Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

L’Afganistan, un relleu polític i de seguretat en joc

Les d’avui són les cinquenes eleccions a l’Afganistan des de la caiguda del règim talibà el 2001, i les terceres presidencials. Serviran per decidir el successor de Hamid Karzai, que ja no s’hi pot tornar a presentar. El relleu al capdavant de l’estat, combinat amb la retirada progressiva de les tropes internacionals prevista per a finals d’aquest any, ha tenyit aquesta cita de transcendència, de la retòrica del canvi polític i la renovació democràtica, i del simbolisme d’un doble traspàs de poders. Però la realitat afganesa encara és massa fràgil i les experiències de frau i conflictivitat que han marcat anteriors comicis amenacen també la jornada d’avui.

Els talibans han boicotejat la campanya electoral i hi ha hagut violència arreu del país. Les llistes electorals estan esquitxades de senyors de la guerra o personatges de passat obscur. Aixraf Ghani, primer a les enquestes, i teòricament el candidat preferit de Washington, porta de número dos al general Abdul Raixid Dostum, acusat de crims contra la humanitat.

Després de més d’una dècada de guerra, l’Afganistan ha caigut de les prioritats de les potències occidentals. L’administració Obama ha passat de considerar-la, el 2009, la “guerra bona” dels Estats Units -en contraposició a la guerra de l’Iraq de George W. Bush-, on calia implicar-se militarment i políticament per consolidar la transició política, a convertir-la en un capítol secundari de la seva política exterior. La comunitat internacional hi ha abocat gairebé un bilió de dòlars en tots aquests anys.

El país és conscient de les seves debilitats i de les incerteses i riscos que té al davant. Però els afganesos s’aferren a la sensació que han recorregut un llarg camí, i no volen renunciar a aquesta lenta normalització. Cal un procés electoral amb garanties per assegurar la renovació d’un sistema polític permanentment sota sospita de corrupció, nepotisme i abús de poder. La negativa dels perdedors a acceptar els resultats electorals o la resistència del possible guanyador a construir un govern multiètnic només provocarien una paràlisi política prolongada i més violència al carrer.