Microsites  /  Avui coneixem... 28/10/2019

Ana Rosa Abejón: "La societat no és conscient de les limitacions que té una persona sorda"

Abejón va aprendre la llengua de signes després que el seu germà quedàs sord i ara és intèrpret del Departament de Comunicació del Consell de Mallorca

M.c.
4 min
Ana Rosa Abejón: "La societat no és conscient de les limitacions que té una persona sorda"

PalmaDurant els primers anys de la seva carrera, Ana Rosa Abejón va fer l'informatiu en llengua de signes a Canal 4 i des de l'any 2002 és intèrpret de la llengua de signes del Departament de Comunicació del Consell de Mallorca.

Sou una persona a qui és fàcil de veure per televisió, a la pàgina web del Consell i a les xarxes... Us ha passat alguna vegada que us diguin que us coneixen per haver-vos vist en els mitjans?

M'ha passat molt que la gent em diu que li sona molt la meva cara però que no saben de què. Jo normalment no ho dic, però sé que és perquè et veuen en un racó de la televisió, com si fossis la mosca de la pantalla. Tu no ets un presentador, tu no ets res, per dir-ho d'alguna manera, però ets allà i la gent té la sensació que et coneix però no sap de què. Ens passa molt a mi i als meus companys.

Per què vàreu començar a estudiar el llenguatge de signes?

A la meva família som tres germans i el meu bessó, Alejandro, va quedar sord quan tenia dos anys. Ell va aprendre el llenguatge de signes com a llengua natural i el meu altre germà i jo també la vàrem aprendre des de molt petits. Així que és per impregnació ambiental que la vaig aprendre. Aquest va ser el meu primer contacte amb la llengua de signes, per poder comunicar-me amb el meu germà. Sempre ha estat en les nostres vides i en la meva família.

Quan vàreu començar a estudiar per dedicar-vos-hi professionalment?

Tenia molts amics sords també i anava a l'associació de persones sordes i els ajudava els dies que hi anava, i com que la figura d'intèrpret és una carrera professional, vaig decidir dedicar-m'hi. El que feia com un passatemps al principi es va convertir en la meva professió.

Com vàreu arribar al Consell de Mallorca?

Vaig començar al Consell el 2002, el primer any en què es va decidir que hi hagués un intèrpret de la llengua de signes.

Per què es va arribar a aquesta idea?

En el Canal 4 hi havia un informatiu en la llengua de signes. En el seu moment va ser molt important perquè va sorgir en una època en què no hi havia res d'això. Fins i tot el consell de RTVE en va fer una menció especial. Jo era la que feia aquell informatiu en llengua de signes i feia també de periodista. En un d'aquells programes vàrem entrevistar Maria Antònia Munar i es va interessar per la meva feina. I va sumar totes les qüestions que es donaven en aquell moment i va decidir que s'havia d'oferir aquell servei.

Va ser una passa important...

Sí, perquè al final la informació institucional ha de ser accessible per a tothom i les persones sordes tenen aquestes barreres de comunicació. A més, es necessitava gent per fer les gestions del dia a dia i es va donar plaça a tres intèrprets a l'IMAS per ajudar aquestes persones a anar al metge, al banc, a les reunions de les escoles dels seus fills...

Creis que hi ha prou intèrprets per oferir tots aquests serveis?

No. De fet, a l'IMAS són tres persones per fer els serveis ordinaris; al Consell només hi estic jo per fer d'intèrpret i la Federació de Persones Sordes en té un altre. Fan falta moltes més persones treballant en aquest camp. I no és qüestió que no hi hagi gent formada per fer-ho, n'hi ha molta, però no s'inverteix en això, no és una prioritat.

Creis que li donen la importància que té? Hi ha consciència social?

La societat no té consciència de les limitacions d'aquestes persones. És un tema que està molt normalitzat, però la majoria no sap que les barreres que tenen són de comunicació. La soledat i l'aïllament que té una persona sorda a causa de la barrera comunicativa és un fet que poca gent coneix. Amb altres condicions com la ceguesa la gent és més capaç de posar-se en el seu lloc, ja que tanques els ulls i et pots imaginar el que seria no veure-hi, però amb la sordesa no passa el mateix. Al final és una llengua diferent, per tant no es poden comunicar amb gent que no xerri la seva llengua. El fet que a les institucions hi hagi aquest servei els garanteix un dels seus drets fonamentals que és el d'accedir a la informació. Que hi hagi intèrprets en els mitjans ha ajudat que la societat ho vegi com un factor més de la cultura i s'ha notat moltíssim perquè cada vegada es demanen més intèrprets.

Els darrers anys a les plataformes d'internet s'han publicat molts vídeos per ensenyar aquesta llengua. Hi ha ajudat que la gent ho normalitzi i s'interessi per aprendre'n?

Moltíssim, perquè la llengua de signes agrada molt. Les noves tecnologies l'han afavorida moltíssim, la llengua de signes necessita una interacció en el mateix espai, no la pots escriure, has d'estar cara a cara amb l'altra persona. Les noves tecnologies són a la llengua de signes el que la impremta va suposar a l'escriptura.

Compartiu molt de temps amb molts polítics i xerren tots a la seva manera. Us ha costat interpretar-los alguna vegada?

Sí, molts pics, però passa el mateix a l'intèrpret de qualsevol altre idioma. El ponent és fonamental i si no és un bon orador, és molt més difícil per a nosaltres. Si xerren molt ràpid o si utilitzen un llenguatge que és difícil d'entendre, és molt complicat. Al Consell venen representants de diferents pobles i això es nota molt. No és el mateix interpretar un senyor de Sant Llorenç que un de Palma, de Santanyí o de qualsevol altre lloc. La complexitat és que no es pot tornar enrere.

Hi ha alguna anècdota que pugueu contar?

Puc contar una de les coses més boniques que m'han passat mai. El Consell de Mallorca ha estat pioner a oferir aquest servei, que va començar l'any 2002. Record que quan es va reconèixer el 2007 la llengua de signes catalana i espanyola i que es varen reconèixer els drets lingüístics de les persones sordes, vaig plorar i tot. Va ser un moment molt especial en què molta gent va veure que es reconeixien totes les coses que feia temps que reivindicaven.

stats