Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Els experts del Govern situen l’estat català dins la UE com l’escenari més probable

El CATN considera que pesaran més els interessos polítics i econòmics que els arguments jurídics

La pertinença -o no- d’un futur estat català a la Unió Europea (UE) és un punt clau en el procés de transició nacional en la mesura que el fet de mantenir-se en el club europeu, segons les enquestes, pot decantar el vot en la consulta del 9-N. Segons l’últim informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), presentat ahir al Palau de la Generalitat, l’escenari més probable és que Catalunya es mantingués dins la UE després d’obtenir la independència. Aquesta és la conclusió a què va arribar ahir el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, encarregat de presentar el sisè informe del consell assessor, que abans de les vacances d’estiu ja haurà lliurat els 18 documents compromesos.

“És evident que ni vagarem per l’espai pels segles dels segles ni serem l’illa de Robinson Crusoe”, va indicar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, valent-se de declaracions fetes en aquest sentit per membres del govern espanyol. Un govern que apel·la a la sortida de Catalunya de la UE com un dels arguments més forts per combatre el procés sobiranista i que la Generalitat mirarà de rebatre amb el document del CATN.

Pertinença garantida?

Els arguments de l’exclusió no tenen “base jurídica sòlida”

L’informe admet que el cas català és únic en la història de la UE i que, per tant, no hi ha legislació específica sobre això. “Les tesis que afirmen que Catalunya quedaria fora immediatament no tenen base jurídica”, va defensar Viver i Pi-Sunyer, que va assenyalar que deixar fora el nou estat “aniria en contra de l’ADN” europeu d’integració. Els experts sostenen que pesaran més els criteris “polítics i econòmics” que els arguments jurídics.

Quins escenaris hi ha?

Quatre: des de la continuïtat fins a l’exclusió ‘sine die’

El CATN situa quatre escenaris possibles: continuïtat dins la UE; adhesió ad hoc que mantingui els tractats europeus en vigor a Catalunya mentre es reingressa amb rapidesa a Europa; adhesió ordinària, amb el nou estat a la cua d’entrada juntament amb Macedònia i Sèrbia, entre d’altres, i exclusió sine die de les institucions comunitàries. La “flexibilitat” i el “pragmatisme” de la UE, diuen els experts, fan que els dos primers escenaris siguin els més probables.

Hi haurà veto d’Espanya?

Podria dificultar i retardar el procés d’integració a la UE

Els experts admeten que el veto d’Espanya seria un contratemps en la integració de Catalunya a la UE. “Podria dificultar i retardar aquest procés”, apunta l’informe, que malgrat tot assenyala que aquest retard no seria gaire “significatiu” perquè per als estats membres els perjudicis d’un veto serien més elevats que els beneficis.

Quin paper hi té el procés?

Necessitat de fer evident la voluntat d’acord amb l’Estat

En cas que el procés es desenvolupi sense acord amb l’Estat, el CATN recomana “demostrar de manera fefaent” que s’ha intentat l’entesa amb el govern espanyol a través de vies “escrupolosament democràtiques”.

Hi ha vida fora de la UE?

L’EEE, l’EFTA i l’espai Schengen com a possibilitats

Els experts diuen que, si Catalunya queda fora de la UE, té tres possibilitats per traçar relacions comercials amb els països del voltant: l’Espai Econòmic Europeu (EEE), com Noruega; l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), com Suïssa, o l’espai Schengen de lliure circulació de persones i mercaderies.