Toni Ordinas: "Vivim en una societat que tolera la violència i no només al camp de futbol"

PalmaViatjar per formar entrenadors. Aquesta és la passió de Toni Ordinas. Ha viatjat a Estònia, Suècia, Dinamarca, Itàlia i molts indrets de Noruega per fer les seves formacions. Fa set anys va decidir deixar Mallorca per veure món i entrenar l'Stabaek, un equip de primera divisió noruec, i ara ha tornat a la formació amb el Lillestrøm.

Com vàreu arribar allà?

Estant de director de l'escola de Sant Pere em varen proposar la possibilitat de venir a Noruega i vaig decidir que ho volia provar. Jo estava vinculat al futbol, era professor de l'escola d'entrenadors de les Balears, i vaig venir a Noruega amb una empresa i uns amics per anar a fer unes xerrades i seminaris. A partir d'aquell moment varen contactar amb mi, vaig estar 6 anys en un club de Primera Divisió i ara he tornat a la formació.

Com va ser l'adaptació amb la vostra família?

Els nins varen assumir el canvi molt ràpid, en menys d'un any ja parlaven noruec. És cert que al club on vaig estar fent feina em varen oferir dur els petits a una escola internacional, però vaig pensar que seria més fàcil integrar-se en una escola ordinària i aprendre noruec. Ara, la meva filla petita pensa en noruec i això fa que a casa parlem en català i en noruec, i jo a la meva feina em comunic amb anglès.

Com va ser el moment de prendre la decisió de deixar Mallorca?

Va ser complicat perquè jo estava encantat amb la meva feina a l'escola i, avui, tenc clar que el que més m'agrada és la feina de formar la gent. Mai no seré igual de feliç que al Sant Pere. Però em va temptar que, sense ser entrenador professional, m'oferissin entrenar un equip professional. A més, vaig pensar que per als nins era important conèixer mon. És una cosa bàsica avui dia.

Com va anar la trajectòria amb el primer equip?

Va anar molt bé els primers anys i vaig complir els objectius que em marcaven, vàrem arribar al punt més alt, però després la cosa va canviar. Quan els resultats no agraden i la pilota no entra es demanen canvis, i a mi em varen acomiadar. Tot i això, va sorgir l'oportunitat de tornar a la formació i ara he tornat als meus inicis amb el futbol formatiu. Per a mi la feina de futbol formatiu està molt relacionada amb l'educació: els pots ajudar a formar-se com a persones, i això m'encanta.

Durant els darrers anys han sortit notícies que han mostrat la violència que hi pot haver en el futbol formatiu. Quin creis que és el problema i per què s'ha arribat a això?

Jo crec que això és un reflex de la societat. Les agressions al camp de futbol, a professionals de la medicina o als professors no es poden aïllar. Jo crec que el problema és que el missatge continua sent el mateix, que vivim en una societat on es tolera la violència, i no només al camp de futbol.

Hi va haver un cas molt sonat, que va ser el de dos pares que es varen pegar a Alaró, i això va passar fa un any. Quines mesures s'han pres? No les necessàries. La violència no s'està combatent. No crec que es pugui parlar de violència en el futbol, hem de parlar de violència en general.

Veis diferència entre els jugadors i pares de Noruega i els de Mallorca?

El que estic vivint a Noruega és molt diferent. Tu veus que el nivell de respecte cap els àrbitres, els entrenadors i tots els professionals que treballen amb els nins és molt diferent. Els pares i els nins respecten més totes aquestes figures. Crec que hi ha més respecte i més formació. També diuen que els mediterranis som de sang calenta, i això també es nota.

Tornaríeu a l'illa?

Sí. Al final cada vegada que venim pens si he d'agafar l'avió de tornada perquè a Mallorca hi ha moltes raons per ser feliç. Esper que la meva decisió hagi estat positiva pels meus fills i l’experiència sigui positiva per ells.