Publicitat
Publicitat

,

El perill d’anar a la feina de memòria

El Govern detecta un problema greu en els accidents laborals de trànsit, sobretot els ‘in itinere’

Quantes vegades heu agafat el cotxe per anar a treballar i, com que heu fet el camí milers de vegades i us el sabeu de memòria, heu posat el pilot automàtic i heu conduït sense ser-ne conscients, entretinguts en qualsevol cabòria. Aquest tipus de conducció de memòria és una de les fonts principals dels accidents laborals anomenats in itinere, és a dir, que es produeixen en el camí entre casa nostra i la feina, i al revés. Però també ho són l’abús dels psicofàrmacs -el 2012 han superat per primer cop les drogues com a causa d’accidents mortals- per l’estrès de la feina, i d’altres. Definir exactament les causes dels accidents de trànsit en l’àmbit laboral, i atacar-les, serà la tasca del grup de treball que ha creat el Servei Català de Trànsit (SCT) per afrontar aquest problema. El Govern ha vist com s’han reduït dràsticament els accidents els caps de setmana i a la nit, i no han baixat en la mateixa proporció els que es produeixen entre setmana en horari de feina. Reduir els 339 morts a la carretera del 2010 a la meitat (170) el 2020 -el 2013 en van ser 232-, com obliga la UE, passa per rebaixar els morts en accidents laborals a la carretera, que l’any passat van ser 39.

Xifres eloqüents

Un terç dels accidents de trànsit són en l’entorn laboral

El 2013 a Catalunya hi va haver 32.395 víctimes en accidents de trànsit, i d’aquestes, 10.772 (el 33%) van ser laborals. Tres de cada quatre dels accidents laborals de trànsit els van tenir persones que anaven o tornaven de la feina, i aquí és on es concentra principalment el problema. Respecte dels accidents laborals, les 10.772 víctimes del 2013 suposen el 12,4% del total, però aquest percentatge es dispara quan es parla dels accidents laborals mortals, ja que els de trànsit suposen el 49% (39). Però, com va dir el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, durant la presentació del grup de treball, “els accidents de trànsit són un drama personal, però també tenen un cost econòmic molt alt”, concretament, d’un 1,5% del PIB català. Per posar un exemple, cada mort en un accident laboral de trànsit costa 1,4 milions d’euros, segons dades de la direcció general de Trànsit (DGT).

El perfil de l’accidentat

Un comerciant de 37 anys que va a treballar en una feina fixa

La meitat de les més de 10.000 víctimes d’accidents laborals de trànsit es van produir a Barcelona. Des de la unitat de salut laboral de l’Agència de Salut Pública de Barcelona han filtrat les dades i han fet un perfil de l’accidentat mitjà. El 60% d’aquests accidents els tenen homes -dels vuit morts a la ciutat de Barcelona, set van ser homes-, i la mitjana d’edat és de 37,5 anys -en les dones és de 35,7-. Quasi el 80% dels accidents van ser in itinere. Tres quatres parts dels accidentats tenien una feina fixa, i la resta, eventual. El sector empresarial que concentra el nombre més elevat d’accidents laborals de trànsit greus o mortals és el comerç, a l’engròs o al detall, i la reparació de vehicles, amb un 20%.

Primer, la formació

Promocionaran la formació viària dins els riscos laborals

El pla estratègic traçat pel grup de treball de seguretat viària laboral impulsat per la Generalitat se centra sobretot a fomentar la formació per evitar aquest tipus d’accidents, tant entre els encarregats de riscos laborals de les empreses com entre els treballadors. La proposta del Servei Català de Trànsit és incorporar un mòdul de formació de seguretat viària al bloc de prevenció de riscos laborals a través del Consorci de Formació Contínua de Catalunya.

Plans de mobilitat viària

L’Estat premia les empreses que tenen en compte aquest accidents

La DGT calcula que un ferit greu en un accident laboral viari està de mitjana 30 dies de baixa -i, si és lleu, tres dies-, amb els costos econòmics que això suposa per a una empresa. Per aquest motiu, el 2010 l’Estat va aprovar un reial decret que per primera vegada incloïa els plans de mobilitat de les empreses com un factor més que bonifica (10%) en les quotes de la Seguretat Social. Un pla de mobilitat impulsa la formació dels treballadors en aspectes viaris, i fa propostes per reduir l’accidentalitat, com per exemple que l’empresa subvencioni autobusos llançadora des de l’estació de tren més pròxima fins al centre de treball, o que fomenti l’ús del cotxe compartit entre els treballadors fent que tinguin prioritat dins el pàrquing de l’empresa. La mútua laboralista Egarsat ha creat una guia per elaborar plans com aquests, que dijous passat va ser premiada pel Centre Específic de Recerca per a la Millora i Innovació de les Empreses (CERpIE) de la UPC, i que preveu 26 mesures, com ara promoure el transport públic i la bicicleta, a més de recomanar que en els desplaçaments in itinere se surti amb prou temps de marge per evitar l’estrès al volant en cas d’imprevistos o embussos.

