Rússia colla Ucraïna amb el gas

KíevMoscou ha complert la seva amenaça. La companyia gasística russa Gazprom va anunciar ahir un increment del preu del gas del 40%, augmentant així la pressió sobre la fràgil economia ucraïnesa. La mesura va entrar immediatament en vigor, cosa que vol dir que Kíev haurà de pagar 385,5 dòlars per 1.000 m de gas en lloc dels 268,5 dòlars que pagava fins ara. Es tracta d’una de les tarifes més elevades d’Europa, fins i tot per sobre del que paguen països com ara Alemanya.

Alexéi Miller, president de Gazprom, va justificar la decisió dient que Ucraïna no havia pagat els seus deutes “en concepte dels subministraments de gas del 2013 i per falta de pagament del 100% dels subministraments corrents”. En total, va quantificar el deute ucraïnès en 1.711 milions de dòlars. Però la decisió sembla més política que comercial.

Amb aquest increment, Moscou ha cancel·lat d’un sol tret la rebaixa que el desembre passat havia acordat amb el deposat president Víktor Ianukóvitx. I simultàniament ha marcat distàncies amb el nou govern de Kíev, infringint una nova dificultat a les seves malmeses finances.

El primer ministre, Arseni Iatseniuk, ja va anunciar la setmana passada que era inevitable incrementar les tarifes del gas als ciutadans, ja que així ho exigia el Fons Monetari Internacional a canvi del seu ajut. Per l’organisme internacional era necessari suprimir les subvencions que permetien vendre el gas als usuaris per sota del cost real. Ara entra també en joc l’augment del preu del gas rus. Ucraïna ja s’ho esperava, però no per això és menys dolorós.

Actualment, el 60% del gas que es consumeix a Ucraïna procedeix de Rússia. I encara que alguns països com Hongria i Polònia li ofereixen preus més interessants, els gasoductes no tenen prou capacitat per evitar la dependència de Moscou. I els esforços per extreure gas d’esquist encara no han donat fruits. Andrei Kobolev, el president de Naftogas, la companyia gasística ucraïnesa, ja ha dit que estan preparats “per comprar gas a qualsevol companyia que ofereixi un preu més baix”. Però també té preparades les maletes per viatjar a Moscou i negociar.

El Parlament desarma els radicals

Les autoritats ucraïneses també han decidit afrontar el problema dels grups ultres que encara acampen a Maidan i que amenacen de desestabilitzar la situació política. El Parlament va aprovar ahir una resolució en què demana al ministeri de l’Interior que desarmi “de manera immediata les formacions il·legals”. El text considera que aquesta decisió és necessària per frenar “l’escalada de situacions criminals i els nombrosos incidents en què la utilització d’armes ha deixat morts i ferits”. De fet, la decisió va arribar només unes hores després d’un incident en què es va veure implicat el grup d’ultradreta Sector Dret. Un intercanvi de trets a poca distància de la plaça de la Independència en què van resultar ferides tres persones, entre les quals hi havia un conseller de l’Ajuntament. Com a conseqüència, la policia va rodejar l’Hotel Dnipro, on havien instal·lat el seu quarter general, i va obligar els militants de l’organització a abandonar l’edifici deixant les armes darrere seu.

El govern considera que aquests grups violents estan fent el joc de Moscou. Serguei Sobolev, el diputat que va presentar el text, ho explicava així: “Encara que no treballen deliberadament per Rússia, ho fan indirectament”. Moscou ja ha amenaçat amb una intervenció si Kíev no és capaç de mantenir l’ordre i de defensar els seus ciutadans.

El text aprovat per la cambra també parla de la necessitat de donar una resposta clara a les “provocacions constants de ciutadans estrangers al sud-est d’Ucraïna i de Kíev”. Una al·lusió evident als “provocadors” i als “agents” que Moscou estaria enviant sobre el terreny per desestabilitzar el país.

Les autoritats han donat un termini d’un mes als grups paramilitars perquè entreguin les armes. Però Sector Dret no sembla disposat a cedir. El seu portaveu, Artiom Skoropadski, diu que totes les seves armes estan registrades i que, per tant, aquesta decisió no els afecta. Sobretot ara que s’han registrat com a partit polític. Però té la seva visió particular sobre el desarmament: “Seria millor una llei que legalitzés les armes. És evident que Ucraïna necessita estabilitat. Però aquest no és el moment d’entregar les armes, en plena guerra amb Rússia”, diu.