Publicitat
Publicitat

DOL PEL LÍDER ANTIAPARTHEID

Milers de persones desafien la pluja en el funeral de Mandela

Gairebé un centenar de caps d'estat assisteixen a la cerimònia a l'estadi de Soweto

Milers de persones desafien la pluja a Johannesburg a l'estadi FNB de Soweto, on a les 11 del matí ha començat la primera cerimònia oficial en memòria de l'expresident Nelson Mandela.

Entonant cançons de lluita i fent sonar xiulets, milers de sud-africans han omplert les grades. Les portes de l'estadi s'han obert a les 6.00 hora local per donar cabuda a les més 90.000 persones que està previst que assisteixin a la cerimònia, que durarà unes quatre hores.

L'ocasió és històrica perquè han confirmat l'assistència 91 caps d'estat i de govern, una vintena més, per exemple, que a les exèquies del papa Joan Pau II, i s'ha convertit així en el funeral més important de la història. A banda de la nord-americana, hi han anat delegacions tan diferents com la xinesa, la brasilera i la cubana.

Però el president Mandela va ser també un excel·lent relacions públiques que es va dedicar durant la seva presidència, entre el 1994 i el 1999, a teixir relacions amb el món de la faràndula que a la dècada dels 80 es va mullar per la seva llibertat organitzant multitudinaris concerts a Europa. El món de l'espectacle també ha acudit a Soweto, i no hi falta l'omnipresent Bono d'U2, la periodista Oprah Winfrey i les Spice Girls, que van arribar a fer-se una foto amb Madiba a finals dels 90.

Les avingudes adjacents al recinte s'han tancat al trànsit, i tots els que han volgut apropar-se a l'estadi ho han fet amb mitjans de transport habilitats per a l'ocasió.

L'estadi, situat a l'antic gueto negre de Soweto, on Mandela va viure durant anys, va ser escenari el 1990 d'un dels primers discursos pronunciats pel líder sud-africà després de sortir de la presó.

La cerimònia també té ressò fora de l'estadi, a través de les gairebé cent pantalles que ho retransmeten en espais públics de tot el país i en tres estadis més de Johannesburg.

Ambient festiu

Més que un funeral, Sud-àfrica és una festa aquests dies. Els sud-africans estan demostrant que saben fer de les desgràcies i les penes cants a la vida. L'arquebisbe anglicà Desmond Tutu és un gran mestre en aquest art. Activista contra l'apartheid, amic de Nelson Mandela i premi Nobel de la pau, ahir va tornar a deixar veure el seu vessant de còmic i amenitzador en una situació tan poc usual com els homenatges als morts.

Tutu és un personatge entranyable, estimat per totes les religions, amb carisma, segurament tapat per la gran figura de l'expresident sud-africà. Amics des de fa dècades, el prelat va capitanejar ahir un homenatge a Madiba i li va sortir un autèntic xou, ple d'anècdotes divertides que en el fons li van servir per fer més gran Mandela. El públic present ja estava entregat abans de començar però les bromes de Tutu sobre el caràcter generós, pròxim i gens venjatiu de Madiba van emocionar a tothom.

Ja sent president, Mandela va voler tenir un detall amb el poble afrikaner per predicar amb l'exemple que, malgrat tot, no era moment de passar comptes sinó d'acostar posicions amb els vells enemics, i va visitar Orania, un petit poble que no permet la residència a ningú que no sigui afrikaner (o el que és el mateix: barra el pas als negres). "Madiba va anar allà a prendre un te amb la vídua de l'arquitecte de l'apartheid. Per fer què? És increïble, oi? Però això va passar aquí", va dir.

També va ser bona la reflexió de com Mandela va passar de ser a la llista negra de terroristes dels EUA fins al 2008 a ser objecte de la devoció que ara li professen els seus presidents, fins al punt que la delegació nord-americana als funerals compta amb quatre mandataris del país: Barack Obama, Jimmy Carter, Bill Clinton i George W. Bush.

"Madiba va ser un mag amb una vareta màgica que va convertir aquest país multiracial en la nació de l'arc de Sant Martí, en una meravellosa papallona", va dir Tutu, i va fer broma que durant els "dos primers mesos" del seu mandat "no hi va haver cap crim". Tota una fita en un país amb unes altíssimes taxes de violència de tot tipus.