ENTREVISTA
Societat 15/02/2015

Félix Rodrigo: “En la societat hi ha molts problemes i falten les respostes”

S’autodefineix com a revolucionarista, és a dir, com una persona que sense tenir una ideologia definida defensa la transformació qualitativa de la societat actual

Miquel àngel Ballester
4 min
Félix Rodrigo: “En la societat hi ha molts problemes i falten les respostes”

PalmaRodrigo Mora no té titulació acadèmica, és un pensador compromès amb la revolució integral que s’ha fet a si mateix a través de l’experiència i de les seves lectures. S’autodefineix com a revolucionarista, és a dir, com una persona que sense tenir una ideologia definida defensa la transformació qualitativa de la societat actual per crear una societat nova a partir d’un subjecte i d’un sistema de valors renovats.

Ens podeu explicar els vostres interessos intel·lectuals que us han duit a tractar gran diversitat de temes en les vostres obres?

Jo concep l’individu com un subjecte integral, un subjecte de la totalitat en oposició al subjecte especialitzat que produeix el sistema capitalista, on l’individu és un professional o una persona que té un ofici. Això mai no ho he acceptat perquè la vida humana és una successió d’experiències que afecten la totalitat. Per això s’han de tractar moltes qüestions. Jo procur atenir-me a la tendència de l’ésser humà natural i no a l’ésser humà hiperespecialitzat produït per la divisió del treball pròpia del capitalisme.

Sou molt crític amb la universitat, per quines raons? Perquè produeix persones massa especialitzades i perquè és una institució massa dependent de l’Estat?

Efectivament, per aquestes dues raons i per una de tercera, perquè la Universitat crea també una dependència entre l’educand i l’educador. L’especialització fa perdre la comprensió del què i del perquè de les coses, i només ens parla del com. El subjecte universitari és un executor d’allò que no comprèn ni decideix, i no es pot decidir sobre allò que no es comprèn. La universitat crea elits de cada vegada més restringides que es reserven la comprensió del tot. Pens que hem de disputar a les elits la capacitat de comprendre el tot. Ens hauríem d’esforçar per comprendre el tot finit, que es podria identificar amb el bastant que ens permet viure.

Reservau un paper molt important a l’ideal filosòfic de cercar el saber i la veritat com a via per comprendre el món...

Per mi el coneixement i el saber és essencialment solució de problemes. Algú sap i té cultura quan s’enfronta a una situació política o personal i sap resoldre-la. D’aquí ha de sorgir la vertadera filosofia, que ha de ser una batalla per la veritat. Ara mateix tenim una societat on s’acumulen els problemes i ens falten les respostes, perquè l’evolució de la societat ha anat molt de pressa i el pensament ha quedat molt endarrerit. Tal vegada les persones que intentam transformar el sistema no estam a l’altura de les circumstàncies en la nostra capacitat reflexiva i en les nostres actuacions.

Heu parlat de la necessitat d’identificar els problemes; quins són els problemes més urgents del s. XXI?

En primer lloc, un creixement espectacular de l’Estat, entès com a poder coercitiu i adoctrinador. Per desgràcia, els poders institucionals aliens a les classes populars ja controlen el 50% de la riquesa d’un país. En segon lloc, l’emergència de la gran empresa multinacional. Existeixen uns poders econòmics que ho dominen tot i que estan íntimament fusionats amb l’Estat que ha anorreat el subjecte. En tercer lloc, hi ha l’anorreament del subjecte, el subjecte s’està desintegrant, el subjecte ja no és per si mateix, sinó que és produït i creat. Hi ha també un fenomen difícil d’entendre: la revolució dels transports i de les comunicacions. Els canvis culturals i la mescla de cultures que abans vivien separades també són un problema que no es pot resoldre fàcilment amb invocacions simplistes de l’estil ‘Avall el racisme!’. Però de tots els problemes que he esmentat, el que em preocupa més és la trituració del subjecte real.

La resposta als problemes ha de ser col·lectiva o individual?

Jo no defens un subjecte individualista, sinó un subjecte capaç. Crec que les formacions col·lectives, siguin les que siguin, necessiten d’un subjecte de qualitat. Per exemple, una assemblea és una realitat col·lectiva fonamental, però tenim l’experiència repetida que si no hi ha subjectes de qualitat, l’assemblea pot resultar fallida i extremadament pesada. Hem de treballar la qüestió del subjecte com una manera indirecta de treballar el col·lectiu, perquè jo no entenc que la col·lectivitat es pugui donar sense un individu de qualitat.

Subordinar la política i la societat a subjectes de qualitat pot fer que governin només els savis i filòsofs com defensava Plató? Existeix aquest perill?

Jo som molt contrari a Plató. La meva idea de subjecte té a veure amb la dels filòsofs cínics, amb la defensa de l’individu que té valor, que pensa per si mateix i que no se sotmet al poder constituït; encara que la filosofia cínica té dos defectes: organitza l’individu, però no la societat, i oblida les capacitats reflexives. Els filòsofs cínics ens proporcionen les virtuts morals, però quines són les virtuts intel·lectuals? Ells no ho diuen. Hem de recuperar també la part reflexiva de l’ésser humà, perquè no són només éssers volitius i emotius. Per això, preferesc mantenir-me dins la filosofia antiga que defensa tant les virtuts intel·lectuals com les morals.

No podem acabar l’entrevista sense demanar-vos pel concepte de revolució integral, que resumeix el vostre pensament. Què és la revolució integral i què persegueix?

Hem d’atrevir-nos a pensar que és necessària la revolució, cadascú que la concebi a la seva manera. No basta amb ser rebel, cal fer una passa més i ser revolucionari, cal tenir un projecte de societat, idees i ideals que es puguin confrontar amb el sistema de dominació. La revolució ha de ser integral, total, també dins del subjecte. He de ser capaç de fer la revolució interior i de demanar-me amb quines idees he de canviar-me per estar a l’altura del projecte revolucionari que defens. A vegades, faig servir també la idea de revolució social integral per connectar la idea de revolució amb el passat. Els camins revolucionaris seran diferents dels del s. XIX, però allò important és no acontentar-se amb les reformes i propostes de transformació parcial; cal aspirar a la transformació total. Per mi, la idea de revolució és seriosa. Jo vull fer la revolució.

stats