Publicitat
Publicitat

AUTOGOVERN BASC

El PNB obre joc per reformar l'Estatut

Els nacionalistes busquen garantir-se el suport socialista per amortir un possible veto a Madrid

El PNB va fer ahir el primer pas per constituir al Parlament basc la ponència sobre el nou estatus polític, un dels objectius del lehendakari Iñigo Urkullu per a aquesta legislatura. En la llista de prioritats, és el tercer en importància després de la lluita contra la crisi i l'acord per consolidar la pau i la convivència després del cessament definitiu de la violència etarra. La iniciativa va ser presentada a la cambra de Vitòria pel president del partit, Andoni Ortuzar, i el portaveu parlamentari, Joseba Egibar, que van afirmar que l'objectiu és que l'acord final tingui com a mínim el mateix suport que l'Estatut vigent, pactat el 1979 a Gernika aleshores sense l'acord d'AP i HB. Els dos dirigents representaven les dues ànimes del nacionalisme i avui, amb la menys sobiranista marcant el pas, remen junts per un nou estatus polític (tothom entén que un nou estatut d'autonomia) que incorpori el PSE, el PP i l'esquerra abertzale.

Superat el primer any del govern Urkullu, després del parèntesi que va suposar la presidència del socialista Patxi López, i constatada la disposició dels grups a debatre la proposta, el lehendakari i el PNB han activat els mecanismes per crear la ponència amb la qual aspiren a adaptar el marc polític basc a les actuals circumstàncies. Lluny queda la creació d'un estat lliure associat de la qual parlava el pla Ibarretxe la dècada passada.

Escòcia sí, Catalunya no

El tàndem Urkullu-Ortuzar ha volgut deslligar el seu projecte del procés català cap a l'estat propi. És més, en fuig com gat escaldat. Perquè el que li agrada, perquè és del tot legal i acordat, és l'escocès. Però Espanya no és el Regne Unit, ni Mariano Rajoy és David Cameron ni el PP els tories britànics. No obstant això, ningú -tampoc el PNB- s'ha pogut sostreure al clima que es viu a Catalunya. Ahir el PSE va avisar que no avalarà res que "fracturi la societat basca" i es va mostrar fred.

Els penabistes busquen l'actualització de l'Estatut com a camí del mig entre l'independentisme de l'esquerra abertzale i els vents de recentralització autonòmica. Ho faran en un procés de debat que podria començar a finals de gener o primers de febrer i que es preveu lent, reiteratiu i llarg. Res a veure amb la celeritat catalana. Tot plegat per culminar el procés amb un consens polític més ampli que l'actual Estatut que els bascos ratificarien en consulta primer i que les forces polítiques sotmetrien després a consideració de les Corts espanyoles.

El PNB vol temps per a un acord sòlid, ampli i transversal. Més que el concurs d'EH Bildu, que ahir constatava que "el cicle autonòmic no dóna més de si" i reclamava el dret a decidir, Urkullu vol que estiguin presents i actius en el debat els dos grans partits espanyols, o almenys un d'ells. Els últims acords demostren que ha triat parella de ball, el PSE. Amb l'"acompanyament acrític" del PP, com li agrada dir a Egibar. Malgrat la seva debacle a Euskadi i a Espanya, els socialistes segueixen sent decisius. I això passa en una de les millors conjuntures parlamentàries per als defensors del dret a decidir, que tenen 48 dels 75 escons de la cambra basca.

La previsió del PNB és fer la consulta sobre el nou estatus el 2015, però tampoc cal descartar el 2016 després de les generals, forals i municipals i abans de les autonòmiques. L'encaix no és intranscendent, ja que es considera que la proposta pot ser un ganxo electoral i influir bastant en el cicle electoral.

El PNB necessita el PSE o el PP per fer el viatge. No vol fer-lo sol, i amb l'esquerra abertzale ni pensar-hi. Ho van aprendre en temps d'Ibarretxe i quan van perdre el poder. El company necessari seran els socialistes. Calculen que el PP no seguirà a la Moncloa o ho farà sense majoria absoluta. Ortuzar diu que anirà a la ponència amb un foli en blanc i esperant què proposa la resta. Sense urgències ni apriorismes.

El PNB és majoritari, però està més còmode d'àrbitre que de jugador. Té clar que tot el que es faci ha de ser consensuat i legal. Posa en valor la recepta de qui va ser president del partit abans que Urkullu, Josu Jon Imaz: no imposar, no impedir. No imposar als unionistes una iniciativa de cuina abertzale. Tot plegat per evitar que Madrid impedeixi als bascos decidir, com els passa als catalans. Urkullu busca impedir majories qualificades en contra a les Corts i evitar que el Tribunal Constitucional entri amb les tisores com va passar amb l'Estatut català.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT