Publicitat
Publicitat

Una crisi a tres nivells

És innegable que Catalunya, Espanya i Europa estan en plena crisi, i s'equivoquen els que diuen que tot s'arreglarà amb una reactivació econòmica. Això cal, però sortir de la crisi vol dir canviar moltes més coses que el creixement del PIB. Vol dir un nou projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa, perquè els actuals, tots tres, estan encallats o descarrilant. La Catalunya autonòmica, l'Espanya de la Constitució i l'Europa dels estats, que han funcionat prou bé durant quaranta anys, ara necessiten canvis.

Estic convençut de dues coses: que la manca de voluntat de plantejar-los manté tot el continent asfixiat i impotent davant de les noves realitats mundials; i que cap de les tres crisis es resoldrà bé sense resoldre les altres dues. Ho diré d'una altra manera: el problema català (la necessitat d'un nou estatus nacional) és un problema espanyol, i per això és molt difícil de resoldre unilateralment. Molts dels problemes espanyols (no només els econòmics) no es poden resoldre sense canvis en la governança europea. I l'actual problema d'Europa només es pot resoldre replantejant la sobirania i el paper dels actuals estats europeus.Són tres plans que estan imbricats.

1. El nou projecte europeu . L'actual situació de la UE, basada encara en un tractat entre estats sobirans, al marge dels fruits que ens ha portat, té dos grans inconvenients. Un de cara enfora: el fet que no tingui la unitat d'un estat li crea una enorme debilitat en polítiques exteriors i la deixa com a actor residual enfront de la Xina, els EUA, Rússia... I un altre d'intern: el nombre de membres, que va creixent, fa molt difícil i lenta la presa de decisions, i les exigències reals han convertit els petits estats europeus en comparses insignificants, ja que les decisions es prenen entre Alemanya, França i el Regne Unit (en altres èpoques amb Espanya i Itàlia). Per aquestes raons, ja en el seu moment, des de la Comissió, vaig ser un ferm opositor a fer l'ampliació de 15 a 27 estats sense haver aprovat abans una nova Constitució de caràcter federal. Ara ja som 28 i amb perspectives de ser més, cosa que farà la UE més ingovernable i encara menys eficaç. El futur europeu només passa per la progressiva desaparició dels estats en la seva actual configuració.

2. El nou projecte espanyol. Anys d'interpretacions restrictives del pacte constitucional, de creació d'institucions polítiques innecessàries arreu de l'Estat per evitar el reconeixement de la diferent realitat catalana i basca i de rígida negativa a modificar la lletra de la Constitució han convertit l'estructura de l'Estat en incòmoda, ineficient i cara, cosa que perjudica especialment els territoris amb més potencialitat econòmica. Cal un projecte que abordi alhora la necessitat d'evitar la duplicitat de competències entre el govern central i l'autonòmic, la necessitat d'acceptar les asimetries reals d'un Estat plurinacional i la necessitat de transferir sobirania cap a Europa. L'actual govern espanyol té un projecte recentralitzador, que és just el contrari del que jo crec que ajudaria a resoldre el problema català i a anar plantejant el futur de la UE.

3. El projecte català. Catalunya, cansada ja dels fracassos en els intents de modificar el projecte espanyol, s'està plantejant ara un projecte propi. És comprensible i necessari que sigui així i, per tant, cal donar-li suport. Però fóra bo que no desemboqués en un gran fracàs. És fàcil que això passi si el Govern no condueix el procés amb algunes precaucions:

-Les solucions unilaterals que perjudiquin excessivament Espanya i Europa i que no rebin la seva acceptació, ni que sigui forçada, tenen molt poques possibilitats; la via violenta està descartada.

-Una solució que rebaixi massa la capacitat política i econòmica espanyola, i posi en perill la seva solvència i, per tant, la de l'euro, no serà acceptada.

-L'augment del nombre d'estats en una UE no federal cada vegada té menys partidaris; i la perspectiva de ser un estat petit en una UE interestatal cada vegada porta més a la submissió.

És complicat voler avançar en el projecte català sense entendre que s'ha avançar alhora en els altres dos. El nostre objectiu hauria de ser avançar cap a un projecte federal, tant en el context espanyol com europeu. Ja sé que és complicat i no és per demà, però no crec que sigui ni menys fàcil ni menys ràpid que l'independentisme tout court . Combinar l'empenta dels ciutadans amb la prudència del govern seria la clau de l'èxit.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF