Publicitat
Publicitat

CRISI A L'ALT TRIBUNAL

Una sortida per a Pérez de los Cobos

El PP considera que no es pot mantenir al capdavant del Tribunal Constitucional

El govern del PP buscarà aquest estiu una sortida política "airosa i digna" per a l'encara president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i que sigui ell qui decideixi abandonar la institució. El govern de Rajoy és conscient que amb aquest escàndol ha perdut la batalla davant l'opinió pública a favor de la regeneració del TC i en mostrar la seva independència del poder establert. Sap que qualsevol decisió que ara prengui el TC estarà qüestionada d'entrada i contaminada mediàticament, després de saber-se a través dels papers de Bárcenas que el seu president va ser militant del PP i que estava inclòs a la llista de donants i afiliats del partit. "Si hem de fer servir tecnicismes jurídics per mantenir en el càrrec Pérez de los Cobos vol dir que la batalla està perduda. El tribunal popular ja ha sentenciat: culpable", afirmen des de la seu popular.

El PP no vol perdre ara la seva lluita per la legitimació d'un òrgan com el Constitucional, que li és molt necessari durant els pròxims mesos per afrontar assumptes tan vitals com la suspensió cautelar de la "declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". El Parlament ja ha recusat Pérez de los Cobos i també ho pensen fer el govern basc, el jutge Garzón i l'ex secretari d'estat d'Interior del PSOE, Rafael Vera.

Però la recusació de Pérez de los Cobos per la Generalitat en 24 causes "per causa objectiva de pèrdua d'imparcialitat" no afectarà el full de ruta previst sobre la suspensió de la declaració. Fonts del TC indiquen que "normalment el tribunal no sol resoldre l'assumpte en un termini tan curt i, per tant, l'habitual és que un cop passats cinc mesos des del maig, tornin a pronunciar-se estrictament sobre si mantenen la suspensió o l'aixequen".

Al servei del PP

El govern del PP és conscient que les últimes notícies sobre el president del TC projecten la imatge que el tribunal és un espai més de poder al servei de la ideologia i el programa del partit. Saben també que la decisió d'abandonar la presidència ha de sortir del mateix Pérez de los Cobos, per al qual s'intentarà buscar aquest estiu una sortida pactada, atesos els seus abundants emoluments i, sobretot, el poder que aquest càrrec genera, el tercer en rang institucional de l'Estat.

Des del govern espanyol volen que al setembre el tema estigui solucionat. No obstant això, saben que s'enfronten als altres magistrats del TC, que han fet pinya amb el seu president, ja que consideren que jurídicament no és legal la seva destitució. El mateix president es va reunir amb ells i va admetre que va mantenir la seva militància al PP quan ja era magistrat del TC. No obstant això, els va comunicar que actualment ja no paga les quotes d'afiliat. Té, fins i tot, el suport d'alguns magistrats progressistes, que també són conscients d'haver fet assessoraments per al PSOE al seu dia. Com també s'ha posat sobre la taula que l'avui magistrat del TC Andrés Ollero va ser durant 17 anys diputat del PP.

L'ombra de l'Estatut

Ara s'adonen també que la recusació (per sis vots contra cinc) del magistrat Pérez Tremps en la resolució de l'Estatut va ser un error greu. I que ara el cas no s'ha de repetir, encara més quan històricament els tribunals constitucionals sempre han estat units a decisions polítiques en els nomenaments dels seus magistrats. En cas que finalment es busqui una sortida a Francisco Pérez de los Cobos, hauria de nomenar un altre magistrat a proposta del PP a la mesa del Senat, és a dir, per consens dels partits, i mentrestant seria la vicepresidenta del TC, la catedràtica de dret penal Adela Asúa Batarrita, la que assumiria les regnes provisionals fins al nou nomenament, que portaria aparellada una nova votació al TC per situar un altre president. La possible sortida de Pérez de los Cobos no suposaria cap pèrdua de poder per al PP al TC, ja que actualment són set vots conservadors contra cinc suposadament progressistes, i encara que el president marxés, seguiran sent majoria els conservadors.