Publicitat
Publicitat

DOL PER LA MORT D'UN MITE

Sud-àfrica canvia els cants pels plors

Milers de ciutadans desfilen davant del fèretre de Mandela en el primer dia de capella ardent

Sud-àfrica continua dient adéu a Nelson Mandela en el sisè dia de dol oficial, però de manera diferent. Des del mateix dia de la seva mort, fa una setmana als 95 anys, els ciutadans li han dedicat cançons i balls incansablement. Segurament eren per celebrar la vida d'un mite que va fer possible, i més fàcil del previst, que un país trencat socialment per l'enfrontament racial caminés cap a la democràcia sense vessaments de sang. Ahir, però, el comiat de l'home que va ser el primer president negre del país se centrava en la capella ardent, instal·lada a la seu oficial del govern a Pretòria. I la ciutat es va quedar en silenci, ja no es van sentir més càntics. Com si el fèretre fos la prova evident que necessitaven per adonar-se que l'adéu és per sempre.

Milers de persones van desfilar durant el primer dels tres dies d'exhibició del fèretre de Madiba, cobert per la bandera multicolor, obert per poder observar el seu rostre, i protegit per un vidre que també permetia veure la camisa africana de colors marrons.

El dia va arrencar amb el trasllat del cos des de l'hospital militar on va ser embalsamat fins al turó que corona la ciutat, que acull el complex governamental. A diferència del funeral de Soweto del dia anterior, el cel es feia perdonar i el sol escalfava l'emoció dels ciutadans, que van esperar pacientment per veure passar la comitiva, amb el cotxe fúnebre i un llarg comboi de vehicles militars.

A Union Buildings, el nom que rep la seu del govern sud-africà, la família Mandela va rebre el cos, amb la vídua, la moçambiquesa Graça Machel, de negre rigorós, i Mandla, el nét gran de Mandela i cap actual del clan familiar, al capdavant. Fins a vuit comandaments militars van agafar el taüt i el van deixar instal·lat sota una carpa blanca, custodiat per quatre guardes amb uniforme blanc.

A fora, una multitud esperava que obrissin les portes. Encara cantaven algun càntic de protesta i de lluita dels anys durs de l'apartheid. Poc després l'alegria es va tornar tristor. Llàgrimes de gent anònima, majoritàriament negres, que venien a dir l'últim adéu al seu " tata " [pare], com sanglotava una dona embolicada en una enorme bandera verda, el color del partit del Congrés Nacional Africà, amb la cara d'un Mandela vell i somrient. Molta roba de color negre en senyal de dol deixava veure que la capella ardent obre una nova etapa del protocol del dolor sud-africà. "És la nostra cultura, anar a visitar un mort vestits de negre", explicava Puky, d'ètnia xhosa -com Mandela-, i que després de veure el cos enfilava cap a l'aeroport per volar cap a Qunu, la localitat on descansarà per sempre Madiba a partir de diumenge.

Policies i soldats oferien mocadors de paper als que necessitaven eixugar-se els ulls després de veure Mandela, i fins i tot consolaven els més desconsolats. "És el nostre heroi i li devem tantes coses, els negres com jo, que no puc evitar sentir una pena molt gran. Molt gran", exclama Swazi Khanyile, acompanyada de la seva filla Samke. Totes dues van arribar a la capital política de Sud-àfrica en cotxe i el van aparcar en un dels llocs assenyalats, per agafar posteriorment un dels autobusos que el govern ha posat a disposició dels ciutadans per evitar embussos dintre de la ciutat. Pretòria serà aquests dies una ciutat amb molta presència policial i carrers tallats al voltant de la seu del govern.

Els venedors ambulants de records sobre Mandela -xapes, samarretes, draps i banderes- es barrejaven amb els que aprofitaven la presència no només dels ciutadans que vénen a acomiadar Mandela, sinó també dels centenars de periodistes de tot el món que segueixen amb detall la setmana de dol.

I se segueix amb tant detall que Sud-àfrica es mira als diaris i no li agrada el que veu. En el funeral de Soweto de dilluns, el president dels Estats Units, Barack Obama, i la primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, van desconnectar de la cerimònia i es van comportar com uns adolescents, fent-se fotos amb el mòbil, sota la severa mirada de Michelle Obama, que potser més que gelosa de la rossa europea intentava recriminar-los l'actitud, més pròpia d'una festa que d'un funeral.

L'anècdota surrealista se l'emporta el traductor dels parlaments dels mandataris internacionals al llenguatge de signes, situat a la tribuna d'oradors. A l'altra banda de la pantalla, els sords sud-africans no es podien creure que el seu moviment de mans no signifiqués res. Ara l'executiu que dirigeix Jacob Zuma busca aquest home, que es va colar a les teles de tot el món. "Al final el món recordarà el funeral del nostre heroi per tonteries", es queixava la Hellen, en sortir de veure un Mandela "com si estigués dormint". El mite és un home.