Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Buenos Aires, nou epicentre de la lluita antifranquista

La jutge Servini intenta investigar els crims de la dictadura amb l’oposició d’Espanya

L’Audiència Nacional en la seva versió argentina es coneix com a Comodoro Py. És un gran edifici situat precisament en un carrer amb aquest nom a tocar del port de Buenos Aires i és la seu dels tribunals federals de l’Argentina, on es jutgen casos de gran transcendència nacional i internacional, com l’anomenat robatori de nadons durant la dictadura o el pla Cóndor, la conxorxa dels dictadors llatinoamericans durant els 70 i els 80 per eliminar els opositors. Al tercer pis d’aquest gran edifici, situat davant mateix de la seu de l’armada argentina, el cos militar que més desapareguts i morts té en el seu historial, hi ha el despatx de la jutge María Servini de Cubría, la magistrada que instrueix la querella contra els crims del franquisme, la gran esperança de víctimes i famílies d’aconseguir justícia.

Servini de Cubría és una jutge coneguda a l’Argentina, important. No és mediàtica i polèmica a l’estil del seu col·lega i famós magistrat Norberto Oyarbide, però sí que és respectada i escoltada. Fa pocs dies va poder escoltar en persona algunes de les atrocitats comeses per la policia durant la dictadura del general Franco. Qui les va relatar va ser Agustín Plaza Fernández, de 59 anys i nascut a Vitòria, que busca ara en la justícia argentina l’aixopluc i l’ajuda que els tribunals espanyols li neguen. El 3 de març del 1976 va ser víctima de la repressió franquista durant una assemblea de treballadors en una església de Vitòria. Al principi va poder fugir però després va ser capturat per la policia i posteriorment torturat.

Una situació “increïble”

Plaza és una de les víctimes de la matança de Vitòria, en la qual van morir cinc treballadors i 150 van quedar ferits i per la qual l’aleshores ministre de l’Interior, Manuel Fraga, mai va voler assumir responsabilitats. “És increïble que a Espanya no s’hagi investigat res del que va passar durant el franquisme”, confessa a l’ARA Plaza en sortir després de declarar davant Servini. “Ja havia perdut les esperances. És cert que el govern basc ens ha reconegut com a víctimes, però ara s’obre una porta a la possibilitat que es faci justícia de veritat”, destaca. “No té sentit que l’Audiència Nacional hagi condemnat sota el principi de justícia universal en defensa dels drets humans torturadors argentins i ara Espanya intenti frenar l’acció de la justícia argentina pel mateix principi”, explica.

Els pròxims dies la jutge emetrà una ordre de detenció internacional contra diversos exministres de Franco -entre els quals José Utrera Molina, el sogre de l’actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón- que formen part de la batejada com a querella argentina. És el que creuen els advocats argentins Carlos Slepoy, Máximo Castex i Héctor Trastenberg, representants de diverses associacions en defensa dels drets humans, ONGs i col·lectius de víctimes del franquisme tant de Catalunya com de tot Espanya i de l’Argentina, que els assenyalen en una llarga llista d’ex guàrdies civils, policies i funcionaris de la dictadura com els responsables d’assassinats i tortures. “La jutge ens ha manifestat la seva voluntat de viatjar a Espanya per escoltar el testimoni de les víctimes del franquisme que per qüestions de salut i edat no poden traslladar-se a Buenos Aires. A més, vol veure algunes de les fosses comunes detectades”, relata Slepoy des dels jutjats de Buenos Aires.

És cert que la postura oficial del govern del PP de Mariano Rajoy ha estat sempre de “ser respectuós amb el que decideixin els tribunals”. Però el malestar que genera la investigació que duu a terme la magistrada argentina pels crims del franquisme no s’amaga i s’hi posen totes les traves possibles, per exemple, dient no a extradir torturadors. L’ambaixada d’Espanya a l’Argentina segueix de ben a prop els passos de Servini. Els funcionaris espanyols destacats a Buenos Aires confessen que esperen que la jutge “respecti els tractats bilaterals existents entre els dos països i demani permís per desplaçar-se a Madrid”. “No pot fer el que li doni la gana”, relatava fa pocs dies un diplomàtic espanyol. “El permís se li pot negar”, recordava aquest mateix funcionari espanyol destacat a Buenos Aires.

Suport cívic i polític català a la querella

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB); els sindicats CCOO, UGT, USOC, CSC i CGT; ERC, ICV, la CUP i la JNC, així com l’Ajuntament d’Arenys de Munt (Maresme), s’han sumat a la querella argentina contra els crims del franquisme. Per la seva banda, el Casal de l’Argentina a Barcelona també ha denunciat l’afusellament el 1940 al Camp de la Bóta del ciutadà argentí Gregorio López Abarca, acusat de rebel·lió contra el règim. En total ja són 2.300 denúncies i querelles interposades -entre les quals una contra el rei Joan Carles- sota el paraigua de la querella argentina. Hi ha el cas del president Companys i el seu consell de guerra i també el de Salvador Puig Antich, l’últim executat pel franquisme, fa 40 anys. Per aquesta querella es demana que s’extradeixi també Carlos Rey, advocat d’Alícia Sánchez-Camacho en el cas Método 3 i redactor de la sentència de mort de Puig Antich, tal com va destapar l’ARA. L’interès que es faci justícia amb els crims comesos durant la dictadura també el té l’estat argentí, que s’ha volgut consolidar com el gran patrocinador de la lluita contra els delictes de lesa humanitat. Els seus consolats arreu del món han estat habilitats com a seu judicial per rebre i acceptar denúncies de víctimes de la repressió franquista. L’estat argentí també s’ha personat com a part en la querella argentina.