CORRUPCIÓ

Munar s'enfronta al jurat acorralada per la confessió dels altres

El fiscal anticorrupció concreta la imputació d'un delicte de suborn a Munar, Nadal i Vicens pel cobrament de 4 milions d'euros per l'adjudicació irregular dels terrenys de Can Domenge amb penes de 3 a 6 anys de presó

L'amenaça d'una nova condemna de presó contra l'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar va prenent forma. I, en aquesta ocasió, pel suposat cobrament d'un suborn de 4 milions d'euros per l'adjudicació fraudulenta dels terrenys de Can Domenge, el cas es presenta molt costa per amunt per a Munar: la resta d'imputats han confessat –tant qui ha pagat com qui ha cobrat– i qui decidirà serà un jurat popular integrat per ciutadans de les Illes Balears.

Així, Munar, actualment a la presó des de juliol de 2013 amb dues condemnes que sumen 11 anys i mig (una de les quals pel frau en l'adjudicació de Can Domenge), s'haurà d'enfrontar a una acusació de suborn per la qual la Fiscalia Anticorrupció li pot demanar una pena d'entre tres i sis anys de presó.

L'expresidenta ja va fer fa mesos un intent de pacte amb la Fiscalia Anticorrupció per tal de limitar en la mesura del que sigui possible les penes que li puguin ser imposades per les causes encara obertes, fins a cinc processos per corrupció que poden incrementar de manera molt greu el seu compte d'anys reclosa i allunyar molt la seva sortida de la presó.

Pel suborn presumptament cobrat per adjudicar a l'empresa Sacresa els solars públics de Can Domenge (per un preu inferior al de mercat), Munar està imputada juntament amb els altres exmembres de la cúpula d'Unió Mallorquina i del Consell Miquel Nadal i Bartomeu Vicens; l'empresari Roman Sanahuja (el pagador) i Miquel Llinàs, l'home que va actuar de correu entre Sacresa i els dirigents de la desapareguda UM.

Aprofitaren la seva "situació de poder"

Aquest dilluns, en el Jutjat d'Instrucció número 8 de Palma, s'ha duit a terme una vista de les que preveu el procediment de la Llei del jurat per comunicar als imputats de què poden ser acusats. En aquest tràmit, el fiscal Juan Carrau ha relatat que manté que Munar, Nadal i Vicens –aleshores al capdavant del Consell de Mallorca– es posaren d'acord per, "aprofitant la seva situació de poder", traslladar a l'empresa Sacresa l'exigència d'un suborn de 4 milions d'euros si volia tenir garantida l'adjudicació dels terrenys de Can Domenge.

La petició plantejava el lliurament de dos milions abans de l'adjudicació i dos més abans de la firma del contracte. L'empresari va acceptar i, per tal d'obtenir el contracte, va donar ordres oportunes i es realitzaren extraccions de fons en efectiu de comptes de les societats de Sacresa que començaren el 9 de febrer de 2006 (la mesa de contractació es va reunir el 3 i el 6 de febrer), i el transport es realitzà de Barcelona a Palma en un maletí, que va recollir Miquel Llinàs, amic de Bartomeu Vicens. Llavors Vicens, el penedit que ha provocat una cadena de confessions entre altres acusats d'UM en aquest i altres casos, era qui rebia els doblers de mans del correu i feia el repartiment: part per a ell, part per a Munar i Nadal i una part per a Unió Mallorquina, a més de la gratificació per al correu.

Lliurament de maletins i sobres en les seus oficials

El fiscal no ho ha tingut gens difícil per articular aquest relat de fets. Bartomeu Vicens ha confessat (de fet ja ho va fer en el judici de Can Domenge) que reberen 4 milions d'euros, la mateixa quantitat que Sanahuja ha admès que va pagar, a més d'haver aportat proves documentals de l'extracció dels fons dels comptes de les seves societats. També el correu ha explicat el seu paper en l'operació i fins i tot tant Nadal com Vicens han donat a la justícia informació sobre com es produí el lliurament dels doblers, d'una manera que deixa entreveure clarament la impunitat amb la qual actuaven, ja que es passaven els sobres en els edificis institucionals on tenien els despatxos oficials per exercir càrrecs públics que ocupaven en aquells moments.

Per exemple, Vicens relatà que es desplaçà al despatx que llavors ocupava Munar com a presidenta del Consell, a la seu de Palau Reial, i que allà li lliurà els doblers que li corresponien a ella i els destinats al partit. També contà com Miquel Nadal arribà en moto fins a l'edifici del Consell de General Riera (on tenia el despatx Bartomeu Vicens) i que, sense que Nadal baixàs de la moto, Vicens li donà el sobre. Nadal ho ha admès, però ha assegurat que els doblers eren per a despeses electorals del partit.

Munar es troba sola davant les confessions dels altres quatre imputats en aquest cas. De moment, és l'única que nega els fets, però això no vol dir que, d'aquí al judici, es replantegi l'estratègia –ni aquesta concreta ni la general– que afecti el conjunt de causes obertes. Per ara, les aproximacions amb la Fiscalia no han encaixat perquè l'oferta de Munar és baixa i es mostra reticent a tornar els doblers. Es podria dir que quasi és l'única dels acusats d'UM que no ha pactat. Tot i així, la possibilitat queda oberta.

Munar encara té més fronts oberts

A banda del cas del suborn, entre les causes pendents més greus que té Munar cal destacar el del suposat desviament de fons econòmics europeus per a projectes informàtics en la contractació de persones (a través de l'empresa Cilma) que, en realitat, cobraven doblers públics del Consell i es dedicaven a tasques electorals. En aquest cas, el fiscal acusa la cúpula d'UM, entre d'altres delictes, d'associació il·lícita. Ja ha formalitzat la petició de pena i per a Munar és de 8 anys de presó. Un altre suposat suborn per la requalificació dels terrenys del polígon de Son Oms o el cas del finançament il·legal d'UM o un serrell del cas Maquillatge, lligat a la ràdio pública Ona Mallorca, són altres causes encara pendents per a Munar.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF