Joan Riera: "El modelisme és una de les millors teràpies per combatre l'ansietat"

PalmaJoan Riera és propietari de S'Estel Models, la darrera botiga dedicada en exclusiva a les maquetes i al modelisme en general a les Balears. En aquest local ubicat als Geranis de Palma, ofereix cursets, tallers i alguns concursos, com el que té en marxa actualment. Fins al 25 de gener, es pot visitar l'exposició de maquetes que participen en la competició i conèixer de més a prop aquest hobby que, segons Riera, està experimentat una remuntada en el nombre d'aficionats. Segons el professional, no cal tenir paciència, sinó que aquesta s'acaba adquirint per força.

Com us vàreu iniciar en el món de les maquetes?

Tenia uns 12 anys i record que era Sant Joan i els meus pares em varen donar doblers per comprar juguetes. Aquell any em vaig comprar un cotxe Escalèxtric i amb el que em va sobrar també vaig agafar uns avions per muntar que venien en sobres. Vaig gaudir molt més d'això que amb el cotxe Escalèxtric. Em va agradar tant, que de seguida vaig demanar més doblers als meus pares per comprar-me'n més.

I es va convertir en la vostra professió. Com ho vàreu aconseguir?

Va ser tot una mica circumstancial. Sempre he estat comercial. Vaig començar venent cotxes, però va esdevenir una professió molt deshumanitzada. L'agressivitat en la venda era brutal i aquesta no era la meva filosofia. Llavors era una època en què viatjava bastant i vaig veure que les botigues de modelisme a Madrid i a Barcelona funcionaven de manera diferent que aquí. Vaig pensar que seria interessant que a Palma hi hagués un establiment més especialitzat. Després de tenir la idea cap al 1997, el març de 1999 vaig obrir S'Estel.

Actualment, quantes botigues com la vostra queden a les Balears?

Que jo sàpiga, aquesta és l'única que es dediqui al 100% al modelisme a les Balears. No crec que hi hagi una botiga així a les Illes, tan especialitzada i completa, on et puguin assessorar i que ofereixi tallers. Aquí va haver-hi un referent, Kenia, però els seus propietaris es varen jubilar i el 2010 va tancar. Ens va deixar a tots un poc orfes. Però avui dia és molt arriscat muntar una cosa semblant al que era Kenia, amb tantíssims metres i quatre o cinc treballadors dedicant-se al hobby. Tenir aquests monstres d'empreses amb internet fa molt de mal.

Però en aquesta afició l'assessorament personal és molt important.

Nosaltres ara creim molt en el tema de la formació. S'Estel Models va esdevenir una botiga escola fa dos anys i volem potenciar molt el tema del contacte, fer cursets, tallers... És una manera de combatre el tema d'internet, la relació personal.

I la ubicació on us trobau, als Geranis, us beneficia?

Els Geranis varen tenir una època negra fa uns quatre o cinc anys. Però des de fa un any hi ha empreses noves que estiren molt. Una d'elles és Melicotó, els al·lots que la porten ho fan molt bé i fa que entri gent als Geranis. El problema de la zona és el pàrquing. És molt peculiar, perquè tenim el carrer Sant Miquel, que és ple de gent, igual que la plaça de l'Olivar. Però la zona es defensa, no s'està degradant com abans.

Actualment teniu un concurs en marxa. En què consisteix?

És un concurs de modelisme en general. L'exposició es pot visitar fins al 25 de gener. El més interessant és l'apartat dedicat a la relació de Mallorca amb la Guerra Civil. Amb motiu de la temàtica, hem tingut diverses xerrades i en farem una altra el proper 10 de gener. Vindrà un alemany expert en la Guerra Civil, especialment del Guernica.

Quina és la clau per fer una bona maqueta?

La gent creu que és la paciència, però no és així. No necessites tenir-la prèviament, sinó que l'adquereixes. Gràcies a aquest hobby aprens a dosificar la impaciència. És una de les millors teràpies per combatre l'ansietat, avui dia que n'hi ha tanta. En qualsevol cas, una maqueta pot estar molt mal muntada però pintada amb molta gràcia, o al revés.

És un bon moment per al modelisme llavors?

És una mena de negoci que va patir una època molt dolenta, en els 2000 i principis del 2010. Als infants no els cridava l'atenció treballar manualment amb pintures i cola. Les tauletes i, sobretot, les consoles triomfaven. Però darrerament veim una tendència nova per part dels pares, que volen que els seus fills combinin la informàtica amb el component manual. Afortunadament és un treball que t'obliga a cercar en la història, en la tècnica i necessites un ordinador per a això. Crec que és un èxit per a la professió el fet de necessitar la informàtica.

S'està vivnt una pujada en el nombre d'aficionats?

Sens dubte, està havent-hi una remuntada en la gent que es dedica al modelisme. Abans no hi havia una generació que prengués el relleu, però ara sí. Em crida l'atenció que hi ha al·lots de 20 anys que demanen cotxes de ral·li dels anys 80, influenciats pels pares segurament. A més, sembla que hi ha esdeveniments històrics que la gent vol tornar a estudiar.

Per què creis que és un hobby

Jo som el primer que diu que tant de bo els meus clients potencials fossin el doble, amb les dones. A mi m'agrada molt la història i quan vaig a les llibreries m'adon que aquestes seccions també estan freqüentades per homes. De fet, pràcticament un 95% dels autors d'història són homes. És cert que hem tingut alguna clienta, per exemple una al·lota que feia Harleys perquè li agradaven les motos. Però era una rara avis. En el tema de les figures, sobretot de fantasia, hi ha bastantes dones, però més a l'estranger.

En aquest sentit, quines triomfen més: les civils o les bèl·liques?

Més les bèl·liques. El tema civil va agafant força perquè hi ha molts fabricants que hi dediquen molts models, però diria que un 70% del que venem és bèl·lic.

Hi ha la mateixa predisposició a fer maquetes de tots els bàndols, tant de la Guerra Civil com de les guerres mundials?

En el tema de la Guerra Civil està al 50% de manera més evident. Pel que fa a les guerres mundials, hi ha una qüestió que no té res a veure amb la guerra, que és la dificultat i els colors. Els avions i els tancs alemanys són més difícils i més coloristes, però la gent ho confon amb una predilecció. Normalment, a la gent a qui li agrada la Segona Guerra Mundial no sol posicionar-se gaire. No fa els vehicles per ideologia, sinó perquè li agrada aquell període. Hi ha molta gent que em demana pel tema polític, però als qui ens apassiona la història la veim des del punt de vista de treure informació i esbrinar coses, més enllà d'una ideologia.