Publicitat
Publicitat

CRISI INTERNA

UPyD no s'escapa de la desafecció

Dimissions a Cantàbria i Euskadi per discrepàncies amb Rosa Díez

Agost negre per a Unió, Progrés i Democràcia (UPyD). Tot i que el partit de Rosa Díez presumia d'estar vacunat contra la desafecció que afecta les formacions polítiques tradicionals (i de ser un agent per combatre-la), segueix incubant el virus. No s'enlaira en els territoris nacionalistes -on voldria ser clau i protagonista per evitar "el trencament d'Espanya"- i se li amunteguen les baixes de quadres territorials. Al llarg dels últims dies han estripat el carnet el 44% dels afiliats de Cantàbria i ha dimitit un dels pesos pesants a Euskadi, l'excoordinador territorial i cap de llista a Sant Sebastià, Nicolás de Miguel.

El personalisme de la seva líder és una crítica constant des del naixement del partit i, a la vegada, part de l'èxit com a força emergent i alternativa al PP i al PSOE, una formació a la qual va aspirar a ser secretària general el 2000 contra José Luis Rodríguez Zapatero. El seu discurs s'ha fonamentat en la regeneració i a dir el que la gent vol sentir en cada ocasió, més enllà de la responsabilitat política -així ho apunten els crítics-, i en la lluita contra l'independentisme i l'estat autonòmic. Just els dos primers reclams ara fan trontollar les estructures del partit.

Ahir, davant les primeres informacions sorgides que alertaven sobre una desfeta a les direccions territorials del nord peninsular, el diputat al Congrés i líder en funcions, Carlos Martínez Gorriarán, hi treia ferro a Twitter: "Cada agost els mitjans ens inventen crisis, sembla que tenim més líders/fundadors que afiliats. Això no té base", va voler aclarir el dirigent basc.

La realitat és que aquest dilluns De Miguel va entregar el carnet d'UPyD perquè considera que el partit no admet crítiques internes, sumant-se al camí fet dos mesos enrere pel cap de llista basc al Congrés, Fernando García, i l'alcaldable per Vitòria, Carlos Sevillano.

Díez, la culpable

L'explicació oficiosa al degoteig de dimissions és la mateixa que es dóna quan el fenomen es produeix en partits grans: marxen perquè han perdut la batalla per controlar el poder. L'única diferència amb les organitzacions tradicionals és que en partits com PP, PSOE, CiU, PSC i PNB els crítics apunten com a responsable dels seus mals al líder territorial de torn; en el cas dels díscols d'UPyD, en canvi, assenyalen cap a dalt de tot, cap a Díez.

El portaveu dels crítics càntabres, Juan Ramón Carrancio, va explicar al Diario Montañés que a poc a poc han descobert que "UPyD és un projecte personal de Rosa Díez per fer-se forts, ella i el seu entorn, tant a Madrid com a províncies. I qualsevol cosa que atempti contra això, la liquidaran. Ho han fet al País Valencià, al País Basc, a Astúries i ara està passant aquí", va denunciar.

Aquest col·lectiu que representa el 44% d'UPyD de Cantàbria va començar la guerra contra la direcció de Madrid quan van obrir un expedient disciplinari a la regidora de Santoña María Fernanda Llinares per una suposada mala administració de recursos, que ella amenaça de portar als tribunals. "El comportament d'UPyD on té el poder, que és dintre del partit, no té res a veure amb el que pregona. Tenim el mateix comportament que critiquem de cara a l'exterior", relaten.

Totes les enquestes donen un paper frontissa a UPyD, juntament amb IU, a costa de PP i PSOE, amb crescudes espectaculars a Madrid, Andalusia i el País Valencià. En canvi, no se'n surt en els territoris amb forta presència sobiranista, una ideologia contra la qual fa senyera d'identitat. A Euskadi va aconseguir un diputat en els últims comicis, però a Catalunya només recull fracassos i és incapaç d'acostar-se a Ciutadans, que combat amb el PP i el PSC pel vot espanyolista. Els guirigalls entre els seus membres, sumats a la puixança de la formació d'Albert Rivera, l'han convertit en una formació residual.

Díez té problemes interns en gairebé totes les federacions, però per ara ho sap compensar amb una gran presència mediàtica que li pot donar bons resultats al Congrés. Rajoy i Rubalcaba, que no passen el millor moment, hi fan la resta.