Sancions a les empreses?

Penalitzar qui no eviti els accidents viaris dels treballadors

Convèncer els empresaris dels costos que s’estalviaran si inverteixen en prevenció viària és un primer pas, i la formació és un segon pas, però el següent s’haurà de fer per la via de les sancions a les empreses que no facin prevenció. La llei de prevenció de riscos laborals del 1995 no té en compte els accidents laborals viaris i, per tant, no es penalitzen igual que els altres. Conscients que fins que Inspecció de Treball no controli també aquest tipus d’accidents no es reduiran significativament, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va crear el 2013 un grup de treball que, entre altres objectius, està elaborant una instrucció tècnica de prevenció de riscos laborals que els tingui en compte. L’objectiu és que al ministeri de Treball, que és qui en té les competències, li agradi i decideixi incloure aquesta nova instrucció dins la normativa de riscos laborals.

Joan Josep Isern DIRECTOR DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT   “Hem ficat la banya a reduir els accidents en horari laboral”

Les xifres de descens de morts a les carreteres són bones.

Estem aconseguint els objectius que demana la UE, però els hem de seguir reduint. En els últims anys han baixat tots els tipus d’accidents menys dos, els de moto i els laborals, i aquí hi hem ficat la banya. Si desgranes les xifres veus que les morts els caps de setmana i les nits han baixat molt, i no tant les altres.

I com ho podeu combatre?

Primer amb la formació. Als cursos de prevenció de riscos laborals no hi ha cap mòdul sobre formació viària, i en farem un que l’elaboraran uns catedràtics de la universitat.

L’aposta per aquest tema us ha comportat un premi.

Sí, el Servei Català de Trànsit va rebre un premi Prever de prevenció de riscos laborals del ministeri de Treball, i a més dilluns [avui] ens en donen un altre a Xile, on m’han convidat a fer unes conferències.

Què és un accident ‘in itinere’? Depèn del que digui el jutge

Un accident in itinere és un accident laboral que es produeix durant el trajecte d’anar de casa a la feina, o de la feina a casa. Però no sempre és tan clar: “Quan es trenca l’enllaç entre casa i feina i tens un accident ja no és considerat laboral”, explica Ricardo Morante, president de la secció de dret laboral del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), que posa un exemple: “Un treballador que surt de la feina, para en un bar a beure un got d’aigua, se’n va cap a casa i té un accident, no és in itinere, però tot té matisos. ¿On és casa teva? ¿On vius o d’on has sortit per anar a treballar?”, es pregunta Ricardo Morante, que explica que la decisió sempre està en mans del jutge, en cas de litigi, i que cada cop n’hi ha més. “Les mútues estan litigant molt més ara perquè aquests casos no siguin considerats accidents laborals, ja que d’aquesta manera ho paga la Seguretat Social”, recorda Morante. El fet que un accident sigui considerat in itinere o no és important perquè, si ho és, el treballador cobra el 100% del sou mentre està de baixa, i si no ho és, d’entrada no el cobra sencer, tret que el conveni digui que sí.

Els metges volen que a l’historial clínic hi posi qui és conductor

Segons les dades del Servei Català de Trànsit del 2012 sobre les autòpsies fetes als conductors morts, els psicofàrmacs han superat per primer cop les drogues com a substància detectada. La presència d’ansiolítics i antidepressius s’ha duplicat respecte del 2011 (del 5,8% a l’11,6%) entre els conductors morts -les drogues han passat del 13% al 8,4%-, cosa que lliga amb el fet que en els últims anys els psicofàrmacs ja són els medicaments més receptats a Espanya, que és el país europeu que més en consumeix. Precisament pel perill que suposa la combinació d’un ansiolític i el volant, des de la Societat Catalana de Medicina de Família fa temps que demanen que en els historials clínics hi posi si el pacient és conductor d’un vehicle: “És una cosa molt senzilla que ens serviria per fer un diagnòstic millor i tenir-ho en compte quan receptem un medicament, i a més serviria perquè sortís un avís directament a les receptes en què es recomanaria no conduir”, explica el doctor Carlos Martín, membre de la Societat. “Ho hem reclamat moltes vegades. Ens diuen que és una bona idea, però de moment encara no s’aplica”, afegeix.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF