Publicitat
Publicitat

Abaixar sous: la recepta contra l'atur o el cop de gràcia?

Els sindicats consideren "una bogeria" les propostes de l'FMI

Corria la fi del segle XIX quan els països anglosaxons -Nova Zelanda (1894), Austràlia (1896), el Regne Unit (1908) i els Estats Units (Massachusetts, 1912)- establien les primeres legislacions que fixaven un salari mínim. "No és coincidència que a Europa el salari mínim es desenvolupi al Regne Unit, un país pioner en la lluita per unes millors condicions laborals", expliquen fonts de l'Institut Sindical Europeu. Aquella classe treballadora anglesa lluitava per obtenir un sou mínim que ara està més qüestionat que mai.

Totes les alarmes van saltar quan fa deu dies el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, va suggerir que la recepta perquè Espanya pugui fer front a l'atur desorbitat inclou rebaixar els sous. Però Rehn no era el primer a proposar-ho: dies abans ho havia fet el Fons Monetari Internacional, i aquesta primavera el mateix Banc d'Espanya proposava sous per sota del salari mínim. I això, tot i que el salari mínim espanyol no és ni la meitat que el de països veïns com França, Bèlgica i Holanda.

De moment, la retallada salarial de Rehn és només una proposta a títol personal i no una fórmula oficial de la Comissió, però Brussel·les ja ha confirmat que va "molt en la línia" de les polítiques de l'executiu comunitari. És a dir, que aviat la Comissió -que, després que a la primavera Madrid suspengués l'examen sobre desequilibris macroeconòmics de Brussel·les, té més poder per imposar reformes a Espanya- podria impulsar una retallada salarial a l'Estat. "A partir del setembre la Comissió atacarà el sistema de salaris a Espanya; les declaracions d'ara només serveixen per preparar el terreny", alerta Ronald Janssen, conseller de la Confederació Europea de Sindicats.

I és que, després que els estralls que ha deixat la crisi hagin fet palès que calia reforçar el control a l'eurozona, Brussel·les s'ha dotat de nous mecanismes per vigilar més de prop les polítiques econòmiques dels socis europeus. I quan la CE detecta que els desequilibris que pateix un país són tan greus que posen en perill la seva economia -i, de retruc, la de l'euro-, pot imposar-li un programa de reformes precís amb un calendari detallat. I si el país en qüestió no l'aplica, pot obrir-li un expedient i, fins i tot, sancionar-lo amb una multa milionària.

Però aquesta retallada salarial ¿és realment la recepta a l'atur o és el cop de gràcia que enfonsaria la malmesa economia espanyola encara més en el pou? Tot depèn de qui respongui. L'FMI considera que una retallada dels sous del 10% -combinada amb altres reformes- faria escalar l'ocupació a Espanya 7 punts en cinc anys. Els sindicats, en canvi, avisen del contrari. "La proposta de l'FMI és una bogeria, perquè oblida que les famílies i les empreses a Espanya estan sobreendeutades. És l'herència de la moneda única i d'uns interessos massa baixos durant una dècada. I què passa quan disminueixes el salari d'una família endeutada? Doncs que es veurà obligada a disminuir les despeses o a no pagar el deute al banc, de manera que o el consum intern o els bancs estaran encara en més dificultats. I això vol dir més crisi, més pèrdua d'ocupació", explica Janssen.

Alemanya: miracle o mal alumne?

Brussel·les també cita sovint el model alemany com l'exemple a seguir pels països europeus que intenten reduir l'atur i ser més competitius. El 2003, després que la reunificació del país i el mal estat de salut de les exportacions haguessin disparat les xifres d'atur per damunt del 20%, Alemanya es va embarcar en una reforma més important que desregulava el mercat laboral i imposava moderació salarial. A partir del 2005, la desocupació va començar a caure i encara avui se situa en els nivells més baixos d'Europa -segons les últimes dades d'Eurostat, l'atur alemany se situa en un envejable 5,4%, molt per sota de la mitjana de l'euro (12,1%) i del drama espanyol (26,3%). Són, diu Brussel·les, els resultats de la reforma impulsada pel socialdemòcrata Gerhard Schröder, que països com Espanya i Portugal ara han de copiar.

Però els crítics, com Janssen, creuen que les reformes que van ajudar a crear llocs de treball també van reforçar les feines temporals i mal pagades, que han fet augmentar la desigualtat salarial i la pobresa. "Alemanya és el mal alumne a Europa. El que explica que la locomotora alemanya sigui forta econòmicament no és el seu sistema laboral sinó l'estructura del seu circuit de producció: el sector industrial que ha sabut desenvolupar Alemanya produeix el que demanen els països emergents com la Xina i l'Amèrica Llatina. És l'especialització productiva la que explica el seu èxit, no les feines a un euro l'hora", alerta Janssen recordant algunes de les innovacions que va introduir la reforma Schröder, com els sous a un euro l'hora o els minijobs , contractes de 400 euros mensuals lliures d'impostos que, com que no permeten al treballador arribar a finals de mes, són compatibles amb la prestació d'atur.