RECICLATGE

Llucmajor, Inca, Marratxí, Andratx i sa Pobla, a la coa de la recollida selectiva

21 municipis reciclen menys d’un 20% dels residus i la mitjana de Mallorca és tan sols del 14,1%

Cinc municipis varen reciclar menys del 10% dels residus generats l’any 2014. Estan a la coa de la recollida selectiva a Mallorca. Són Llucmajor, que amb tan sols un 4,95% és el darrer de la llista, Marratxí, sa Pobla, Inca i Andratx. Aquestes xifres estan a molta distància dels pobles que són al capdamunt del podi, ocupat pels municipis en què es practica el sistema de recollida selectiva porta per porta, com Esporles (75% de reciclatge) i Maria de la Salut, que l’any 2013 va registrar tan sols el 17% de rebuig. Hi ha 21 municipis que reciclen menys d’una cinquena part dels residus generats (Palma tan sols separa un 12% del fems) i la mitjana de l’illa se situa en el 14,1% . Així que de les 545.413 tones de residus tirats a l’illa l’any 2014, se’n varen reciclar 76.859, segons les dades oficials del Consell. És una xifra molt allunyada del 50% que posa com a objectiu amb vista al 2020 el Pla Director Sectorial de Residus aprovat inicialment pel Consell de Mallorca el mes de gener passat, que encara està en fase d’al·legacions i que tanmateix es modificarà.

Nous plantejaments

Alguns d’aquests municipis amb xifres baixes de reciclatge varen canviar de color polític després de les eleccions del 24-M i ara també es plantegen aplicar noves polítiques de residus. “Som conscients que és un problema ambiental, però també econòmic”, explica Miquel Serra (MÉS), regidor de Llucmajor. “Si generam menys rebuig, hem de pagar menys per incinerar”, explica. L’Ajuntament estudiarà la possibilitat de recuperar la concessió de la recollida de residus, de la qual ara s’encarrega el Consell. Tot i que la qüestió encara està en fase d’estudi, una possibilitat seria implantar el porta per porta al nucli de Llucmajor i dur a terme altres accions als diferents nuclis, com a l’Arenal, on s’instal·larien més contenidors.

A Inca, en canvi, la primera mesura que es planteja és una actuació més contundent contra l’incivisme. Malgrat la gran quantitat d’infraccions que s’hi registren (incompliment d’horaris, treure residus voluminosos a la via pública el dia que no hi ha recollida, etc.), pràcticament no es posen sancions. En tot 2014 s’obriren tan sols deu expedients. “Hem de començar a aplicar les ordenances”, afirma la regidora de Medi Ambient, Xisca Barceló (Independents).

“Turisme de residus”

L’Ajuntament inquer, però, també ha de fer front a l’incivisme dels municipis veïns. La capital del Raiguer està enrevoltada de pobles que tenen implantat el sistema porta per porta. Això, segons Barceló, fa que els contenidors situats a les vies d’entrada de la ciutat s’omplin de rebuig traslladat per residents dels pobles veïns. “Buidam els contenidors al vespre i l’endemà al matí es tornen a omplir”, diu Barceló. L’Ajuntament qualifica de dramàtica la situació actual dels residus al municipi, a la qual s’ha de sumar la proliferació d’abocaments d’enderrocs en sòl rústic. Al gener, fa comptes revisar el contracte de l’empresa concessionària.

Manacor (11,7% de reciclatge l’any 2014) també és un municipi on l’incivisme és evident en el paisatge urbà. El nou Consistori ha contractat una empresa perquè fiscalitzi la neteja i la recollida de residus. D’aquesta manera, l’Ajuntament podrà exigir responsabilitats en el cas que es detectin incompliments de contracte per part de l’empresa concessionària.

En molts municipis, les cotractacions es varen dur a terme en temps de retallades i a través de concuros resolts a molt baix cost, un fet que pot provocar una disminució de la qualitat del servei. Justament, els treballadors que s’encarreguen de netejar la via pública a la capital del Llevant contractats per l’empresa Lumsa han reivindicat unes condicions de feina “dignes”, amb diverses concentracions davant l’Ajuntament.

El pacte de sa Pobla (El Pi-Independents, MÉS i PSOE), per la seva banda, té com una de les condicions a complir durant aquest mandat el plantejament de la possibilitat de dur a terme la recollida selectiva porta per porta, una mesura proposada pels ecosobiranistes. El principal problema al municipi és la manca de conscienciació ciutadana i de control municipal en els residus generats pels portals agrícoles, segons fonts properes a l’Ajuntament. Els poblers reciclen tan sols el 7,4% del fems que generen. De moment, però, les actuacions que es preveuen oficialment es redueixen a la instal·lació d’un pipi-can i a campanyes de conscienciació. L’agranadora poblera recull 273 tones de brutor als carrers cada any entre publicitat dinàmica, excrements i altres residus producte de l’incivisme ciutadà.

Més fems a l’estiu

La generació de residus es multiplica durant la temporada turística a Mallorca. Així es desprèn de les xifres mensuals de gener a juliol que el Consell ha publicat. El gener de 2015 Calvià va generar 69,2 tones de vidre, mentre que al juliol en varen ser 436. Capdepera, per part seva, va reciclar 8,5 tones d’envasos el mes de gener, que a l’estiu es multiplicaren fins a arribar a les 54,5 tones del mes de juliol.

Vistiplau per segellar l’antic abocador de cendres d’Alcúdia

La Comissió Balear de Medi Ambient ha donat el vistiplau al segellament i a la clausura d’una part de l’abocador de Biniatria (Alcúdia), on es dipositen les cendres procedents de la central tèrmica del Murterar. L’acord que aprova el projecte admet que les restes de cendres en suspensió es dipositaran a la zona humida del Parc Natural de l’Albufera. Per reduir-ne l’impacte, posa com a condició la creació de tot un conjunt de pantalles vegetals suficienment altes i fetes amb espècies autòctones, que tindrien la funció de retenir aquestes partícules. En l’escrit, també es planteja l’obligació de dragar 2.200 metres del llit del canal del Murterar i que les obres es duguin terme entre els mesos d’agost i de febrer per no alterar la fauna reproductora.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF