MENORCA - JORNADES EDUCATIVES
Societat 17/11/2013

"Les polítiques per decret no funcionen mai"

L'educador social Ismael Palacín afirma que vincular fracàs i immersió lingüística no té base

Maria Josep Ferri
2 min
"Les polítiques per decret no funcionen mai"

Maó.Els membres de la plataforma ciutadana Menorca Edu21 van fer ahir una passa més en la seva feina cap a la consecució d'un pacte social per l'educació que, confien, pugui desembocar en l'aprovació al llarg de la propera legislatura d'una llei autonòmica que asseguri la desitjada estabilitat en un sistema educatiu "més obert, més autònom i més democràtic". Aquest moviment, pioner a l'Estat, treballa de manera constant per tenir enllestit un document que presentaran a partits i sindicats el 2014.

Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill i amb una llarga trajectòria professional en l'àmbit educatiu i el tercer sector, se'n declara "admirador" i no dubta a l'hora de reconèixer la vàlua d'aquesta iniciativa en un moment en què l'educació pateix en excés la ingerència dels partits polítics. "És una experiència única, una iniciativa de futur, honesta", assenyalava poc després de finalitzar la ponència en què va tractar de respondre la pregunta 'Què han fet altres països per millorar l'educació?' davant de les 170 persones, la majoria docents, que es van reunir ahir al municipi del Mercadal.

Sense voler interferir en el procés engegat a Menorca per promoure una revisió "radical" del sistema educatiu, Palacín va enumerar algunes de les mesures que s'han demostrat ineficaces o, fins i tot, perjudicials per a l'aprenentatge i que s'haurien d'evitar en un país com Espanya i, més concretament, a Balears, on les taxes de fracàs escolar i abandonament prematur baten rècords europeus.

Fracàs de la ultrareglamentació

Entre altres, va citar la "sobreprescripció i ultrareglamentació" de l'educació, la manca d'autonomia dels professors i dels centres, la incentivació de la competència -"l'educació no funciona en règim de mercat", va puntualitzar-, la tendència a centralitzar la gestió, les avaluacions externes adreçades a "premiar o penalitzar els resultats a curt termini" per considerar-les causa de "l'atròfia del sistema", la segregació i la desvinculació, encara no resolta, entre el camp laboral i el formatiu.

Bona part d'aquestes mesures, considerades de "mala praxis" als països amb sistemes educatius més exitosos, es recullen curiosament a la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com a llei Wert, que es troba en tramitació parlamentària. "La bona educació del futur ha de compaginar excel·lència i equitat", i perquè tingui èxit, digué Palacín, ha de formular-se i aplicar-se des de l'estabilitat que garanteix el consens social i polític.

Just el contrari, advertia, del que passa ara amb la imposició de determinades polítiques, com en el cas del trilingüsime a Balears: "És totalment improbable que una generació de mestres pugui aplicar el TIL de manera satisfactòria". "Es tracta de mesures disruptives que s'han d'introduir des de la complicitat i no des de la imposició", perquè "les polítiques per decret no funcionen mai, i menys en l'àmbit educatiu". Tot i això, creu que aquesta mesura, de la qual comparteix el fons, "encara pot tenir un futur si es reformula" i es deslliga d'una "qüestió no fonamentada" i "purament ideològica" com és la relació del fracàs escolar i la immersió lingüística.

stats