Publicitat
Publicitat

POBRESA

Nou model d’ajut als sensesostre: oferir-los un pis ja d’entrada

Barcelona farà una prova pilot del ‘housing first’, que fa anys que funciona amb èxit als Estats Units

Oferir pisos individuals directament a persones que viuen al carrer. Aquest és un dels fonaments d’un nou model que dóna resultats millors que l’actual, en què les persones han de seguir un procés gradual abans d’accedir a un habitatge propi. S’anomena housing first, “l’habitatge, primer”, que ja fa gairebé dues dècades que funciona amb èxit als Estats Units, i en els últims anys s’està estenent per diversos països d’Europa. Les entitats especialitzades en l’atenció de les persones sense llar, amb la Fundació Arrels al capdavant, fa temps que promouen la implantació d’aquest nou model a Catalunya, i l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a treballar per fer una primera prova pilot.

Un dret en lloc d’un premi

Amb el ‘housing first’, el pis és el punt de partida i no el final

Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, destaca que amb el housing first “l’habitatge és un dret i no un premi”. S’ofereix un pis d’entrada i sense posar condicions prèvies, com ara el fet de deixar l’alcohol. “El pis és el punt de partida per tirar endavant”, argumenta Busquets. Sí que es posa com a condició, però, que l’usuari contribueixi a pagar el pis, en cas de tenir algun ingrés, a més de respectar els veïns i acceptar rebre visites d’un equip de suport. “El més important és aquest suport, en què la persona està acompanyada, però no dirigida, per exemple a l’hora de deixar una addicció”, afegeix Busquets. En el model tradicional, l’usuari ha de començar fent passos, com ara deixar l’alcohol, per guanyar-se la confiança i acabar guanyant-se, al final de tot, un pis individual.

La solució als entrebancs

El procés gradual topa amb dificultats com la convivència

Busquets explica que el model tradicional no funciona prou bé perquè hi ha gent que es queda pel camí i no té l’oportunitat d’arribar al final del procés. En moltes ocasions, topen amb dificultats com la convivència: “Hi ha gent que no suporta compartir pis amb una persona que consumeix alcohol, o que té una malaltia mental i veu coses que no existeixen, i decideixen que marxen. Compartir pis no és fàcil, i encara menys si són persones que tenen dificultats”.

D’altres ja ni tan sols accepten els oferiments d’ajuda temporal. “Hi ha gent que dels albergs no en vol ni sentir parlar”, assegura Busquets. Un dels objectius del housing first és, justament, superar aquestes reticències: “Dóna resposta a la gent que no vol venir. Perquè vinguin, els hem d’oferir el més adequat”.

Prova pilot amb prudència

Barcelona considera que el model és vàlid per a un perfil específic

L’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a treballar des del punt de vista tècnic per fer una primera prova pilot del housing first amb un nombre limitat d’habitatges. Però, segons un portaveu del consistori, encara no hi ha cap proposta definida. A més, l’Ajuntament es mostra prudent i avisa que en cap cas s’arribarà a implantar aquest model de manera generalitzada. Considera que només és vàlid per a un perfil específic de persones sense sostre.

Ferran Busquets admet que “hi ha persones molt cronificades” que “necessiten un suport tan intens que primer han de passar per una residència, o fins i tot s’han d’estar en una residència tota la vida”. Però afegeix que el housing first funciona en el 85% dels casos, i reivindica que les administracions “s’ho han de prendre molt seriosament”.

Model nascut a Nova York

El va idear i portar a la pràctica un professor de psicologia el 1992

Tot i que a Catalunya tot just es comença a plantejar, el housing first és un model provat amb èxit als Estats Units des de fa gairebé 20 anys. Va néixer a Nova York de la mà del professor de psicologia Sam Tsemberis, que sempre veia les mateixes persones sense llar als mateixos llocs. Trobava frustrant que, després de desaparèixer durant uns dies per anar a un alberg o a l’hospital, sempre acabessin tornant al mateix lloc.

Tsemberis va idear el housing first per solucionar-ho, i el 1992 va fundar l’entitat Pathways to Housing per portar-lo a la pràctica. La primera prova pilot, el 1993, va aconseguir resultats millors que el sistema municipal. Quan l’administració Bush va apostar pel model, el nombre de persones sense llar cronificades va caure ràpidament.

Present arreu d’Europa

Funciona als països nòrdics però també a Portugal

En els últims anys, el housing first també s’està estenent per diversos països d’Europa. Ferran Busquets destaca que “fins ara hi havia l’argument que només funcionava als països nòrdics”, però que això s’ha acabat, perquè ara ja ha arribat a països del sud com Portugal: “Anem veient models més nostres, més adaptats a la realitat d’aquí”. Els responsables d’Arrels han viatjat a ciutats europees com Lisboa, Amsterdam, Berlín o Londres per conèixer de primera mà el model que apliquen. A Londres també hi va anar un exusuari d’Arrels, que va quedar meravellat amb el que va veure. Segons l’entitat, només a Barcelona hi ha més de 3.000 persones sense llar. Per abordar el problema de manera més eficient, demanen que es consideri central la necessitat d’habitatge.