AVUI CONEIXEM

“A ca nostra m’aguanta la dona i a la feina, el meu germà”

Tòfol Castanyer, pare de tres nins i una figura reconeguda com a corredor de muntanya, ens explica com s'organitza per continuar competint a 46 anys

Juanmi Mas
3 min
Tòfol castanyer

PalmaTòfol Castanyer és un aspirant a l’equilibri entre ser pare, treballar i córrer per la muntanya. Partidari d’allargar el dia a 36 hores i fan de la doctrina, diu que ja descansarà a la caixa. Així es presenta en el seu compte de Twitter aquest esportista hiperactiu que va néixer a Sóller el 1972. A 46 anys, fa molt de temps que és una figura reconeguda arreu del món, gràcies a un brillant palmarès com a corredor de muntanya, de llarga distància. Però aquesta és només una part de la seva vida esportiva, que viu amb passió des que era ben jove.

A què us dedicau quan no us enfilau per la muntanya?

El meu germà Tomeu i jo ens vàrem fer càrrec el 1992 del negoci centrat en el món del parament de la cuina i l'hostaleria que varen fundar els nostres pares el 1973.

Com ho feis per entrenar, com us organitzau? Perquè feis feina…

Als matins prepar berenars i duc els nins a l’escola… Mai m’he considerat un professional de les curses de muntanya. Em dedic a fer feina a les dues botigues que tenim amb el meu germà i és el que m'absorbeix més temps. En temporada alta dedic les primeres hores del matí a fer un poc de físic i al migdia tancam la botiga de la una a les quatre, que és quan puc aprofitar dues o tres hores per entrenar un poc més.

Si entrenau de la una a les quatre vol dir que sou poc menjador?

Jo de vegades no menj, perquè no tenc temps o he de dinar dret i la dona em renya, però és que no tenc temps. La dona em vol retirar [riu]... Sempre em retreu que quan ella em va conèixer jo ja feia atletisme però no feia muntanya i no competia en l’àmbit internacional tampoc. Està clar que és molt més fàcil entrenar a la pista o damunt de l’asfalt.

Quina importància té la vostra dona?

Sense ella i el meu germà no podria fer la meitat de les coses. Ella m’aguanta a casa i el meu germà ho fa a la feina. Tenc sort de tenir-los al meu costat.

Ho heu guanyat quasi tot a la muntanya, però recentment heu fet tercer a la categoria absoluta de la Marató de Lanzarote. Això què demostra?

Demostra que estim molt la muntanya i que m’agraden els reptes. A 46 anys i després de 9 mesos de muntanya necessit fer coses noves i m’agrada poder preparar una marató d’asfalt, però necessit almanco un mes per adaptar-m'hi; ja no és igual que fa set o vuit anys.

Ha canviat el vostre plantejament de la temporada amb el pas del temps?

Amb l'edat, cada vegada faig menys proves. Ara prioritz curses de més de 80 km i el temps de recuperació és llarg, així que no em puc afartar de competir. Per això, a les que hi puc anar, m'hi esforç al màxim. Per viatjar he de deixar a casa família i feina, per la qual cosa intent fer-ho tan bé com sigui possible.

Quina cursa voleu fer el 2019 i per què?

Vull córrer la ultratrail del mont Fuji, al Japó. És un lloc on no he estat mai i crec que és una nova manera de veure les muntanyes des d'un altre vessant, perquè la gent també veu i pensa amb una altra perspectiva i crec que això fa que tot sigui més atractiu.

Us hi enduis la família?

Pots pensar! Tenc tres fills i mai em veuràs amb la família en una competició. Separ molt una cosa de l’altra. Ara fa poc vaig anar a Berlín, perquè el que vaig guanyant en premis durant l’any ho fic dins una vidriola. D’aquesta manera puc fer dos o tres viatges amb la dona i els fills sense cap competició pel mig. El poc temps que estic amb ells, el vull aprofitar al 100% i no basta.

Alguna vegada us han demanat que no sortiu a córrer?

En Toni, que té 11 anys, no vol que corri a la nit perquè té por que surti a entrenar a les fosques. Quan he de participar en una cursa nocturna, li dic una mentida perquè cregui que començam al matí. Si ell sap que corr de vespre, no dorm.

Un any de les 'Passes per en Pau'

S’acaba de complir un any del projecte solidari 'Passes per en Pau', una iniciativa esportiva i solidària en què l’atleta Tòfol Castanyer va completar l’itinerari de la Doble Ultra de la serra de Tramuntana, que té una distància de 190 quilòmetres i que comença i acaba a Sóller. La finalitat va ser la d’aconseguir els fons necessaris per adquirir una cadira adaptada per a en Pau, un jove de Sóller que pateix la malaltia de Duchenne, una malaltia degenerativa rara que afecta severament la mobilitat i el desenvolupament dels músculs. Finalment es varen aconseguir més de 40.000 euros, que varen servir per fer més donacions a favor de la lluita contra aquesta patologia.

stats