"Ningú vol renunciar a viatjar": experts de la UIB analitzen les contradiccions del turisme de masses

PalmaLa Universitat de les Illes Balears col·labora amb el cicle IEC-ARA 'Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem' a Palma, una proposta que convida a analitzar alguns dels principals interrogants del present des d’una mirada plural i experta. La primera sessió, titulada De les vacances pagades a la turismofòbia ha tingut lloc el 14 de maig, a l’espai Sa Riera (Palma) i s'ha centrat en el debat sobre el model turístic actual i les seves tensions. Hi han participat la doctora Joana Maria Seguí, catedràtica del departament de Geografia de la UIB, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i membre de la Societat Catalana de Geografia, especialitzada en transports, i el doctor Macià Blàzquez, catedràtic del departament de Geografia de la UIB i també membre de la Societat Catalana de Geografia, especialitzat en turisme. La sessió ha estat moderada per Jaume Perelló, director de l’ARA Balears. 

La conversa ha posat sobre la taula una paradoxa cada cop més evident: creix el rebuig a la massificació turística en ciutats com Palma i Barcelona, però ningú no està disposat a renunciar a unes vacances a l’estranger. Els ponents han analitzat com es pot regular la gran indústria global del turisme per reduir-ne l’impacte ambiental i social sense renunciar als beneficis econòmics. 

La doctora Joana Maria Seguí ha retratat com entre el 1990 i l'any 2023 el nombre de turistes arribats a les Illes Balears ha passat de 6,5 a 19 milions, "la qual cosa suposa un increment del 192%, una xifra realment desmesurada", va explicar. Només entre el 1990 i el 1995 el nombre de turistes arribats va pujar un 31%, un augment que "no s'ha donat en cap altre territori mediterrani", ha afirmat Seguí, que ha comparat les Balears a zones saturades com Malta, molt per damunt de la mitjana de la resta d'illes de la Mediterrània.

Pel que fa a l'arribada de passatgers (xifra que inclou els desplaçaments de persones residents) l'increment encara ha estat més gran entre el 1990 i el 2023, ja que s'ha passat dels 15 milions de persones transportades per via aèria als 47 milions, el que suposa un augment del 207%.

Per la seva banda, el doctor en geografia Macià Blázquez ha volgut recordar que "les vacances pagades són una fita social, que en el cas d'Espanya es remunta al 1931", un fet que es presenta com un símptoma de millora de les condicions dels treballadors. "Tothom vol gaudir de vacances, i per aquest motiu els primers arribats a les Illes eren acollits amb interès, i amb complicitat per part de la població local", ha assegurat. Ha recordat també que el problema ha vingut principalment per les magnituds assolides els darrers anys, que d'alguna manera han provocat un desencís entre la població "que veu com és desposseïda d'espais públics com les terrasses i espais públics, que es van ocupant per part de negocis turístics, les carreteres i els recursos naturals. Tot plegat genera la sensació d'haver perdut qualitat de vida, un fet que avui dia és innegable", va sentenciar.

Blázquez ha alertat que "apostar només pel turisme de luxe seria una solució que deixaria fora l'opció de vacances per a la classe treballadora, i, per tant, faria un plantejament absolutament elitista, que em genera molts dubtes", ha afirmat. En aquest sentit, el geògraf ha plantejat dedicar part dels ingressos de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) al benestar "de la població local. Ara mateix és el millor retorn que podria fer l'ITS per a la comunitat que suporta el turisme". Finalment, Blázquez ha explicat que mentre no es tenen les competències en aeroports, i per tant no es pot controlar el nombre de passatgers que arriben, "sí que tenim les d'ordenació territorial, i el que s'ha fet durant dècades és anar autoritzant i habilitant espais per urbanitzar, i el resultat és a la vista. Per tant, allà on teníem i tenim competències, queda clar el que hem fet", ha sentenciat.

Aquesta activitat l’organitzen l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el diari ARA Balears, amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears. De fet a la sessió inaugural d'aquest dijous hi ha assistit el rector de la UIB, Jaume Carot, que s'ha mostrat "molt satisfet" de poder acollir unes jornades que pretenen generar debat i respondre les grans qüestions que afronta la societat balear. Per la seva banda, Teresa Cabré, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, ha recordat que "aquestes jornades ja les fem a Catalunya en col·laboració amb el Diari ARA, i estan generant contingut científic i tècnic en català, i fomentant que ens trobem i contraposem posicions sobre els fets més rellevants que afrontem com a societat. Aquesta contribució és imprescindible perquè només a partir de la confrontació d'idees podem avançar", ha dit als presents.