LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Llei de símbols: De la polèmica a l’oblit

El Govern no ha aplicat en un any cap sanció per la norma contra els llaços amb les quatre barres

La Llei de símbols, la que prohibeix penjar llaços quadribarrats en defensa de la llengua als centres educatius, complirà un any en vigor sense que s’hagi aplicat cap sanció. No només no s’ha multat ningú, sinó que no es coneix que s’hagi fet cap actuació relacionada amb la seva aplicació. El decret que l’havia de regular i que encara intensificava més les prohibicions i limitacions va morir abans de néixer. I un any després, la llei que va néixer envoltada de polèmica ha caigut en l’oblit.

La Llei de símbols fou aprovada pel Parlament el 23 de desembre de l’any passat amb els vots a favor del PP i el rebuig de la resta. Però no va entrar en vigor fins al 20 de gener d’enguany. Per acabar amb els llaços que s’havien penjat als centres educatius en defensa del català, el Govern va optar per fer aquesta polèmica llei, fortament qüestionada per la comunitat educativa i l’oposició, i fins i tot pel Consell Consultiu, el principal òrgan assessor de la Comunitat Autònoma en matèria normativa, que advertí que és inconstitucional perquè imposa la censura prèvia i atempta contra un dret fonamental com el de la llibertat d’expressió. El Consultiu, però, acabà avalant un text que el PP va canviar al Parlament per tornar a la filosofia que s’havia qüestionat.

L’objectiu principal del Govern, però, es va complir abans que la llei entràs en vigor, perquè els centres educatius que mantenien els llaços amb les quatre barres penjats els retiraren abans. Un any després es fa evident que la norma només tenia una intenció intimidatòria, perquè actuacions que durant aquest any podien ser objecte de sanció no han suposat cap actuació del Govern. La llei contra les quatre barres, per exemple, no impedeix que aquesta mateixa setmana una enorme quadribarrada hagi presidit a la plaça de Cort de Palma la festa civil més antiga d’Europa, la de l’Estendard, que recorda l’entrada de Jaume I a Ciutat l’any 1229.

Sense sancions

“No s’han aplicat sancions perquè la llei s’ha aplicat amb normalitat i s’està complint al peu de la lletra”, diu el vicepresident del Govern, Antonio Gómez, l’home encarregat d’impulsar aquesta polèmica normativa. Amb arguments similars ja va justificar el mes d’abril passat que s’ajornàs l’aprovació del reglament que l’havia de desenvolupar. Un reglament encara més qüestionat que la mateixa llei perquè més que desenvolupar-la suposava una regulació addicional molt més estricta.

La no aprovació d’aquest reglament va servir per evitar un enfrontament entre el Govern i diversos municipis, alguns del PP, que havien aprofitat un forat de la llei per declarar la senyera com a símbol propi d’interès local i així poder-lo permetre al seu municipi. El reglament, finalment desaparegut, deixava sense efecte aquestes declaracions, perquè determinava que per afectar els edificis públics d’àmbit autonòmic havien de ser autoritzades pel Consell de Govern.

La norma, plantejada i aprovada en un context de forta tensió entre el Govern i la comunitat educativa, ha anat quedant relegada a mesura que l’Executiu ha perdut capacitat d’imposició sobre els docents, sobretot a partir de les decisions judicials que han tirat per terra el seu model de trilingüisme a les aules.

Incompliment

La llei donava un any de termini a l’administració autonòmica per situar una placa identificativa, amb el logotip del Govern, a l’entrada de tots els edificis on es desenvolupin serveis públics propis de la Comunitat Autònoma. La mesura també afecta els béns immobles afectats per un concert amb el Govern o sostinguts totalment o parcialment amb fons públics autonòmics. La norma, així mateix, modifica la Llei de funció pública autonòmica per establir com a falta lleu l’incompliment d’aquesta obligació per part de les persones que ocupin el lloc de més responsabilitat en els immobles. I una falta lleu pot suposar una amonestació o la suspensió de funcions i retribucions per un període d’1 a 10 dies.

A hores d’ara, diversos edificis on es presten serveis públics autonòmics estarien incomplint aquest precepte perquè no disposen de la placa identificativa. De fet, en aquest any el Govern no ha publicitat que hagi fet cap actuació per complir aquest punt de la normativa. “Hem fet actuacions en aquest sentit, però encara ens en queden per fer”, admet el vicepresident Antonio Gómez.

“Hi ha una cosa per la qual serà vostè recordat en la història, senyor conseller, una de les lleis més infames que s’han fet, la Llei de símbols”, va tirar per cara a Gómez el diputat socialista Toni Diéguez en un dels darrers debats al Parlament. El socialista recordà al vicepresident que, en el primer any de vigència de la llei, aquesta no ha servit “per res”. “Es podria pensar que la llei és tan bona que ha dissuadit tothom de dur a terme conductes il·legals. Doncs no és així, perquè el primer que la incompleix és el Govern”, hi va insistir. I li va recordar que la llei obliga a posar una placa identificativa a l’entrada de tots els edificis públics amb el logotip del Govern “i no l’ha posada pràcticament ningú”. “Vaig preguntar a totes les conselleries i cap, a la data de la resposta, l’havia posada. Li queden vint dies per posar totes les plaques, faci via”, va sentenciar.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF