Espionatge polític, entre la il·legalitat i la indecència
El 1997, un penedit del cas Calvià confessà que conspiraven "en pèl" per evitar micros
PalmaEra l'any 2004 quan l'aleshores batle de Calvià, Carlos Delgado, reconeixia a un mitjà local que tenia informació personal i privada dels membres de l'oposició municipal. L'anunci va provocar una queixa formal per part del PSOE. En la seva denúncia pública, els socialistes asseguraren que si Delgado tenia informació privada era perquè havia fet servir una agència de detectius. Casualment, aquesta agència havia estat contractada per l'Ajuntament per tal de realitzar una assessoria en seguretat ciutadana.
I és que el municipi calvianer ha estat històricament objecte de guerra bruta per tal d'aconseguir arribar al poder. A principis dels 90, un regidor del PSOE va denunciar un intent de suborn per part de tres intermediaris que actuaven suposadament en nom del PP. No va fer falta detectiu. José Miguel Campos portava la seva gravadora. El Tribunal va acceptar les proves, i Miquel Deyà, Andreu Bordoy i Guillem Ginard foren condemnats a la presó i a 100 milions de pessetes de multa.
El cas Calvià es reobrí anys després, quan un dels condemnats, Andreu Bordoy, aportà nous enregistraments secrets. En les cintes es demostrava que els responsables del Partit Popular n'estaven al corrent. En va ser l'instructor el jutge José Castro. Al judici, l'any 1999, la prescripció va salvar l'exconseller i home de confiança de Cañellas, Francesc Gilet, d'una possible condemna per l'intent de manipular el resultat de les urnes.
Tot i arxivar-ho, el magistrat Francisco Javier Mulet va retratar l'operació, descoberta mitjançant enregistraments secrets: "Repugna a la ciutadania la manera injusta i fins i tot barroera amb la qual es va intentar un canvi governamental (...) i per la desconfiança que genera en els principis democràtics i per suposar un frau del sistema electoral.
Com a anècdota, la que va aportar Andreu Bordoy, el testimoni penedit del cas, durant la investigació. Va explicar que a les trobades amb Vellibre, candidat del PP a la batlia, també acusat fins a l'arxivament de 1999, es despullaren completament per evitar la presència de micròfons, tenint en compte que el cas Calvià s'havia caracteritzat fins aleshores per l'enregistrament de part de la trama.
El maletí espia
Tampoc no va passar desapercebuda la misteriosa compra d'un sofisticat maletí per a enregistraments secrets d'àudio i vídeo. Ho va fer el socialista Josep Maria Costa el 2001 com a titular de la Conselleria de la Funció Pública. Les seves explicacions, afirmant que es tractava de material per a la seguretat interna del Govern, no convenceren. Qui denuncià aquests fets fou, com no, José María Rodríguez quan substituí el socialista en el mateix càrrec l'any 2003. No es va pronunciar, en canvi, quan a la mateixa legislatura el seu govern, mitjançant IB3, va contractar un programa de televisió consistent a enregistrar amb càmeres ocultes determinats líders socials, sense que aquests s'haguessin negat a cap entrevista. Casualment, eren els que democràticament s'oposaven a projectes de Jaume Matas: des del GOB fins als religiosos del monestir de la Real. L'escàndol social va fer aturar l'emissió del programa.
Aquella mateixa legislatura, Rodríguez va ser objecte d'un altre enregistrament. Aquest, però, legal: autoritzat pel jutge que investigava el cas Andratx. Les gravacions de les converses entre Rodríguez i Eugenio Hidalgo són antològiques.
