Balears 06/02/2017

MÉS planteja que les Balears donin suport a Catalunya en el procés d'independència

Els ecosobiranistes critiquen la "judicialització" del conflicte polític

Ara Balears
2 min
Bel Busquets, en una compareixença davant els mitjans.

PalmaMÉS ha presentat aquest dilluns una iniciativa perquè el Parlament balear demani oficialment al govern central que "deixi de judicialitzar" el conflicte sobiranista català i que advoqui pel diàleg entre els executius espanyol i català per donar una "solució pacífica" a aquest assumpte.

La iniciativa pretén que la cambra legislativa balear faci costat al Parlament de Catalunya, segons ha explicat aquest dilluns dematí la coportaveu de MÉS al Parlament, Bel Busquets.

El text d'aquesta proposició no de llei, que MÉS haurà de pactar amb els seus socis PSIB-PSOE i Podem, afirma: "El Parlament de les Illes Balears demana al govern i a les Corts generals que es deixi de judicialitzar, vulnerant els principis democràtic i de separació de poders, el conflicte polític que genera el procés sobiranista de Catalunya".

En aquest context, Busquets ha titllat aquest procés judicial d'"atac a la democràcia" i ha exigit l'obertura d'un "diàleg veritable, permanent i públic entre els governs de Catalunya i d'Espanya amb l'objectiu de donar una solució pacífica al conflicte".

Mas, Ortega i Rigau surten del TSJC després de declarar en el judici del 9-N

Busquets ha assenyalat que l'executiu espanyol "hauria de respondre-hi políticament i no utilitzar els tribunals i les amenaces com ha estat fent fins ara".

La coportaveu ha subratllat que el procés independentista català ha estat avalat per milers de persones i és secundat per un "ampli moviment social i transversal".

La formació ecosobiranista ha presentat aquesta iniciativa coincidint amb el judici que es du a terme al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la consulta independentista del 9-N.

L'alt tribunal jutja a partir d'aquest dilluns l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional.

stats