L’inici del compte enrere per als Oros Petro

PalmaMaría Luisa Petro ens rebé dijous passat al pis que va comprar “a un preu sobrevalorat” en una finca desgavellada del carrer General Riera, a Palma. Era el 2007, la bombolla era tot just a punt d’explotar, i aquesta família d’origen argentí va “ficar la pota”, tal com reconeix, i va adquirir un pis a la primera planta per 240.000 euros. Avui dia calcula que en podrien treure uns 70.000, tenint en compte que el pis del costat es va vendre per 60.000 i el seu el van reformar. El problema és que encara els queda un deute de 90.000 amb el banc. Amb 61 anys, té a càrrec un fill amb un 80% de discapacitat motora. L’altra filla, que forma part de la hipoteca, es va casar i ara viu a Londres amb dos fills. No li vol deixar el deute com a herència i, des de fa un any, negocia amb l’entitat bancària una dació en pagament. Va deixar de pagar i ara sent que li han “pres el pèl”. Dimecres negociava amb el director de l’oficina; aquest mateix dijous li arribava l’ordre d’execució. Li donen 10 dies per abandonar el pis.

El laberint de la dació

María Luisa va contactar amb la PAH fa uns anys quan hi va acompanyar una amiga seva. Llavors ja la van informar que hi hava la possibilitat de negociar la dació en pagament. Amb tot, diu, va optar per continuar pagant la hipoteca de 1.100 euros mensuals pensant en el seu fill. Després, es va quedar sense feina i el marit, que regenta un taller mecànic, va començar a notar els efectes de la crisi. Entre l’ajuda que rep i la pensió del fill, amb prou feines arribaven als 1.000 euros mensuals i fa gairebé un any va dir prou. Va deixar de pagar i va iniciar una negociació interminable i inútil amb el banc. “Cada tres mesos em criden i em demanen papers. Sempre els mateixos”, exclama, indignada “Com que veien uns ingressos mínims, sempre acabaven insistint en un refinançament. Però ja estic farta, ja he pagat prou, només vull donar les claus i oblidar-me del deute”, diu.

La situació del seu fill també ha pesat en la decisió. Viure en un primer pis li suposa unes dificultats enormes de mobilitat i els Oros anhelen cancel·lar el deute amb el banc i cercar una casa adaptada. Tot i la imminència del desnonament, María Luisa assegura no tenir por. Està convençuda que es tracta d’una maniobra per intimidar-la i no pensa cedir. Dimarts ja té hora al misser d’ofici. Apel·la a l’esperit de resistència de Juanma que, tot i la malaltia, ha estat capaç d’escriure un llibret que ven, els horabaixes, a la cantonada del carrer Sant Miquel i Oms. El seu títol ho diu tot: Estar de vuelta. De tornada de tot.