Publicitat
Publicitat

Andreu Claret: "Hi ha molta violència, però el país no va a la guerra civil"

Director de la Fundació Anna Lindh, d'Alexandria

¿Creu que Egipte s'encamina cap a la guerra civil?

No. Aquí no hi ha un conflicte ètnic ni religiós, sinó un xoc polític. Un xoc entre els que van guanyar les eleccions i l'exèrcit, que els va fer fora amb un important suport popular. Tot i que la crema de set o vuit esglésies coptes significatives és molt mala senyal. Els xocs són molt violents i hi ha hagut molts morts, però no crec que el país s'estigui encaminant cap a un conflicte generalitzat. Hi ha sectors molt irritats i segur que veurem intents de venjança. Crec que divendres [avui], el dia que molta gent va a la mesquita, serà un moment clau per veure si hi ha una possibilitat de reconciliació o si l'enfrontament s'allarga. La matança de dimecres va ser tan greu que no es resol d'un dia per l'altre.

Potser molts dels que van donar suport al cop d'estat del 3 de juliol ara se'n penedeixen.

Segur. Hi ha molta gent que no estava d'acord amb el govern de Mursi però que no volia que els militars tornessin al poder. Sobretot joves de les grans ciutats, gent progressista i demòcrata que després de l'assalt a les acampades es mirarà l'exèrcit amb uns altres ulls.

Quin va ser l'error de Mursi?

Va intentar governar contra l'estat i contra la societat. I això no podia funcionar: o avançava en el procés revolucionari o s'aliava amb l'estat contra la gent. Però no va fer ni una cosa ni l'altra. Els Germans Musulmans són molts i estan molt ben organitzats, però després de molts anys de repressió són un grup molt tancat. No tenen capacitat d'hegemonia i van fer un govern que no escoltava el carrer. No van tenir capacitat d'arrossegar altres sectors. A les eleccions presidencials Mursi va obtenir un 51% de vots contra el candidat de l'antic règim, Ahmed Xafik. Molta gent va votar Mursi perquè no volia trair la revolució, i tota aquesta gent els Germans Musulmans la van perdre.

¿Els militars volen continuar al poder o s'estimen més un govern civil que puguin dirigir des de l'ombra?

Després del cop, l'exèrcit va marcar un full de ruta, que preveia noves eleccions en un termini màxim de sis mesos. L'estat egipci ha reaccionat amb molta violència i encara té un ampli suport popular. Veurem si són capaços de seguir el full de ruta. Però després del que ha passat és molt complicat que els Germans Musulmans acceptin un diàleg.

¿Com valora el paper dels Estat Units i de la Unió Europea?

Europa va intentar una mediació que va arribar massa tard. Però jo soc més crític amb els Estats Units. Han estat més preocupats per l'Iran i per obrir una negociació a Palestina en què ningú confia. I el problema era a Egipte. Obama ha actuat de manera molt pendular, amb un suport a Mursi -gairebé incondicional- que va irritar molts sectors, i després negant-se a parlar de cop d'estat quan l'exèrcit el va derrocar. No és el que s'espera en un país amb qui els Estats Units manté una relació molt estreta des de fa més de trenta anys.

¿El somni d'un Egipte democràtic està perdut?

Ara sembla que tot se n'ha anat en orris, però no s'ha d'oblidar que venim d'un procés de dos anys i mig d'una gran mobilització popular. Si els militars pretenen tornar a l'època de Mubàrak, a mitjà termini es poden trobar altre cop en una confrontació amb la gent.