Balears 11/12/2017

L'Audiència Provincial decideix mantenir Cursach a la presó, però una de les magistrades s'hi pronuncia en contra

L'empresari de l'oci i el tribunal critiquen les filtracions a la premsa i la "contaminació" causada per la "contínua exposició mediàtica" del cas

Anna Schnabel
3 min
Tolo Cursach, just abans de declarar davant el jutge Penalva, el fiscal Subirán i una trentena d'advocats.

PalmaL'Audiència de Palma ha decidit mantenir en presó preventiva Tolo Cursach, la defensa del qual en va demanar la llibertat la setmana passada. La Sala desestima la sol·licitud de la defensa perquè considera que es manté el risc de fuga, ja que l'empresari té contactes i interessos professionals en països estrangers. També creu que persisteix el risc d'alteració o destrucció de proves, atesos els casos d'amenaces i intimidacions que han denunciat alguns testimonis i que han arribat als jutjats en el marc del mateix cas Cursach. Per aquest motiu, el tribunal afirma que és necessari "protegir la instrucció de la causa". Per una altra banda, l'Audiència admet que el risc de reiteració delictiva ha minvat a conseqüència de la pressió mediàtica, però creu que no ha desaparegut completament.

Amb aquesta decisió, el tribunal provincial fa cas d'una part dels arguments que va esgrimir la Fiscalia quan s'oposà a la llibertat del famós empresari de l'oci. El ministeri públic ja denuncià la persistència del risc d'afectació de proves i la concurrència del risc de fuga, atesa la "capacitat econòmica de l'investigat" inferida de les escoltes telefòniques intervingudes pel Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma, de les quals deduïa "l'existència d'una valuosa economia opaca associada al seu grup empresarial amb interessos a Brasil i a la República Dominicana i la possibilitat que s'escapàs a un país on no pogués ser extradit".

Una magistrada del tribunal, a favor d'alliberar el magnat

La magistrada Samantha Romero, malgrat tot, fa un vot particular contra la decisió majoritària de la Sala perquè considera que s'haurien d'adoptar mesures cautelars menys restrictives que la presó provisional. Romero qüestiona algunes testificals que, segons Cursach, "no tenen un fonament sòlid" i argumenta que l'arrelament familiar de l'empresari rebaixa de manera significativa el risc de fuga.

En el recurs d'apel·lació, l'empresari afirmava, però, que no tenia res a veure amb els casos d'amenaces i coaccions a testimonis protegits que havien arribat darrerament a judici, en el marc del cas; que la presumpta "organització criminal" a la qual havia fet referència el jutge Manuel Penalva en les seves interlocutòries no era a la presó, sinó que només hi eren ell i el seu número dos; i que el risc de fuga era inexistent, atès que havia desenvolupat la seva activitat empresarial a l'illa durant 50 anys i que hi tenia tota la família i 1.700 treballadors, en època de temporada alta.

L'Audiència i Cursach, contra el tractament mediàtic del cas

Cursach també al·legà que no tenia cap oportunitat de destruir proves, en el marc d'un assumpte que feia més de tres anys que es tramitava, i que la reiteració delictiva era impossible a causa de la "pressió social, judicial i mediàtica". La defensa de l'empresari critica que el secret de la instrucció no hagi afectat de la mateixa manera els mitjans de comunicació, cosa que, segons que diu, ha implicat que s'hagin realitzat "exposicions públiques que han causat una presumpció de culpabilitat".

Romero, en l'exposició de motius del seu vot particular, eleva les queixes respecte d'allò que considera "filtracions a la premsa injustificades del contingut de les actuacions processals relacionades amb l'investigat". El tribunal provincial també critica les filtracions i la "contaminació causada per contínua exposició mediàtica" de la investigació, tot i que reconeix que estan "habituats a aquest tipus de circumstàncies" i que no "s'escalfaran el cap" per aquest assumpte. En aquest sentit, la Sala argumenta que, tot i que són qüestions no "estrictament jurídiques", són igualment "perjudicials pel desenvolupament correcte de la instrucció, atès que impedeixen la calma necessària en una causa d'aquesta magnitud".

stats