Publicitat
Publicitat

El sí del ple de Barcelona al 9-N evidencia les esquerdes del PSC

Jordi Martí i una regidora s'absenten per no votar-hi en contra

La d'ahir al ple de Barcelona és una de les votacions que situen el PSC al centre dels flaixos. Unitat per Barcelona - ERC (UxB) instava la ciutat, com a capital, a assumir un paper de lideratge en la defensa del procés que ha de conduir el país cap a la consulta del 9 de novembre del 2014 i, per això, demanava que el consistori deixés clar el seu suport tant a la consulta com als termes en què s'ha proposat. La votació final estava cantada sempre que ningú no sol·licités que la proposició es votés de manera nominal, regidor per regidor. En aquest escenari, el grup socialista podia amagar alguna sorpresa, especialment en la figura del seu cap de files, Jordi Martí, que ja es va abstenir quan el ple decidia -per votació individualitzada- donar suport a la declaració de sobirania aprovada pel Parlament -la resta de socialistes hi van votar en contra.

Aquest cop, però, ningú no va demanar vot nominal i el PSC en bloc es va posicionar en contra de la consulta. Martí, això sí, va fer gal·la del seu caràcter crític amb la directiva i "per coherència" amb la seva manera de pensar es va absentar durant la votació. Aquest cop, a més, no va ser l'únic socialista a evidenciar diferències amb Pere Navarro: també la regidora Montse Sánchez, que va agafar el relleu de Jordi William Carnes al consistori, va sortir de la sala en el moment en què el seu grup girava l'esquena a la consulta.

Dues absències, les de Martí i Sánchez, que no van condicionar el resultat final de la votació: el suport de Barcelona al dret a decidir i als termes en què s'ha plantejat la consulta del 9 de novembre es va aprovar amb els previsibles vots a favor de CiU, ICV i UxB, i els vots en contra del PSC, que va defensar que la proposta era "ciència-ficció" perquè la consulta no es farà sinó que hi haurà eleccions anticipades, i del PP, que directament la va titllar d'"il·legal". El resultat va ser ajustat: 21 a favor i 20 en contra, però favorable a la consulta.

Martí torna a desafiar la direcció

En declaracions a la premsa, Jordi Martí, que ja havia deixat el seu seient buit el dia que la ciutat votava sumar-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, va assegurar que no se sentia a gust havent de trencar, altre cop, la disciplina del grup, però que ho feia per ser conseqüent amb la postura que ha defensat els últims mesos i que fins i tot l'ha portat a abandonar l'executiva socialista per desavinences en el tema del dret a decidir i per centrar-se en el procés de primàries. Va apuntar, a més, que "hi ha un sentiment molt ampli dins del PSC" que està més a prop de les posicions que ell defensa que de les que representa la direcció. Si la consulta se celebrés en els termes anunciats, ell votaria a la primera pregunta i, tot i que va manifestar que voldria votar no a la segona, ahir no va tancar la porta al doble sí en cas que l'Estat no canviï molt la seva sensibilitat amb Catalunya. I va afegir encara un dard més cap a la direcció: ell no s'hauria sumat al brindis -com sí que va fer Navarro- per celebrar una Constitució que veu com "un fre a les aspiracions" dels catalans.

A l'hora de presentar el text que va acabar evidenciant les esquerdes socialistes, el republicà Jordi Portabella va defensar que es tractava d'una proposta que els "demòcrates" hi voten a favor, i després va concretar que no havia demanat vot nominal per no marcar els socialistes que es desmarquessin del grup, que creu que acabaran sent tots. La regidora ecosocialista Isabel Ribas va elogiar els termes de la pregunta plantejada perquè recullen la sensibilitat de "federalistes" com ella. I l'alcalde Xavier Trias es va comprometre a posar tots els mitjans necessaris per poder celebrar una consulta legal.