Publicitat
Publicitat

Els micos de Gibraltar

El govern de Mariano Rajoy ha decidit intentar tapar un escàndol internacional amb un ridícul còsmic, i és d'aquesta manera que han desenterrat del bagul de les rampoines la reivindicació de la sobirania espanyola damunt el penyal de Gibraltar. Es veu que es pensen que d'aquesta manera ens oblidarem de Bárcenas i dels delictes d'associació il·lícita presumptament perpetrats des de la seu del PP a Génova 14, Madrid, Espanya. Uns delictes que presumptament -sempre- implicarien en primera persona el president del govern, aquest Don Mariano que sembla haver nascut per protagonitzar una nova versió de la sèrie N'hi ha que neixen estrellats (sèrie britànica, per cert).

Total, que el govern d'Espanya ha decidit amenitzar l'estiu amb un nou despropòsit a Gibraltar, consistent a obstaculitzar el trànsit amb uns absurds controls fronterers. La política exterior espanyola té una llarga i desgraciada tradició de ridículs comesos davant del món sencer, potser amb l'única excepció (en més de cent anys) de l'ingrés a la UE, un encert que, ens agradi o no ens agradi, hem d'agrair a Felipe González. Però a banda d'això, des dels peus damunt la taula i la foto a les Açores d'Aznar, passant per les temptacions propalestines de Zapatero i Moratinos, fins a arribar a la Marca Espanya de García-Margallo ("Catalans de merda; no mereixen res" és ara com ara la frase que més identifica la marca en qüestió) tot plegat és una calamitat constant i que no s'atura d'anar in crescendo . Tant amb el PP com amb el PSOE, amb l'anuència del rei Joan Carles i les seves escopetades (literals i metafòriques) per països africans, sembla que el destí fatal del Regne d'Espanya sigui ser la riota de la resta del planeta. Espanya no és Uganda, va udolar Rajoy, i els ugandesos en el fons varen respirar tranquils, perquè es van adonar que no estaven tan malament com es pensaven.

En fi, no passa res. Tothom ja sap de quin peu calça Espanya i els seus governs, i tothom s'ho agafa amb resignació i paciència i, si és possible, amb sentit de l'humor. Ahir el primer ministre britànic, David Cameron, va telefonar a Mariano Rajoy per dir-li que no fes més el taral·lirot, i aquest pobre home que ens desgoverna va dir no sé què sobre honestedat, transparència i diàleg bilateral. Diàleg bilateral! Si Cameron hagués tingut prou paciència, li podia haver donat una classe a Rajoy sobre diàlegs bilaterals, i com es desenvolupen degudament. No tan sols a Gibraltar, sinó també a Escòcia o a Catalunya. Li podia haver explicat que governar implica una alta dosi de responsabilitat i de respecte profund als adversaris polítics. Li podia haver explicat que, al Regne Unit, un ministre arriba a dimitir per haver intentat amagar una multa per excés de velocitat. Li podia haver explicat un munt de coses, Cameron a Rajoy. Però Cameron ja deu saber que, amb els micos de Gibraltar (que no hi veuen, ni hi senten, ni xerren), no hi ha res que valgui la pena de discutir. Només se'ls pot deixar entotsolats dins el seu autisme.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF