Núria Sànchez: "La figura del fotògraf podria desaparèixer a causa dels mòbils"

PalmaNúria Sánchez (Manacor, 1992) és fotògrafa. Ha fet del seu hobby la seva professió. Va estudiar fotografia artística a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears (ESDIB), a Palma, i des de llavors s'hi dedica. En una imatge li agrada la senzillesa. En la seva fotografia hi predominen els nus femenins i la naturalesa. Aquest dissabte ha participat en l'exposició "L'espill més feel" a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (Manacor) i es pot visitar fins al mes de setembre. Ara treballa en un altre projecte personal, que tracta la maternitat amb la fotografia aquàtica i analògica.

Com us definiu?

— Som una persona inquieta, amb ganes d'aprendre i conèixer llocs nous. M'agrada tot el que estigui relacionat amb l'art, com la ceràmica i la llata. Són canals que m'ajuden a desconnectar.

Quan vàreu saber que volíeu dedicar-vos a la fotografia? Què us va impulsar a seguir aquesta vocació?

— Em va començar a agradar quan era adolescent. En aquell moment llegia molts de poemes. Feia fotografies de la natura i les aferrava devora d'un dels escrits. Ho feia en funció del que em transmetia. També vaig ajudar a fotògrafs i això em va ajudar a conèixer la professió en més profunditat. Arran d'aquestes experiències vaig estudiar la professió a l'escola de disseny. Pensava que era una feina a la qual no em podria dedicar professionalment, sinó més com a hobby. Després de fer pràctiques i treballar a l'Estudi 9 de Manacor vaig decidir fer feina pel meu compte.

Per quina branca us inclinau més?

— El que m'agrada més és el seguiment d'embarassada i nounat. És una experiència bonica i molt enriquidora, perquè em dona l'oportunitat de connectar amb els clients. Una de les característiques de la meva feina és que sempre treball amb persones. De vegades faig fotografies de producte, només si m'ho demanen.

Quin tipus de tècniques i càmeres utilitzau?

— En l'àmbit professional utilitz una càmera digital Nikon. En canvi, en l'àmbit personal ho faig tot amb analògic. De vegades he fet sessions amb analògic, però m'agradaria fer-ne més.

Què és el que més us agrada de l'analògic?

— És un repte perquè mai no saps com et quedarà. És una fotografia més artística perquè et permet fer dobles exposicions d'imatges. A totes les sessions que faig duc aquest tipus de càmera i, si la foto queda bé, m'agrada donar-la-hi al client. És un detall que m'agrada tenir. Els colors de les analògiques són diferents de les càmeres digitals, però aquest tipus de fotografia té una sèrie de problemes: és car, i en l'àmbit professional no és pràctic perquè els clients volen immediatesa.

Com creis que ha canviat el món de la fotografia amb l'arribada del digital i dels programes d'edició tipus Photoshop?

— Ara tothom té al seu abast un telèfon mòbil amb càmera. Crec que això fa que de cada vegada es necessiti menys un fotògraf professional, perquè els usuaris es fan les seves fotografies i les retoquen.

Com us imaginau la fotografia del futur? Creis que els dispositius mòbils poden substituir les càmeres?

— Més que les càmeres podria desaparèixer la figura del fotògraf en segons quins àmbits. Ara, amb els dispositius mòbils, la gent es veu més capaç de cobrir actes o espectacles que abans necessitaves que ho cobrís un professional, com per exemple una comunió o unes noces.fT

Que és el que us agrada expressar en les vostres fotografies?

— Tot el que és senzill, naturalesa... M'agrada molt fer fotografies a la gent, al cos humà i sobretot el cos humà femení. Utilitz el cos de la gent per transmetre les meves emocions, per a mi és una via de comunicació.

Què us aporta aquesta professió?

— És una professió molt humana i molt agraïda. La gran majoria de clients que tenc valoren molt la meva feina i això em fa sentir satisfeta. Això em fa ganes de seguir, continuar i veure un futur amb aquesta professió. Ara faig feina del que m'agrada i he aconseguit crear el meu propi estil.

És un món molt competitiu?

— Ara mateix no sent que estigui competint amb altres fotògrafs, perquè tenc el meu propi estil. En general, sí que és un món bastant difícil.

Plataformes com Instagram motiven els usuaris a fer fotografies. Què en pensau d'aquesta xarxa social?

— Fa anys que tenc Instagram. És una eina molt útil que em permet mostrar la meva feina. La majoria de clients m'entren a través d'Instagram i la meva web.

Quin és el vostre estil? Què és el que us fa diferent d'altres fotògrafs?

— Ara mateix som en el punt en què la meva fotografia personal i professional estan fusionades. Tenc un estil molt personal.

Què és el que fa que una fotografia sigui especial?

— Una imatge és especial si provoca un sentiment o un record.

Teniu algun fotògraf de referència?

— M'agrada molt Ryan McGinley perquè fa nus molt salvatges. De Carlota Guerrero m'agrada la reivindicació que fa del cos de la dona. En l'àmbit més local, Núria Llompart, és amiga i m'encanta la seva senzillesa. Fa molt bona feina.

Quin és el projecte que més us ha marcat?

— El treball final "Integració a la natura" que vaig presentar a l'escola de disseny. És cert que ara en canviaria algunes coses, però en vaig aconseguir la matrícula d'honor. Aquest projecte em va ajudar a trobar el meu estil i fer la fotografia que m'agrada. Vaig apostar de ple pel nu i la natura.

Quin consell li donaríeu a una persona que es vol dedicar a aquesta professió?

— És important que es mogui per donar-se a conèixer i fer contactes. Hi ha moments difícils, plens d'obstacles, però ha de confiar en ell mateix i s'ha de valorar. Això és imprescindible.