Misc 19/06/2013

Si només hi ha dues caselles...

i
Vicenç Villatoro
3 min

En aquests moments, a Catalunya hi ha -n'estic convençut- una majoria social favorable a fer una consulta sobre el futur de la relació amb Espanya. En lògica democràtica, això hauria de ser una garantia absoluta que la consulta es farà, encara que no tingui valor jurídic però sí polític, en un termini raonable. Però la lògica democràtica es pot torçar, sigui perquè l'Estat té forces més decisives que la majoria social dels catalans o perquè els mateixos catalans gestionen malament aquesta majoria per enfrontaments interns o per incapacitat d'acord. Personalment, espero que la consulta es faci. I que sigui, com són les consultes d'aquesta mena: amb dues caselles, una per al sí i una altra per al no. De la mateixa manera que estic convençut que la consulta es farà, no veig tan clar a hores d'ara quin seria el resultat. Precisament perquè haurà de ser només amb dues caselles. I, en aquests moments, em sembla que la casella del no a la independència és molt minoritària, però no estic segur que el sí estigui per sobre del cinquanta per cent.

M'explico. Històricament, quan a la gent se li ha preguntat quina relació voldria entre Catalunya i Espanya, el ventall de respostes ha estat molt ampli. Hi ha moments en què sembla que cadascú es fabrica una resposta a mida: centralisme, autonomia, autonomia amb pacte fiscal, autonomia amb concert econòmic, federalisme simètric, federalisme asimètric, confederació, estat lliure associat, estat independent... Però en els últims temps, el ventall de respostes s'ha encongit. Diria que hi ha tres grans grups d'actituds a Catalunya. Un que pensa que les coses ja estan bé com estan, que Espanya ja és l'estat dels catalans. Aquests votaran que no. Un altre grup cada vegada més ampli i a hores d'ara potser el més gran, creu que Espanya ni és ni vol ser ni voldrà ser mai l'estat dels catalans i que l'estat que els catalans necessiten se l'hauran de fer al marge. Aquests votaran que sí. Finalment, hi ha un grup considerable que creu que Espanya podria arribar a ser l'estat dels catalans si fes uns certs canvis favorables: el pacte fiscal, el federalisme, el respecte a la llengua... Volen que Catalunya continuï dins d'Espanya, però en unes condicions diferents de les actuals. Per a alguns, radicalment diferents; per a d'altres, una mica diferents. Si aquestes condicions no hi són, i res fa pensar que hi puguin ser, què acabaran votant aquests? Sí o no? És la clau de la consulta.

Hi ha tres grups d'opinió, però en la consulta només hi pot haver dues caselles. Els que volen una Espanya diferent -ni la independència ni l'Espanya real- no tenen casella pròpia. Els catalans podem decidir si ens mantenim o sortim d'Espanya, podem explicar fins i tot en quina Espanya ens sentiríem còmodes, però no podem decidir com ha de ser Espanya. Això ho ha de decidir Espanya, i ens ho ha de dir. I llavors ja direm si volem ser dins de l'Estat que ens ofereixen o no. Des de Catalunya no podem decidir que Espanya ha de ser federal, si el conjunt d'Espanya no vol ser federal. Ho ha explicat molt bé Josep Ramoneda: pots decidir si et quedes o te'n vas de la casa. No pots decidir de quin color s'han de pintar totes les habitacions i com s'organitza tota la casa. La consulta serà per decidir si quedar-se o sortir de l'Espanya que ens ofereixen. No la que voldríem que ens oferissin. I ara com ara la que ens ofereixen és, per entendre'ns, la de Wert i de Montoro.

Llavors, ¿cap on es decantaran els que diuen que voldrien mantenir-se en una Espanya diferent, que no està en oferta? ¿Es resignaran a quedar-se dins d'una Espanya que figura que tampoc no els agrada? ¿O es decantaran per sortir-ne? Això afecta gran part de l'electorat socialista tradicional. Una franja del d'Iniciativa. Potser també algun sector molt concret de CiU. És força gent. Prou per decantar el resultat. De moment, la seva opció ni existeix ni se l'espera. No és l'oferta que es fa, però encara menys la que s'alimenta. A aquests sectors, Espanya no els ha donat cap trumfo perquè el puguin lluir, cap cosa sòlida perquè puguin presentar. Hauran de triar. I explicar-ho. O sí o no. O l'Espanya realment existent -no pas la hipotètica o la somiada- o la independència. I és aquí on es decidirà el resultat.

stats