TERRITORI
Balears 23/06/2016

Camargo adverteix el PSIB que una moratòria per a urbanitzacions sense clavegueram “incompleix l'esperit del Pacte”

Podem i MÉS es mostren indignats per l'imminent acord parlamentari entre PSIB, PP i El Pi per prorrogar un any més la vulneració de la normativa europea

Jaume Perelló
4 min
L'urbanització de Son Vida.

PalmaTot sembla preparat perquè el PSIB, juntament amb el PP i El Pi, aprovi una nova pròrroga perquè els ajuntaments puguin continuar donant llicències d'obra a aquelles urbanitzacions que no tenen clavegueram i, per tant, consolidar l'incompliment de la normativa europea com a mínim un any més.

Podem i MÉS, socis del PSIB –un des de fora i un com a part del Govern–, s'han mostrat aquest dijous “molt molestos” per la manera en què el conseller de Territori, Marc Pons, ha gestionat aquest tema, “intentant quedar bé amb els constructors de qualsevol manera i proposant-se vulnerar més temps la normativa ambiental”, han dit des d'ambdues formacions.

La portaveu de Podem, la diputada Laura Camargo, ha expressat indignació per les intencions del PSIB i ha dit que “hem de recordar als socialistes que ens hem unit sota uns acords pel canvi que volen promoure, i així ho especifiquen, un compromís amb la terra, amb la defensa de la natura i amb el compliment de la legalitat. Per tant, no ens cap dins el cap que des del Govern es pugui estar donant suport a les peticions de determinats grups com els constructors, que lògicament intenten que es pugui continuar urbanitzant com sigui. Nosaltres no hi podem estar més en desacord. S'han de donar llicències allà on es pugui, amb la llei a la mà, i no incomplint normativa europea que estableix clarament que hi ha d'haver dotació de clavegueram”, ha dit aquest dijous.

Per la seva banda, David Abril ha dit que “MÉS intentarà evitar fins al darrer moment que mai més es pugui continuar construint sense xarxa de clavegueram. És de sentit comú i és el que vàrem denunciar tant nosaltres com el PSIB quan Bauzá fa dos anys va aprovar la mesura. En aquell moment, el PSOE va votar-hi en contra i va afirmar que no tenia sentit fer-ho. No entenem que ara, quan ja hi ha hagut temps de fer les obres de clavegueram, canviïn d'opinió”, ha lamentat.

MÉS durà la setmana que ve una proposta de transacció a la iniciativa d'El Pi que es debatrà al Parlament, per intentar trobar un punt d'equilibri i que no es visualitzi una ruptura a dia d'avui bastant inevitable entre els socialistes i els seus dos socis per l'esquerra.

Ja a principis de juny, MÉS per Menorca també va posar el crit en el cel quan es va començar a saber que el conseller de Territori es mostrava permeable a les peticions dels constructors, emparades pel PP i El Pi. Llavors, la formació va recordar que hi ha motius “de salubritat i ambientals” que no es poden obviar. La Llei 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible i després la Llei d'Ordenació i Ús del Sòl (LOUS) del 2014 sostenen que “la millor garantia de salubritat i qualitat de les aigües la dóna una xarxa de clavegueram connectada a un sistema de depuració”, digueren fa dues setmanes des de MÉS Menorca.

El paper de la Felib

Les pressions per allargar la moratòria han arribat al Govern i als parlamentaris des de tots els àmbits. I també als batles. A molts els ha cridat l'atenció “el gran activisme de la Federació de Municipis enviant informació i telefonant moltes vegades sobre aquesta qüestió per recordar-nos gairebé la importància de no aturar les llicències en sòl urbà en zones sense clavegueram”, ha dit un primer edil que demana l'anonimat. Aquest mateix batle assegura que “en altres temes que ens piquen a tots molt no hi ha tanta intensitat de feina”, ha criticat.

Cal apuntar que el president de la Felib és Joan Carles Verd, d'El Pi, i que un dels diputats més actius en la defensa d'aquesta moratòria ha estat Josep Melià, del mateix partit i que professionalment assessora alguns municipis.

Sigui com sigui, l'aliança PSIB, PP i El Pi sembla molt avançada i, per tant, des de l'esquerra es viu amb pessimisme la imatge que s'oferirà des del Govern, “sobretot perquè quan hi havia Bauzá al Consolat la mesura va ser durament criticada pel PSIB i ara es vol fer el mateix, anys després”, lamenten.

Solució als existents

Segons ha pogut saber l'ARA Balears, el Govern estudia un projecte conjunt per dotar de clavegueram els més de 10.000 habitatges que no en tenen a Balears, tenint en compte que hi ha casuística molt diferent i que hi ha molts ajuntaments que no tenen capacitat per assumir la despesa d'una inversió d'aquestes característiques. En tot cas, els grups MÉS i Podem són favorables a estudiar solucions per a les cases existents, “però en cap cas per a noves llicències”.

Cal recordar que la majoria d'aquestes urbanitzacions sense clavegueram que estan pressionant els ajuntaments i el Govern per continuar optant a llicències contra la normativa europea són per a ús residencial i sobretot turístic, i en molts de casos amb preus de venda milionaris. En cap cas es tracta d'habitatges per a persones amb pocs recursos, “que sí que és un dels compromisos dels acords pel canvi: rescatar els ciutadans que ho necessiten de veres”.

Entre les que no tenen clavegueram, hi ha fins i tot casos com el de Son Vida, urbanització que ven macroxalets a 5 milions d'euros. En aquest cas, l'Ajuntament de Palma, per boca del seu gerent d'Urbanisme, Joan Riera, va manifestar que “per nosaltres no és cap prioritat que s'allargui un incompliment de normativa europea. El que hem de fer entre tots és resoldre les cases existents que no tenen xarxa i no prioritzar donar més llicències”, va dir fa uns dies a l'ARA Balears.

I és que no deixa de ser curiós que les Illes Balears hagin funcionat a cop de pròrroga, malgrat que la normativa europea assenyala clarament que els estats membres “han de vetllar perquè totes les aglomeracions urbanes disposin de sistemes col·lectors per a les aigües residuals urbanes, com a molt tard, el 31 de desembre de l’any 2000 en el cas de les aglomeracions amb més de 15.000 habitants i, com a molt tard, el 31 de desembre de l’any 2005 en el cas de les aglomeracions que tinguin entre 2.000 i 15.000 habitants”.

stats