“Això és un aeroport, no un centre comercial”

CiutadellaNo construir una nova torre de control té conseqüències greus sobre l’operativitat de l’aeroport de Menorca. Dia 21 de juliol, per exemple, fallà el radar que la fa funcionar i es produïren retards en els vols només imputables a les deficiències de la instal·lació, la més antiga d’Espanya.

Ho han denunciat aquest dijous els 17 controladors aeris que hi fan feina. “Si un capvespre d’estiu, a les 20 h, el radar torna a fallar, què feim amb els passatgers i turistes?”, ha demanat la delegada sindical dels controladors, associats a USCA, Cristina Llobet. “I si els menorquins amb visita mèdica concertada no poden partir i perden la seva cita?”, afegeix.

Llobet diu que “el problema no és només que la torre sigui antiga –la construcció es va fer el 1969–, sinó que condiciona també la modernització dels equips i provoca limitacions de visibilitat, ja que des de dalt no podem veure tots els avions en pista”. Les característiques de la torre –avisa– “impedeixen substituir i actualitzar equips. No hi ha cap torre de control que tingui el trànsit aeri de Menorca que disposi d'uns sistemes tan antics, fins al punt que les cases que els fabricaven ja no existeixen i no es poden reposar”. Això obliga els tècnics de la torre de control a “canibalitzar” els equips fent servir les peces antigues que els envien les altres torres de l’Estat que sí que s'han modernitzat. 

En el darrer any s’han reproduït els incidents i avaries. Des d’una fallada en el sistema de climatització a la inundació de setembre a causa de les plogudes, que obligaren a posar poals per sobre dels equips per contenir les goteres, el despreniment de plaques del sostre i la caiguda d’una netejadora d’una escala que ja no compleix la normativa.

Ni USCA ni l’altre sindicat que ha sortit a reivindicar-ho, Comissions Obreres, entenen que s’hagi exclòs la construcció de la torre de les previsions d’Aena per als pròxims 5 anys, fins al 2031. Més encara quan la substitució de la torre actual ja figurava en una primera proposta del 2003 i el 2010 es va arribar a licitar l’obra. Però la posterior iniciativa, finalment abandonada, de posar en marxa una torre virtual de control remot a Menorca, com a experiència pilot a tot Espanya, ha tornat a retardar el projecte.

“La sorpresa ha estat que, una vegada descartada la torre virtual, no s’hagi reprès la proposta d’una nova torre física”, admet Llobet. La perplexitat ha estat encara més gran en veure que, així i tot, Aena invertirà 170 milions d’euros a ampliar les portes i zones d’embarcament i a fer créixer la superfície comercial. “Però això és un aeroport, no un centre comercial”, recrimina la controladora, que denuncia que es vulgui augmentar el trànsit aeri fins als 4 milions i mig de passatgers i els 40.500 moviments amb les mateixes deficiències estructurals i d’operativitat que hi ha ara.

El delegat sindical de CCOO a Aena, Ramon Carreras, creu que l’única solució és que “totes les institucions, els partits i les patronals de Menorca deixin d’emprar la torre de control com una arma política, aparquin els seus partidismes, vagin de bracet i es plantin a Madrid per convèncer el Ministeri de Transports i fer que obligui Aena a rectificar”. Carreras recorda que el 51% de l’ens gestor dels aeroports espanyols encara és en mans públiques i que “existeix un clam social a Menorca perquè se’ns faci cas”. L’aeroport, ha destacat, “és una de les tres infraestructures bàsiques per a l’illa”, juntament amb l’hospital i el sistema energètic, i s’ha de tenir en compte.

La “passa més” que el sindicalista reclama ha viscut un primer episodi aquest migdia a la seu del Consell de Menorca, on s’ha arrabassat el compromís del president Adolfo Vilafranca de “posar-s'hi al capdavant i liderar” la reivindicació. “Les inversions d’Aena han de respondre a les necessitats reals de Menorca. No ha d’enfocar tant les coses des del vessant econòmic”, ha dit Vilafranca, que ha recordat que des del febrer del 2023 s’han produït fins a tres acords de ple tot instant Aena a construir la nova torre. També ho han fet el Parlament balear i el Congrés dels Diputats, la darrera vegada aquesta mateixa setmana, amb els càrrecs del PSOE i Sumar, conlligats en el govern d’Espanya, que s'han afegit sense dubtes a la reclamació.

Aquesta mateixa setmana el president del Consell s’ha adreçat per carta al president d’Aena, Maurici Lucena, per tal d’expressar el malestar de la institució per no haver pogut participar en la definició de les actuacions previstes a l’aeroport. Per aquest motiu, ha sol·licitat formalment a Aena que estableixi un procés d’interlocució amb el Consell abans de desenvolupar les actuacions que puguin suposar un increment de la capacitat operativa. “Les decisions sobre una infraestructura estratègica no es poden prendre d’esquena a l’illa”, conclou.