Margalida Quetglas: “Vivim amb pressa i ens oblidam de nosaltres i de qui tenim davant”

PalmaMargalida Quetglas Barceló (Vilafranca, 1990) és psicòloga. Les pors, les dificultats i les relacions socials són alguns dels motius pels quals decidí estudiar aquesta professió. Confessa que un dels seus punts preferits d'aquesta feina és l'empatia cap als pacients i la història de vida de cada un d'ells. Aquesta 'curolla' per la psicologia l'heredà de dues professores de Filosofia i Psicologia de l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca. Amb esperit crític i professional, Quetglas exposa en aquesta entrevista quins aspectes de la vida influeixen en la salut mental de la societat i la importància que ha agafat aquest tema d'ençà de la pandèmia.

Què us aporta aquesta professió?

— Sobretot, empatia i més interès pels altres. Quan escoltes totes les històries de vida que fan que una persona sigui com és t'adones de la necessitat d'escoltar l'altre. No estam avesats a fer-ho, vivim amb pressa, treballam, i ens oblidam de nosaltres i de qui tenim davant. Quan crees un espai de confiança convides la persona que s'expressi, i tu també n'aprens molt. El que més m'ha aportat fins ara és saber i veure que cada persona té la seva història, i amb les seves eines fa el que ha après a fer. En totes hi ha un fons de bondat.

Hi ha més oferta de psicòlegs que demanda per part de la societat?

— En l'àmbit privat hi ha molta oferta de psicologia a Mallorca. Normalment, la persona que hi vol anar no sap quina teràpia triar, ja que tots els professionals solen tenir la seva manera particular de fer feina. Els que s’ho poden permetre econòmicament, no crec que tinguin problemes per accedir-hi, però d’altres –sovint els que més ho necessiten–, sí. Aquest pacient ha d'acudir al sistema de salut públic, en què l'oferta de psicòlegs està molt per davall de la mitjana europea. En aquest cas, les llistes d'espera en segons quines zones de Mallorca poden arribar fins als sis mesos per a una primera visita, un fet molt perillós si creim que una bona salut mental individual fa que funcionem millor també com a societat.

Aquestes llargues llistes d'espera poden afectar el tractament d'un pacient?

— Molt. L'espera per a una primera visita en algunes zones ha arribat a ser de sis mesos i en mig any poden passar moltíssimes coses. Si es deixa passar tant de temps, sovint se sol anar cobrint aquesta demanda amb medicació psiquiàtrica, i hi ha pacients que consideren que es troben millor gràcies a la medicació. Això fa que no acudeixin a teràpia i nosaltres perdem l'oportunitat d'ajudar-los a evitar que els simptomes es compliquin o cronifiquin. Ens trobam encara molt a la baixa quant a quotes de psicòlegs per habitant i això és un problema greu, amb la demanda que hi ha. Tot i això, tenc entès que està en marxa una modificació del Pla de salut mental autonòmic que hauria de pal·liar aquesta situació i, si és així, com a societat estarem d'enhorabona.

Creis que la societat té prejudicis a l'hora d'anar al psicòleg? És un tema tabú, anar a teràpia?

— Tot i que encara hi ha prejudicis a l'hora d'acudir a teràpia, crec que un aspecte positiu que podem extreure d'aquests dos anys de pandèmia és que per fi s'ha posat al centre el debat sobre la salut mental. Això ha fet que moltes reticències desapareguin pel simple fet de parlar-ne. Crec que els darrers anys ha millorat moltíssim i ja és comú aconsellar un "tal vegada hauries d'anar a teràpia" en les nostres relacions quan observam que algú pateix emocionalment. El tabú persisteix depenent de l'edat, el gènere, les creences o l'estatus social, però tenc esperança que, a poc a poc, deixi de ser-ho.

Parlant de la pandèmia, com ha afectat els adolescents?

— Ens ha fet aturar a tots i crec que això ha evidenciat dificultats que venien d'enrere. Els adolescents han vist aturada la seva vida social i a la vegada s'han agreujat condicions de vida i de futur que ja sabíem abans del 2020, com per exemple la precarietat, l’accés a un habitatge o la crisi climàtica, entre d'altres. Aquestes condicions en afecten a tots, però en una etapa com l’adolescència és més complicat trobar l'estabilitat emocional, perquè és quan se sol construir el projecte de vida.

Diríeu que la pandèmia ha incrementat els trastorns de salut mental?

— Ha incrementat, en tot cas, el diagnòstic dels trastorns. El que ha fet ha estat evidenciar unes dinàmiques emocionals i de funcionament que ja no tenen efecte, unes eines que ja no ens funcionen en el dia a dia, en què no tenim espai per pensar, per relacionar-nos o per expressar-nos. El context és difícil per a bona part de la societat, però ens hem adonat que és necessari demanar ajuda quan fa falta. La demanda de suport professional s'ha incrementat i, per tant, també han augmentat els diagnòstics de trastorns de salut mental.

La societat està cada vegada més estressada? Per quin motiu i com es pot solucionar?

— Vivim amb una gran pressió sobre les nostres condicions de vida. Sovint només ens dedicam a anar a fer feina i tornar a ca nostra, si és que tenim la sort de tenir ambdues coses. Fa temps que el ritme de vida se centra a dedicar-se laboralment a una professió, mentre que el temps lliure ens duu a un camí de sensació d'estrès i de frustració. Crec que l'aturada per la pandèmia, si hem tingut un confinament en condicions, ha fet que ens adonem que hi ha altres coses que són més importants que aquest ritme no ens deixava veure. Som el temps que ens dedicam a nosaltres, als altres i on vivim. Crec que necessitam tornar una mica enrere en la voràgine del dia a dia. Se solucionaria de cop si canviàs el sistema socioeconòmic en què vivim i posàssim la vida al centre de tot, i les persones amb ella, però sabem que això és difícil, així que de moment podem intentar canviar les coses que depenen directament de nosaltres.

Com afecten les xarxes socials la salut mental?

— Les xarxes socials s'han convertit en un altre espai de comunitat on socialitzam. L'anonimat que permeten aquestes xarxes pot ser tan perillós com beneficiós, molta gent s'hi sent acompanyadai també ho hem de poder valorar com a positiu, però crec que en general és un mirall d'imatges i pretensions que, a més de fer-nos pressió a nosaltres mateixos, pot esdevenir en pressió per a altres persones. Depèn de molts aspectes, però generalment han provocat un aïllament en moltes persones que han creat una imatge específica d'ells mateixos per aquest canal de comunicació, a la vegada que aquesta imatge crea una expectativa poc realista mentre passam temps al mòbil i ens oblidam que el món que tenim davant és la vida que ens passa si miram un poquet més amunt. Mirem-nos, escoltem-nos i acompanyem-nos més!

Què recomanau a una persona que es vol tractar, però què és recelosa a l'hora d'acudir a un psicòleg?

— Avui dia rebem molts missatges que són perillosos: "Si tu vols, pots", "Ho pots aconseguir tot" o "Tot depèn de tu", entre d'altres. Això pot fer que acudir a teràpia sigui com assumir que no podem sols. Vivim en societat i necessitam relacionar-nos amb altres per sentir-nos acompanyats i valorats en els nostres èxits, però també en moments difícils. L'ajuda professional és necessària quan aquestes eines no funcionen, i ens pot permetre descobrir-ne de noves. Tot i que la passa a vegades és difícil de fer, després canvia el nostre dia a dia i, per tant, les nostres vides i les que ens envolten.

Com podem gaudir d'una bona salut mental?

— No hi ha una fórmula màgica, si no ja estaria en marxa. Hi ha molts de factors socials que influeixen en el nostre estat d'ànim: la història vital, les dinàmiques familiars i socials, la feina, l'habitatge, i el temps que tenim per a nosaltres i els altres en el nostre dia a dia. Per a mi, emocionalment som el resultat de comparar com vivim amb com volem o sentim que hauríem de viure. Una bona salut mental depèn de tot això, però també de les relacions sanes amb qui ens envolta, mantenir-se actiu i sobretot saber escoltar-se a un mateix.