivindicaren les dues coses que ell i el seu equip més han intentat destruir al llarg dels darrers dos anys i busques: l'ensenyament públic i la llengua pròpia del país.

La gala, presentada per l'actor Llorenç Cloquell, va obrir-se amb el discurs del president de l'OCB, Jaume Mateu i Martí, que amb les seves paraules ja va marcar la pauta del to políticament compromès que impregnaria tota la vetllada. Ferm i abrandat, Jaume Mateu començà el seu discurs amb una salutació plena d'intenció. Tenint en ment el decret aprovat pel PP segons el qual no existeixen els Països Catalans, Mateu va dirigir-se als televidents de Catalunya i de la Catalunya Nord, que seguien la gala a través de la retransmissió feta per TV3, i va tenir un record per als ciutadans del País Valencià, a qui "per molt que els hagin robat Canal 9 i continuïn sense poder rebre el senyal de TV3 continuen fent part indissociable del nostre espai comunicatiu natural, això és, en català".

Mateu va prosseguir amb un inventari de totes les mostres "de l'odi a la llengua i a la cultura catalanes que impera al Consolat de Mar": des del tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca fins a l'expulsió del català "de l'administració pública i a l'arraconament a què se l'ha sotmès enguany a l'ensenyament públic". Mateu també va referir-se a la polèmica Llei de símbols, amb què "s'ha prohibit exhibir un dels nostres símbols majors, com és la quadribarrada". "Ens criminalitzaran per ser lleials al nostre poble", va avisar. Però també va dir que "no hem de tenir por ni hem de témer res ni ningú, perquè la nostra causa no pot ser més noble ni més honorable".

Per no oferir només un memorial de greuges, Jaume Mateu va dedicar la segona part del discurs a recordar que hi ha molts motius d'orgull i d'esperança. "La imatge que resumeix el 2013 i que restarà per sempre més en la memòria de tots és la dels cent mil que omplírem a vessar els carrers de Palma per tenyir-los de verd, de dignitat i de fermesa democràtica", va dir en referència a la massiva manifestació en contra del TIL del 29 de setembre passat. Finalment, va citar dos versos del poeta eivissenc Marià Villangómez, de qui enguany es commemora el centenari del naixement: "Voler l'impossible ens cal, / i no que mori el desig".

Una nòmina de premiats notable

Després va arribar el torn dels protagonistes de la vetllada, els premiats. El primer guardó de la nit va ser el Francesc de Borja Moll, que va ser per a la Viquipèdia, la versió en català de la Wikipedia, que actualment conté prop de mig milió d'entrades, cosa que la situa en la quinzena posició d'entre totes les llengües del món. El següent premi va ser l'Emili Darder, per a l'Escola de Música Ireneu Segarra, implantada a Palma ara fa 31 anys i per on anualment passen uns 300 alumnes. El premi Bartomeu Oliver va ser per al Centre de Cultura Tradicional Sarau Alcudienc. Els seus membres feren una emotiva reivindicació de la cultura tradicional i recordaren als polítics que "si arraconen la llengua, també arraconen el pilar que aguanta tota la nostra cultura". Per completar la reivindicació de la cultura tradicional, els glosadors Mateu Xurí i Maribel Servera sortiren d'entre el públic i s'enfilaren a l'escenari per emprendre un esmolat combat de glosadors, ple de comentaris polítics en forma d'enginyosa estocada verbal.

El premi Miquel dels Sants Oliver va ser per al llibre Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat, una monumental i rigorosa obra del professor Gabriel Bibiloni. Un dels moments àlgids de la vetllada va produir-se amb el lliurament del premi Gabriel Alomar a l'Assamblea de Docents de les Illes Balears, que segons el veredicte del jurat "ha plantat cara a l'abús de poder d'un Govern que menysprea l'escola pública i la llengua catalana". Pujaren a rebre el guardó diferents professors de l'escola pública i la concertada de les quatre illes, mentre el públic es posava dret per dedicar-los una ovació que va durar uns quants minuts. Els ensenyants feren un discurs ple d'ironia i de gratitud, i proclamaren la necessitat de fomentar una escola inclusiva, democràtica, que cohesioni el país entorn de la llengua catalana, que no sigui precaritzada i en què els mestres i professors no vegin amenaçats els seus llocs de feina.

El premi següent va ser per a Jaume Adrover i Miró, que guanyà el Bartomeu Rosselló-Pòrcel per les seves tasques com a animador cultural, dramaturg i estudiós de la Guerra Civil en el Llevant de Mallorca, on va localitzar sis fosses comunes. El penúltim premi de la nit, l'Aina Moll i Marquès, va anar a parar al filòleg David Pagès i Cassú. El Josep Maria Llompart va tancar la vetllada i va ser també un dels més celebrats. Va ser per a Tomeu Martí i Florit, a qui se li va reconèixer tota la feina realitzada des de fa més de vint anys, com a activista polític i cultural i també com a escriptor i periodista, a favor de la llengua, la cultura i el país. Martí va dedicar el guardó a tots aquells amb qui ha compartit militància al llarg dels anys, va dir que estava orgullós de rebre un premi amb el nom de Josep Maria Llompart -"un home a qui sempre que li demanaves qualque cosa et deia que sí- i va acabar citant Nelson Mandela.

Reivindicativa i emocionant, la XXVII edició de la Nit de la Cultura va estar a l'altura de les circumstàncies històriques que viu el país, difícils i intenses.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF