ART

El ‘Miró Mai Vist’ s’instal·la a la seva fundació

L’exposició recull obres inèdites de l’autor per a la celebració del 25è aniversari de la Miró

“Miró Mai Vist parla de l’amor, del que visqueren Joan Miró i Pilar Juncosa i de la seva estima a aquesta terra que els conduí a la creació de la fundació de Palma”, un centre que ahir va iniciar els actes de celebració del seu 25è aniversari. Amb aquestes paraules va encetar la presentació el net de Miró, Joan Punyet, qui, emocionat, va voler transmetre la relació d’amor que visqueren els seus padrins, que va durar més de 50 anys. Poc abans de morir Miró va escriure a la seva esposa “no oblidis mai com t’he estimat”. I és que “la meva padrina, Pilar Juncosa, va fer els possibles perquè el projecte de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca fos una realitat”.

Ara, l’exposició Miró Mai Vist recull 95 obres de l’autor, la majoria inèdites. És una gran exposició de peces que foren concebudes als tallers de Mallorca de Joan Miró (el Sert i el Boter) a partir de l’any 1956 i fins a la seva mort, el 1983, i que mai abans havien estat exposades, ja que moltes pertanyen a col·leccionistes privats. O bé són obres d’una mateixa sèrie que no havien estat mai exposades juntes. És el cas de les de la sèrie blava -de la fotografia de dalt- que pertanyen a la col·lecció del Reina Sofia de Madrid i del també tríptic de les pintures del sol, la lluna i l’estrella de cinc puntes de l’any 1974, que tampoc mai abans havien estat vistes plegades. Altres peces d’interès són la relectura que la mostra fa de les dues obres que es veuen a la fotografia de sota amb les autoritats i familiars, que han estat exposades al revés de com havien estat vistes fins ara. Una fotografia de Miró al seu taller revela que l’artista també les havia concebudes cap per avall.

I és que pocs foren els que no es volgueren perdre la presentació de l’exposició a la Fundació Pilar i Joan Miró ahir divendres a Palma: gent del món de l’art, col·leccionistes, autoritats, familiars encapçalats per Joan i Teo Punyet, l’arquitecte Rafel Moneo presidint l’edifici de la seva creació. També hi eren presents el batle de Palma, José Hila; el regidor de Cultura, Llorenç Carrió; Francisco Copado, director de la fundació, i els estudiosos i l’investigador de la càtedra Miró UOC, Robert Lubar, i la directora de la Fundació Miró Barcelona, Rosa Maria Malet.

Un dels moments més emotius de l’acte fou quan Teo Punyet llegí un poema que havia dedicat al seu padrí: un acte més d’amor d’aquesta mostra, que dona el sus a les activitats de celebració del 25è aniversari de la fundació.

Miró experimental

Segons Robert Lubar, investigador i al capdavant de la càtedra Miró UOC, “en aquesta exposició trobam un Miró poc conegut, gairebé desconegut. Generalment les exposicions anteriors de Miró són antològiques. En aquest cas de Miró mai Vist, però, tenim obres que normalment estan apartades però que són importants sobretot pel nivell de pintura, ja que als anys 60 i 70 Miró renovà la seva pràctica i la pintura en si, en un moment en el qual els crítics mundials deien que la pintura s’havia acabat”. Crec que hi ha un Miró molt contundent i experimental en aquesta mostra, que va des de la pintura a l’escultura, als gravats, als sobreteixits, als tapissos. És un Miró més heterodox del que normalment coneixem”, recalcà l’estudiós.

I és que Miró Mai Vist conté una gran quantitat d’obres de col·lecció particular que “mai havien estat exposades ni a Mallorca ni enlloc”. Així, alguns dels col·leccionistes que han cedit obres eren presents a la presentació. És el cas de Pep Pinya de la Galeria Pelaires, qui recordava amb passió com Miró va fer la primera exposició a la seva galeria l’any 1970 i posteriorment també el 1973. Els catàlegs de les dues exposicions són presents a Miró Mai Vist, així com dues de les obres que foren exposades a la casa Pelaires. A més, també hi trobam l’original del quadre que va elaborar Miró per a la portada d’un dels discos de Maria del Mar Bonet.

El recorregut de Miró Mai Vist s’enceta amb una imatge de Joan Miró a Son Boter. L’artista hi apareix assegut sobre una caixa d’embalatge, al seu taller, envoltat d’obres en curs, acoblaments i objectes que un dia es convertirien en escultures. Es tracta, com la fundació mateixa, d’un instant congelat en la producció mironiana. Aquest és el punt de partida, una fotografia obra de Josep Planas i Montanyà presa en una visita a l’estudi palmesà l’any 1966 i en què Miró posteriorment intervingué. Una altra obra rellevant és la que ha cedit la casa reial, un Joan Miró de 1979 que l’artista regalà al rei Joan Carles I.

Els assistents varen engrescar la població a visitar l’exposició i conèixer la fundació. “Tot i que batre rècords de visites no és una de les seves fites, crec que sí que ho és conservar el llegat de Joan Miró”, va concloure l’arquitecte Moneo.

Reivindicacions per a la fundació

A la presentació no faltaren tampoc les reivindicacions. Sobretot les que va fer l’arquitecte Rafael Moneo, qui manifestà la necessitat d’acabar la rehabilitació de la coberta coneguda com a ‘espai estrella’, que originàriament es trobava negada d’aigua tal com dissenyà Moneo en consonància amb la mar de fons i la restauració de la qual està aturada per mor de les filtracions, cosa que desllueix l’espai. Per altra banda, Moneo també aprofità l’avinentesa per demanar a l’Ajuntament de Palma la seva implicació per a la restauració de l’edifici de Son Boter i el director de la fundació, Francisco Copado, hi afegí que també estan reballant per a la restauració de l’edifici Sert, “una sèrie de millora de projectes que són molt complexos” però que podrien convertir-se en “el lloc de pelegrinatge que Miró hauria volgut”, digué l’arquitecte. Una altra petició fou la de la creació d’un arxiu comú entre les tres fundacions Miró, la de Barcelona, Palma i ara també la que obrirà, el Mas Miró a Mont-roig. “Seria una eina molt útil per a investigadors i per a cada un dels centres perquè ens permetria compartir les informacions i arxius que ara estan separats”, destacà Copado. Una petició que ja ha passat pel patronat.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF