"No em vaig presentar als exàmens finals per poder seguir la nevada del 2012"

PalmaDes de ben petit, la neu ha estat l’eix central de la seva vida. Tant, que Albert Darder conta que, l’any 2012, durant els exàmens finals del darrer curs de carrera, no es va presentar a cap convocatòria, i va allargar el final dels estudis fins a les recuperacions. El motiu? Una nevada històrica que ‘l’obligà’ a quedar a la muntanya. “Aquest tipus de nevades només ocorren cada 20 anys, mentre que els exàmens tenen segones oportunitats”, explica rient.

Una passió. Geògraf de professió, Darder és meteoròleg per afició o, més ben dit, per passió, ja que passa la majoria del seu temps lliure gaudint de la natura. “M’agrada la vida tranquil·la, som feliç a la porxada d’un olivar, davant una xemeneia per desconnectar”. Observa la meteorologia de la zona centre-nord de la serra de Tramuntana on ha instal·lat un total de 15 estacions que nodreixen de dades l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i els principals mitjans de comunicació autonòmics. “Aquesta infraestructura l’he pagada jo, però és que aquesta és la meva curolla i m’agrada molt”.

Comunitat en xarxa. Té 4.000 seguidors al Facebook i més de 800 a Twitter i això, de vegades, l’espanta. “Em provoca molt de respecte, però un respecte positiu. Tenir aquesta xarxa, que ha crescut de manera progressiva amb els anys, em motiva a continuar i, sobretot, a millorar”. El cert és que ha aconseguit consolidar una comunitat en xarxa que diàriament li agraeix en comentaris que publiqui les previsions meteorològiques. “Fins i tot hi ha gent que m’atura pel carrer per donar-me’n les gràcies”, reconeix sorprès. A més d’un feedback agradable, internet també li ha donat una altra cosa positiva: “A través de fòrums de meteoaficionats, he conegut companys que s’han convertit en amics reals. És un luxe conèixer gent amb la mateixa neura que tu”. També n’explica la vessant negativa: “He rebut crítiques per errar en alguna previsió”. Darder reconeix que, al principi, aquest tipus de comentaris l’indignaven, però llavors va arribar a una conclusió: “És gent que no sap com funciona el temps i és millor passar de llis”.

Nou projecte. El 2015, ja publicà el seu primer llibre, Vall de neus, que és el recull d’una exhaustiva memòria sobre les nevades que es varen registrar a la vall de Sóller durant el darrer segle. Enguany, vuit anys després, en publica una segona part. “En aquesta ocasió no és tant una memòria, sinó la història de la neu a Sóller”. No ha volgut donar més detalls perquè en farà una presentació un cop l’hagi llançat. Serà el pròxim mes de març, quan l’editarà en una editorial binissalemera.

El seu somni. Tot i que la nevada d’enguany –la més gran dels darrers cinc anys– li ha donat vida, reconeix que encara té un somni per complir. “M’encantaria dedicar-me professionalment a la meteorologia, però no hi ha hagut sort”. De fet, explica que, en nombroses ocasions, ha tirat currículums a empreses. “Crec que en el món de la televisió has de tenir bo, i no ha estat el meu cas”. Tot i això, és controlador de l’ORA i està content perquè ho pot compaginar amb la seva gran passió.