Publicitat
Publicitat

SEGURETAT

Cessat el cap dels antiavalots de Madrid pels fets del 22-M

Interior assumeix errors de “coordinació” durant la manifestació

La Marxa de la Dignitat, que va omplir a vessar el centre de Madrid el 22 de març, va acabar amb greus enfrontaments entre la policia i grups de manifestants. 101 persones, la majoria agents, van haver de ser atesos pels serveis d’urgències. Hi va haver 34 detinguts, dos dels quals van ingressar a la presó de manera preventiva. Tot i aquest balanç, i després d’investigar què va fallar en el dispositiu de seguretat -el més gran dels últims dos anys- el ministeri de l’Interior conclou que l’únic problema va ser de “coordinació”. Per això ha decidit cessar el cap de la primera unitat d’intervenció policial (UIP) de Madrid, Javier Virseda, que només feia tres mesos que era al càrrec. L’objectiu és apaivagar el malestar a dins de les forces de seguretat per com van funcionar les coses aquell dia.

Segons va admetre ahir al Congrés de Diputats el director general de la Policia, Ignacio Cosidó, es tracta de “restaurar la plena confiança” dels antiavalots en la seva cadena de comandament. Diversos sindicats policials, però, van titllar la mesura d’insuficient. Creuen que el departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz esquiva el problema de fons, que situen en un mal disseny del dispositiu aquella tarda.

Cosidó, en canvi, va assegurar que el gruix de la planificació va ser correcte: el nombre idoni d’efectius, la informació prèvia necessària i seguint els protocols marcats en aquests casos. Només va fer autocrítica per la manera com van arribar les decisions al grup de policies que va quedar aïllat, un fet que els va convertir en les víctimes principals de les agressions, amb un “nivell de violència” inèdit fins ara. La falta de rapidesa i de cohesió a l’hora de donar les ordres va deixar, segons Cosidó, sense “capacitat d’anticipació” aquest grup d’antiavalots, que van ser ferits amb diversos objectes. Ahir, a la cambra baixa, va mostrar als representants dels partits polític diversos objectes, com un casc i un escut, trencats i abonyegats pels impactes rebuts. Per això, a banda de fer públic el cessament, va anunciar un protocol amb l’Ajuntament de Madrid per coordinar-se amb els serveis d’emergències (la irrupció d’un camió de bombers sense avisar va partir en dos el dispositiu policial), una reestructuració de les UIP i la millora dels mitjans de protecció, amb un cost total de mig milió d’euros.

“Un salt qualitatiu en la lluita”

Davant les crítiques dels grups de l’oposició pel balanç final dels incidents, Cosidó va assegurar que si s’hagués actuat de seguida amb més contundència hauria sigut pitjor, perquè la manifestació -majoritàriament pacífica- encara estava en marxa. Tot i això, el 22-M la policia va fer servir 174 salves de fogueig, 126 pilotes de gomes i 3 pots de fum per dispersar.

Segons va explicar Cosidó, els grups radicals van actuar de manera premeditada contra els agents amb una “violència màxima”. L’objectiu era, a parer d’Interior, fer un “salt qualitatiu en la lluita”, units pel rebuig a la democràcia parlamentària, la Constitució i la monarquia. Va reconèixer que comencen a detectar un “cert grau d’estructuració” en aquestes organitzacions i connexions amb altres grups, sobretot anarquistes, d’Itàlia i Grècia. Les seves explicacions no van aconseguir convèncer l’oposició.

Ignacio Cosidó va ser taxatiu: a la Policia Nacional no hi ha “odi als catalans ni gentussa”. Responia d’aquesta manera a les paraules del diputat d’ERC Joan Tardà, que va denunciar el comportament d’alguns agents ultradretans que actuen moguts per la ideologia. Va citar com exemple els cops a un aficionat del Barça durant la final de la Copa del Rei a València. El director general de la Policia va assegurar que no va ser detingut per portar l’estelada sinó per tirar objectes al camp i per haver-se resistit en el moment de la identificació.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF