Cort detecta bancs que "burlen" l'ordenança per no pagar la plusvàlua de les dacions en pagament

L'equip de govern renunciarà al cobrament en aquests casos, després que les entitats simulin compravendes a tercers

L'Ajuntament de Palma ha detectat que una sèrie de bancs 'burlen' l'ordenança municipal amb l'objectiu d'evitar pagar la plusvàlua corresponent pels immobles que adquireixen a través de la dació en pagament de particulars que no han pogut fer front al seu deute hipotecari. L'any passat l'equip de govern de Cort modificà l'ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys, l'anomenada plusvàlua, perquè en aquests casos fossin les entitats bancàries les que n'assumissin el pagament i alleugerir així la situació del particular que havia hagut de retornar al banc el seu habitatge habitual per saldar el deute, avançant-se-se així a un possible desnonament. Davant la 'burla' dels bancs, allò que ha aprovat ara l'equip de govern és declarar exempts de l'impost municipal tots els particulars que es trobin en aquesta situació.

Per evitar el pagament de la plusvàlua, allò que han fet els bancs, "no la majoria, però sí en un volum important", segons ha explicat el tinent de batle d'Hisenda i Pressuposts, Julio Martínez, és simular un contracte de compravenda amb un tercer, una empresa dedicada a la gestió immobiliària que, en realitat, depèn del banc, per evitar que sigui considerada una dació en pagament. "Per reclamar la plusvàlua, la inspecció tributària municipal es veia obligada a entrar en una batalla jurídica amb els bancs que, a més, en la majoria de casos estava destinada a perdre", ha afirmat Martínez, remarcant les dificultats davant "l'estratègia legal" de les entitats financeres.

Davant això, el responsable de la hisenda municipal, que no ha volgut donar els noms d'aquests bancs perquè assegura que "la normativa m'impedeix donar informació tributària", ha defensat que el més adient era renunciar al cobrament de la plusvàlua en els casos de dacions en pagament perquè en cap cas acabi repercutint sobre els particulars que es troben en dificultats econòmiques. Ha recordat així que l'equip de govern aprovà la modificació de l'ordenança fiscal l'any passat, perquè fossin els bancs els que assumissin la plusvàlua, precisament per evitar els impagaments de ciutadans en situacions econòmiques difícils que després els impedeixen accedir a subvencions de serveis socials.

Resistència a la 'ciutat lliure de desnonaments'

Els problemes dels ciutadans per fer front als deutes hipotecaris pels seus habitatges ha estat un dels temes cabdals del present mandat a l'Ajuntament de Palma, fins al punt que, a instàncies de l'oposició, el ple de Cort acabà aprovant per unanimitat la declaració de Palma com a  'ciutat lliure de desnonaments', seguida d'una sèrie de mesures per intentar evitar aquestes situacions. El batle Mateu Isern, dedicat anteriorment com a misser a les execucions hipotecàries, es va comprometre personalment amb aquestes mesures i va remetre una carta a les entitats financeres demanant que posassin a disposició del lloguer social els seus habitatges buits, i que fessin front als pagaments de les quotes de les comunitats de veïns, origen de problemes de convivència a nombroses barriades.

No obstant l'esforç municipal, els bancs oposen resistència a les mesures de Cort, quan no les burlen directament com en el cas de les plusvàlues, i els desnonaments no deixen de produir-se a Palma. Mentre l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha registrat fins a 789 execucions hipotecàries a Balears durant el segon trimestre d'enguany, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) en denuncià en el ple de la setmana passada una vintena de casos, només a Palma, i assegurà que des dels serveis socials municipals no s'estan donant solucions per manca de recursos. Des de l'equip de govern es rebaixà la xifra a deu casos i s'afirma que s'atenen en funció de les necessitats.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF