Publicitat
Publicitat

No es diu Gibraltar; es diu Bárcenas

En un món tristament imaginari, el principal problema del govern de Mariano Rajoy seria la sobirania espanyola sobre Gibraltar i el dret a decidir dels ciutadans del Penyal. Seria un món d'espanyolitat rutilant i fatxenda, en què es podria anar per la vida als crits de " Soy español, ¿a qué quieres que te gane? "i " Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos" . Un món com el que mostren, dia rere dia, les portades d'alguns diaris, obstinats a subratllar que a Espanya se li ha perdut alguna cosa a Gibraltar, i que aquesta cosa perduda cal disputar-la als anglesos, més coneguts com a fills de la Pèrfida Albió. Una cosa és certa, i és que Rajoy i García-Margallo, amb la seva obtusa insistència a muntar absurds controls policials a la frontera entre Espanya i el Penyal feliçment anglès, han aconseguit despertar una certa irritació entre els governants britànics (Cameron ha amenaçat d'emprendre "mesures legals sense precedents") i una emprenyada considerable entre les prop de deu mil persones, la majoria de nacionalitat espanyola, que cada dia han de creuar aquesta frontera per raons de feina.

Tot això, però, com dèiem, pertany a un món imaginari. En el món real, la secretària general del PP, la mai prou ben ponderada María Dolores de Cospedal, i els seus antecessors en el càrrec, els no menys celebèrrims Javier Arenas i Francisco Álvarez-Cascos, compareixen aquests dies davant del jutge per intentar explicar alguna cosa que s'entengui sobre el presumpte finançament il·legal del seu partit i els igualment presumptes sobresous que haurien rebut alguns dels seus dirigents. En el món real, el PP té un problema que no es diu Gibraltar, sinó que es diu Luis Bárcenas. En el món real, el PP té un problema que no té res a veure amb la sobirania del Penyal, sinó amb la instrucció del cas Gürtel per part del jutge Pablo Ruz. En el món real, la compareixença de Mariano Rajoy l'1 d'agost passat és motiu de vergonya aliena, i en el món real no hi ha manera de congraciar el tracte d'excel·lència que el PP va dedicar a Luis Bárcenas fins fa ben poc (allò del seu acomiadament diferit) amb les acusacions que el partit i l'extresorer intercanvien cada dia. En el món real, ningú amb una mica de seny es pot creure les mentides que surten del número 14 del carrer de Génova, a Madrid, i a tothom li semblen repugnants les evidències que emergeixen des del Mòdul IV de la presó de Soto del Real, on Bárcenas està pres.

Però, mentrestant, Rajoy i el seu govern continuen intentant distreure l'atenció amb el suposat i ridícul conflicte de Gibraltar. Han arribat a dir que elevaran el problema a l'esmentada ONU, i fins i tot al Tribunal Internacional de l'Haia. Doncs endavant, però no ens oblidarem que el problema del govern d'Espanya no es diu Gibraltar, sinó que es diu Bárcenas. També han dit que Gibraltar no té dret a decidir. No sé de què em sona. "Espanya es comporta com a l'època de Franco". No ho diem nosaltres, sinó el senyor Boris Johnson, que per algun motiu és alcalde de Londres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF